Puértolas, Pere J.

Puértolas, Pere J.

25 partitures

Pere J. Puértolas neix el 1949 i realitza la carrera musical al Conservatori Superior de Música del Liceu,on estudia violí amb F. Guerin, música de cambra amb Maria Canela i perfeccionament en diversos cursos amb el violinista Antoni Brossa i la pianista Rosa Sabater.
L’any 1969 guanya la plaça de violinista a l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, i obté al mateix temps la llicenciatura en Filologia Romànica Hispànica i en Història de l’Art per la Universitat Central de Barcelona. La Universitat de Granada li atorga el 1983 el grau d’Excel·lent als cursos de postgrau de l’especialitat d’Art Contemporani. El 1978 entra a formar part de l’Orquestra Ciutat de Barcelona. Més tard obté la plaça de Professor de Violí i més endavant exerceix com a cap de premsa i relacions públiques de l’esmentada entitat. Des del 1990 es dedica exclusivament a la composició i a la direcció musicals.
Les seves primeres composicions estan adreçades al món escènic, i especialment al públic infantil i jovenil. S’hi compten les comèdies musicals Supertot i Helena a l’illa del baró Zodiac, amb textos de Josep M. Benet i Jornet; El gran Claus i el Petit Claus, basat en un conte d’Andersen; Contes a la vora del foc, amb narracions de rondalles populars catalanes; L’auca del marrec tossut de Carme Barberà, i altres obres per al teatre, el cinema i la dansa.
La seva producció inclou fins ara obres de cambra com solos, duets, trios i quartets, etc., d’entre els quals destaquen Pinewood Waltz, per a bateria, els Quartet de Corda núm. 1 i núm. 2, Sonatina i Drums & Woods per a quartet de percussió, i Sextet Opus 49, per a flauta, clarinet, fagot, violí, viola i violoncel. També ha escrit diverses obres per a orquestra, com ara la Suite Renard per a orquestra de corda, el Concert per a Percussió i Orquestra Simfònica, transcrit també per a banda simfònica, i l’obra Fanfara per a una Ciutat (Barcelona 2001) per a orquestra de metalls i percussió.
La seva obra s’ha interpretat dins i fora d’Espanya amb un gran èxit de crítica i de públic.

Perquè composa música?

Vaig començar a escriure de molt jove degut a la meva estreta relació amb el món teatral, on calien músiques noves per a obres noves. Després, al veure’m obligat a deixar la meva activitat com a intèrpret, va propiciar que m’hi dediqués exclusivament.


Quines influències musicals té la seva obra?

Potser no hi ha cap influència marcada, però la música de Prokofieff, Bartòk, i els compositors centreeuropeus de la primera meitat del segle XX, poden estar latents a la meva obra.


Creu que la música actual i el públic han trobat un punt d’encontre?

En general em sembla que només els cicles, festivals o programacions específiques són els que tenen un públic ampli i fidel. De tota manera, la inclusió de la música actual a les programacions de temporades habituals acostumen a ser ben acollides.


Pensa que des dels conservatoris es dóna a conèixer prou la música actual als estudiants?

Els conservatoris i escoles de música que organitzen cicles de concerts, molt sovint els dediquen a la música del nostre temps, i els estudiants, per tant, també interpreten músiques d’ara. Probablement no es fa prou, però crec que l’interès hi és present. 

Llegiu l'entrevista
Mostrant 1 - 12 de 25 elements