Dos sonets d'en J. V. Foix

Al llarg de la seva carrera com a compositor, Salvador Brotons ha posat música a desenes de poemes. Entre els autors que ha musicat hi ha alguns dels grans noms de la poesia catalana del segle XX, com Salvador Espriu, Josep Carner, Miquel Martí i Pol, Pere Quart o aquests dos sonets de Josep Vicenç Foix (1893-1987). En motiu del centenari del naixement del poeta, la Fundació J. V. Foix va encarregar a Brotons la composició d’una obra amb textos de Foix, encàrrec que l’autor va completar el 28 de desembre de 1992, justament un mes abans de la commemoració del centenari. L’estrena dels Dos sonets d’en J. V. Foix es va celebrar al Círculo de Bellas Artes de Madrid el 6 de maig de 1993 i va ser a càrrec de Joan Cabero (tenor) i Manuel Cabero (piano). Clivis Publicacions en va editar la primera edició l’any 1994.

Els dos sonets pertanyen a De sol i de dol (1947), el primer llibre de poemes que va publicar Foix, en el que aconsegueix la particular síntesi de classicisme i d’avantguardisme que el va consolidar com a poeta. Brotons aprofundeix en el sentit sovint metafísic de les paraules de Foix i les posa en música amb línies melòdiques suaus, però rítmiques, amb un tractament lleugerament diferent en les estrofes de quatre versos que en les de tres per donar equilibri a l’obra. La línia melòdica del poema Si de noiet es desenvolupa sense salts sobtats, preferentment amb graus conjunt, mentre que No pas l’atzar presenta a l’inici una intervàlica més diversa d'acord amb el contingut de la lletra i un clímax en la paraula “sagna” de gran efecte.