Turull, Xavier

Estudià a l’Acadèmia de Música de Barcelona. Deixeble de Joan Massià, Yehudi Menuhin i Antoni Brosa, compaginà la composició amb la tasca d’intèrpret i pedagog. Com a violinista destacà com a intèrpret de sonates clàssiques (Bach, Beethoven, Schumann, Brahms) i modernes (Poulenc, Granados, Homs, Gerhard, Balada). El 1947 emigrà a Amèrica i s’establí a Colòmbia, on fou professor de violí i de música de cambra a la Universitat del Cauca (Colòmbia) del 1947 al 1950. Després es traslladà a Buenos Aires, on també es dedicà a la docència, i el 1955 retornà a Barcelona i continuà la seva activitat musical. A partir del 1966 fou catedràtic de violí del Conservatori de Música de Barcelona, centre que dirigí entre el 1977 i el 1982.

Dins del catàleg de la seva obra cal destacar Trama 12 x 12 (1977), per a violí sol, i Rere del mur, per a soprano i quartet (1983), obra aquesta darrera que el 1983 li valgué el premi Eduard Toldrà de la Generalitat de Catalunya. Adscrit a una estètica hereva del Romanticisme i gran creador de melodies, una de les peces més apreciades i que defineix la seva personalitat creadora és L’amor incert (1982), basada en textos de Rosa Leveroni. Altres obres importants dins del seu catàleg són Wiersz (1993), poema concertant per a violí i orquestra de corda, i el concert per a guitarra i orquestra Ronda (1995).