Impressions Ampliar

Impressions

DE635

Les dues Impressions per a piano responen a la forma tradicional d’estudi per a piano, la primera fa treballar la mà esquerra en un obstinat rítmic de semicorxeres, element que passa a la mà dreta en la segona peça, alhora que desprenen un aire serè i delicat pintat amb melodies de regust popular que s’ajusten perfectament a la gènesi de l’obra.

Més detalls

7,27 € amb impostos

Edició: Digital

    Època s. XX
    Subtítols / Parts Cançó de les muntanyes - Clarícia al lluny
    Instruments piano
    Pàgines 12
    Durada 12 min
    Contingut partitura
    ISMN 979-0-3502-0555-2
    Preu edició impresa 12,50€
    Edició Digital

    Les dues Impressions per a piano de Mercè Torrents responen a la forma tradicional d’estudi per a piano, la primera peça fa treballar la mà esquerra en un obstinat rítmic de semicorxeres, element que passa a la mà dreta en la segona obra, alhora que desprenen un aire serè i delicat pintat amb melodies de regust popular que s’ajusten perfectament a la gènesi de l’obra.
    Tal com recorda l’autora: “Són dues obres de joventut que vaig compondre abans de conèixer qui seria el meu mestre, Cristòfor Taltabull. Amb el meu pare, Joan Torrens, vaig anar a visitar el mestre Ricard Lamote de Grignon, ja que eren bons amics. En aquella visita, el mestre Lamote em va demanar que escrivís una peça per a piano per a la mà esquerra i una altra per a la mà dreta. Per a la primera, em vaig imaginar un cant que es transmetia entre les muntanyes i així va sorgir la Cançó de les muntanyes per a mà esquerra. Per a l’altra peça, em vaig inspirar en un sentiment, com si veiés una claror al lluny que em deia que seria compositora. Per això, el meu pare va posar-li per títol Clarícia al lluny. El mestre Lamote encara em va proposar d’escriure una altra obra amb el mateix format que les seves Engrunes, llavors vaig escriure la suite Esquitxos, (Clivis, 2001 ref.S050). Això va fer que li digués al meu pare que jo era compositora i em vaig sentir plenament compresa. Donat que el mestre Lamote no podia donar-me classes, Pere Vallribera el meu mestre de piano m’adreçà a Cristòfor Taltabull, que acabava de tornar a Barcelona. Ell va ser el meu mestre en composició i va exercir una importància transcendental en la meva posterior formació i evolució”.

30 productes més a la mateixa categoria: