No hi ha productes
Els preus són amb IVA inclòs
Suite per a flauta i orquestra de corda
La inspiració general de l’obra respon a la música tradicional, bé que en cap moment se cita cap tema popular. Es tracta d’una passejada (una suite) per diferents aires o ambients plens de bon gust que s’inicia amb un preludi delicat, però també rítmic, que ja anuncia els dos elements principals en els que es mourà tota la Suite.
Receptor: :
* Camps exigits
E504
Nou producte
La inspiració general de l’obra respon a la música tradicional, bé que en cap moment se cita cap tema popular. Es tracta d’una passejada (una suite) per diferents aires o ambients plens de bon gust que s’inicia amb un preludi delicat, però també rítmic, que ja anuncia els dos elements principals en els que es mourà tota la Suite.
Aquest producte ja no està en estoc
Data de disponibilitat:
Època | Segle XX |
Subtítols / Parts | Preludi - Cançó - Interludi - Dansa - Marxa i Fuga |
Instruments | Flauta, orquestra de corda |
Pàgines | 40 |
Durada | 12 min |
Contingut | Partitura i part de flauta |
ISMN | 979-0-3502-0612-2 |
Observacions | Les particel·les d’orquestra estan disponibles en règim de lloguer. Contacti amb l’editorial. |
Edició | Paper |
Aquesta no és una obra de lluïment virtuosístic per al solista, sinó una obra en la que la flauta forma part del conjunt instrumental com una veu més, sense destacar-ne de forma predeterminada. L’autor sempre s’hi ha referit com a Suite per a orquestra de corda i flauta, destacant així que l’instrument de vent hi destaca d’una forma natural, gens forçada i en la que cadascuna de les intervencions respon a criteris estrictament musicals. L’obra s’estructura en cinc moviments, el quart dels quals prescindeix fins i tot de la flauta.
La inspiració general de l’obra respon a la música tradicional, bé que en cap moment se cita cap tema popular. Es tracta d’una passejada (una suite) per diferents aires o ambients plens de bon gust que s’inicia amb un preludi delicat, però també rítmic, que ja anuncia els dos elements principals en els que es mourà tota la Suite. Segueix una cançó dolça on la flauta només exposa el tema una vegada i l’orquestra el recull fins a enllaçar amb un intermedi que fa les funcions de scherzo: dinàmic, juganer i amb un final ple de bon humor.
El quart moviment és una dansa que barreja de forma natural els ritmes binari i ternari i que enllaça en pianissimo amb el moviment final, una marxa solemne, amb un fragment en staccatto de gran efecte, que serveix de preludi a la fuga final on l’autor mostra el seu domini del gènere. L’obra, que segons l’autor “és un divertiment de joventut que va sorgir sense cap ànim de transcendència” va ser composta a Barcelona l’any 1953.
David Puertas