Simfonieta

Obsessió lunar, cançó número 10 d'aquell cicle, dóna el tema que trobem entre els compassos 1 i 18 del segon moviment. A partir d'aquest motiu es construeix tota la Simfonieta i més concretament de la cèl·lula que va del compàs 2 fins a la tercera part del compàs 3, també d'aquest segon moviment. L'elaboració es duu a terme pels procediments inversió, augmentació, deformació rítmica, etc. El primer temps, amb transformacions més elaborades, ens recorda menys el tema original; el segon temps exposa la cançó sencera i després creix amb un desenvolupament contrapuntístic per retornar al clima del principi en el compàs 39, afegint-hi una petita coda a partir del compàs 45.
Tota l'obra és d'estil neoclàssic, i els dos darrers moviments ho són, a més a més, en la forma i en la definició: III. Minuetto i IV. Rondó.

Miquel Ortega