No hi ha productes
Els preus són amb IVA inclòs
80 partitures
Francisco Fleta Polo va néixer a Barcelona el 1931 i estudià al Conservatori Superior Municipal de Música d’aquesta mateixa ciutat, centre en el qual obtingué els títols Superiors de Violí, Viola i Trompeta a més dels estudis de composició i direcció d’orquestra.
Com a intèrpret de viola ha format part de les orquestres Simfònica del Gran Teatre del Liceu de la mateixa ciutat (1961-64), i Sinfónica de RTVE de Madrid (1965-69) i a la Ciutat de Barcelona (des del 1970). Per oposició obtingué la plaça de catedràtic de Viola al Conservatori Superior de Barcelona.
El seu catàleg és molt extens i consta d’obres per a diversos instruments i formacions instrumentals que han estat interpretades per diverses generacions d’alumnes en el seus estudis, obres fetes a la mida dels estudiants del seu entorn. Consta també de diverses obres per a orquestra entre les quals hi ha quatre simfonies; la segona i la tercera estrenades per l’Orquestra Simfònica de Barcelona (OBC) i la quarta per la Banda Municipal de la mateixa ciutat. La seva Sonata per a Viola op. 62 va ser escollida i interpretada al Congrés Internacional de Viola a l’estat d’Illinois (USA). Com a pedagog ha elaborat un complet mètode pràctic per a Viola i Violí. Gran part de la seva obra està editada per aquesta editorial (Clivis Publicacions).
La seva música és rica en contrapunt i efectes tímbrics que li donen un caire de genialitat molt singular.
Autor: Fleta Polo, Francisco
El Capricho concertante núm. 3 és una obra en dos moviments per a flauta i guitarra. L’ordre dels factors en aquesta obra no altera el producte ja que tan un instrument com l’altre estan tractats en mode concertant sense predomini d’un sobre l’altre.
Autor: Fleta Polo, Francisco
El Capricho concertante núm. 3 és una obra en dos moviments per a flauta i guitarra. L’ordre dels factors en aquesta obra no altera el producte ja que tan un instrument com l’altre estan tractats en mode concertant sense predomini d’un sobre l’altre.
Autor: Fleta Polo, Francisco
La cèl·lula inicial de l’arpegi descendent dóna unitat a l’obra que, malgrat la seva brevetat, mostra plenament la personalitat del llenguatge de Fleta Polo i el coneixement profund que té dels diferents instruments per als que escriu.
Autor: Fleta Polo, Francisco
La cèl·lula inicial de l’arpegi descendent dóna unitat a l’obra que, malgrat la seva brevetat, mostra plenament la personalitat del llenguatge de Fleta Polo i el coneixement profund que té dels diferents instruments per als que escriu.
Autor: Fleta Polo, Francisco
La cèl·lula inicial de l’arpegi descendent dóna unitat a l’obra que, malgrat la seva brevetat, mostra plenament la personalitat del llenguatge de Fleta Polo i el coneixement profund que té dels diferents instruments per als que escriu.
Autor: Fleta Polo, Francisco
La cèl·lula inicial de l’arpegi descendent dóna unitat a l’obra que, malgrat la seva brevetat, mostra plenament la personalitat del llenguatge de Fleta Polo i el coneixement profund que té dels diferents instruments per als que escriu.
Autor: Fleta Polo, Francisco
El primer moviment és gairebé un moviment perpetu en el que l’escriptura imitativa destaca del primer a l’últim compàs. El segon moviment, més lent i reflexiu, planteja un tema que és exposat en tres ocasions.
Autor: Fleta Polo, Francisco
El primer moviment és gairebé un moviment perpetu en el que l’escriptura imitativa destaca del primer a l’últim compàs. El segon moviment, més lent i reflexiu, planteja un tema que és exposat en tres ocasions.
Autor: Fleta Polo, Francisco
L’autor no es limita a fer servir la trompeta com a fanfara sinó que juga amb tots els seus recursos. L’obra, no és difícil d’execució però requereix exigència en el treball cambrístic. La part de piano, optativa, reforça l’element rítmic de l’obra i pot ajudar a fixar l’afinació si l’obra s’interpreta amb estudiants avançats.
Autor: Fleta Polo, Francisco
L’autor no es limita a fer servir la trompeta com a fanfara sinó que juga amb tots els seus recursos. L’obra, no és difícil d’execució però requereix exigència en el treball cambrístic. La part de piano, optativa, reforça l’element rítmic de l’obra i pot ajudar a fixar l’afinació si l’obra s’interpreta amb estudiants avançats.