Reyes Ferrer, Ferran

FERRAN REYES FERRER (1951-1989) començà els estudis musicals als set anys, primer de forma lliure i després com a alumne oficial al Conservatori Superior de Música de Barcelona. El 1983 finalitzà els estudis superiors sota els consells dels professors J. Poch, J. García Gago, C. Guinovart, M. Cateura, Xavier Monsalvatge, Josep Soler i A. Rexac, entre d’altres.

Des de molt jove ja es mostrà absolutament entusiasmat per la música. La gran admiració que sentia per la música de Beethoven va fer que escrivís: “...és el millor amic de l’ànima. La seva música és tan colpidora que veus la glòria aquí mateix.”

La seva curta vida no el va privar d’escriure un gran nombre d’obres per a piano, música de cambra i obres per a orquestra. En el camp del lied va musicar textos de M. N. Cuscó, F. García Lorca, Gabriel Ferrater i D. Stratten. No podem obviar les seves incursions a la música electrònica i al jazz. També va realitzar petites peces en forma de cànon i peces d’estil contrapuntístic en clau d’humor, com és el Cànon de la Suite per a Piano sobre un tema de Xostakovitx, que pot tenir una segona lectura si s’inverteix el full de paper.

El seu darrer treball va ser la transcripció per a gran orquestra de l’Opus 20 de Béla Bartók. A títol pòstum el pianista Josep M. Escribano va estrenar l’obra Tema i Cinc Variacions.

Àngels Rexac