Ferrer Fitó, Rafael

Rafel Ferrer i Fitó (1911-1988) va ser un músic integral: violinista, director, compositor, arranjador, divulgador i pedagog.

Després dels seus inicis musicals en el món de la cobla a Sant Celoni, la seva ciutat natal, va estudiar a Barcelona amb Eduard Toldrà, Enric Morera i Lluís Millet, i als 18 anys va guanyar el Premi Parramon per a joves violinistes. Com a intèrpret d’aquest instrument va formar part de totes les orquestres catalanes de l’època (l’orquestra Pau Casals, la de Ràdio Associació, la Simfònica de Barcelona, la Municipal de Barcelona, on va guanyar per oposició la plaça de concertino, i la de Ràdio Nacional, entre d’altres). També va actuar moltes vegades com a solista interpretant els concerts canònics del repertori internacional. En algunes d’aquestes orquestres també va assumir-ne la direcció, però el càrrec més rellevant al podi el va tenir quan va substituir Ricard Lamote de Grignon com a sotsdirector de l’Orquestra Municipal de Barcelona i, poc després, quan va esdevenir director principal en funcions amb la retirada de Toldrà. En el camp de la pedagogia, va ser professor de violí i de música de cambra al Conservatori Superior Municipal de Música de la ciutat, on va ocupar la plaça de catedràtic.

En el camp de la composició la seva obra no és molt extensa, amb obres per a cobla, algunes obres simfòniques, cançons líriques i obres corals; arranjaments i instrumentacions per a enregistraments discogràfics, o per a bandes sonores cinematogràfiques. Entre les seves obres originals més destacades hi ha el Concert per a violí i orquestra i la Suite Mediterrània, i entre les orquestracions més rellevants que va signar hi ha les Danses espanyoles d’Enric Granados. La necrològica que va publicar La Vanguardia l’endemà de la seva mort estava signada per

Xavier Montsalvatge i deia així: “Ferrer era un músico íntegro y un hombre limpio y cordial, que vivió siempre interesado por su arte como intérprete, creador y oyente fiel de todos los conciertos. Le recordaremos siempre como un artista de singular talento, honesto e ilusionado por la música, que nos deja una meritoria obra de compositor sincero, enraizado en las mejores tradiciones catalanas”.

David Puertas Esteve, músic i periodista