Calidoscopi III

Com va escriure textualment el mateix compositor, el Calidoscopi III op.38, "és una obra originàriament escrita per a piano, transcrita més tard per a flauta, clarinet, piano, violí i violoncel sense seguir exactament l’original”. Efectivament, en transcriure l’obra, Taverna la condensa ben bé un parell de minuts però li fa guanyar color, varietat i s’adapta més al propòsit que indica el seu títol. Curiosament no és una obra només descriptiva sinó que té nombrosos elements reflexius i una certa malenconia, com si fluís l’enyor d’altres temps quan, infant, el devia seduir la joguina. Taverna diu que “els set moviments breus que integren la composició, s’articulen entorn d’una sèrie de dotze sons, tractada amb gran llibertat, i d’un motiu de caire rítmic. Ambdós elements desenvolupen unes imatges sonores com les que es produeixen lumínicament en un calidoscopi”.
Escrita el 1979, la va estrenar el 19 de setembre del mateix any el conjunt Diabolus in música que dirigia Joan Guinjoan. Dos mesos més tard naixia el seu segon fill Joan. El mateix any li havien estrenat Croquis, per a guitarra, Cicle, quatre moviments per a viola, la Sonata I, Tres peces acadèmiques també per a piano i continuava treballant en les diverses versions de Graffiti, publicades posteriorment per Clivis. També aquell mateix any es va integrar a la Junta directiva de Joventuts Musicals de Barcelona i guionava pel programa Escenaris de TV2 les estrenes d’obres d’altres compositors catalans.

Jordi Maluquer