Engruna - Genisenca - La font de l'avellana

Engruna és una breu peça per a piano, de caràcter senzill i fins i tot pedagògic, molt en la línia de les que en aquells moments també escrivien compositors contemporanis de Joaquim Salvat, com ara Lamote de Grignon, Blancafort o el mateix Enric Morera. No se’n coneix la data de composició.
Malgrat la seva esmentada senzillesa, te interès des del punt de vista harmònic. Tot i que la tonalitat principal és Sol Major, la peça es desenvolupa en un ambient modal i líric, que s’accentua en el segon tema, en Si menor, amb un pedal ostinato.
Genisenca i La font de l’avellana, més que dues sardanes per a piano, sembla més aviat que es tracti de dos guions en forma pianística per fer-ne després l’arranjament per a cobla. Això explica que alguns passatges no siguin interpretables al piano tal com estan escrits i per aquest motiu en aquesta edició hi proposem solucions alternatives, indicant clarament quines notes es poden ometre.
El manuscrit de Genisenca no inclou data de composició, però sí la llegenda “Lema:Impressió”. Així doncs es podria tractar d’una sardana presentada per a un concurs, ja que aquest tipus de certàmens acostumaven a proposar aquest tipus de fil conductor.
La font de l’avellana tampoc no porta data de composició, però està documentada la seva retransmissió el 18 de febrer del 1931 per Unió Ràdio Barcelona, interpretada per la Cobla Barcelona dirigida per Albert Martí. Per tant, a més de situar-la en el temps, aquesta dada ens informa que efectivament hi ha versió arranjada per a cobla d’aquesta sardana.
El títol de l’obra fa referència al paratge del mateix nom, molt concorregut pels excursionistes de l’època, que es troba al terme de Rubí, al Vallès Occidental, proper a la Masia de Can Roig.