The Lake: To--

Aquesta obra fou escrita l'any 1982, en un període durant el qual l'autor va dedicar una especial atenció a la música vocal, tant en diversos formats cambrístics com en el simfònic. L'amplitud de registres expressius del text d´Edgar A. Poe –The Lake: To-- -, misteriós i insondable com molts dels seus textos, així com la riquesa de les múltiples lectures possibles que suggereix, van configurar els diversos elements del discurs musical, des del material més senzill, deutor de l'escriptura serial i que atorga la necessària unitat a tota l'obra, fins a la pròpia dimensió formal, caracteritzada per l'amplitud del ritme amb què van succeint-se les diferents seccions que integren la composició. El recurs a la tècnica serial, utilitzada per l'autor només en un nombre reduït de peces d'aquell període (i que es reflecteix aquí en la rellevància motívica assolida pels intervals de segona menor i de quinta disminuïda, també coneguda com diabolus in musica), hi és present d'una forma molt flexible i personal, determinant tant el desplegament horitzontal dels diversos elements temàtics, com la naturalesa de la textura musical, definida primordialment per la definició de determinades qualitats harmòniques, i que apunta ja a una recerca que es desenvoluparia plenament només anys després. Tot plegat, unit a un gran esforç de concisió i sobrietat en la utilització dels mitjans expressius de l'orquestra -d'àmplies proporcions, encara que rarament emprada de forma conjunta o massiva-, amatents a subratllar el misteri del text, i presidits per la presència central i solitària de la veu càlida i plena de la mezzo, veritable fil conductor del discurs, recolzada amb discreció per una orquestra llunyana; sotmesa sempre, la seva expansió, a l'evolució de la línia vocal, greu i reservada. Aquesta obra fou distingida l'any 1982 amb el Segon Premi del II Concurs de Composició de JJ.MM. d´Espanya.