> Soto, Pere
Soto, Pere

Soto, Pere

19 partitures

Guitarrista i compositor, neix a Badalona (Barcelona) el 1958.


De formació autodidacta, ha demostrat una gran inquietud per a tots els gèneres musicals. Les primeres passes les va fer al món del Rock i del Blues i més tard va anar-se aproximant a la música de Jazz, col·laborant i significant-se en diversos conjunts i en solitari, comptant també amb diversos enregistraments, als Estats Units i a Holanda.


L’any 1983 descobreix la musica de J.S. Bach la qual l'impressiona per la seva força espiritual i per l’enorme potència musical. A partir d'aquí s'introdueix en el mon dels clàssics estudiant a fons les obres dels grans mestres de totes les èpoques fins arribar als compositors reconeguts dels segle XX. Cal fer especial menció a tres grans mestres d'aquest segle com son Charles Ives, Olivier Messiaen i Alfred Schnittke dels quals n’ha rebut una important influència estètica.


L’any 2000 s’estrena el seu Quartet de Corda núm. 2 a Mèxic DF on, a partir d’aquest moment, hi passa llargues temporades impartint classes i seminaris arreu del país.


Com a intèrpret lider, compta amb deu CD comercials, a part d'un gran nombre de col·laboracions en grups de jazz internacionals.

Perquè compon música?

Una manera de sentir-me equilibrat emocionalment que vaig descobrir de molt petit, i a mesura que he anat fent-me gran he anat descobrint que no tan sols és una necessitat terapèutica sinó una energia positiva que et manté viu i sobretot ajuda als altres a trobar els seus propis camins i recerques que et trobes a la vida.

Quines influències musicals té la seva obra?

En te diverses entre el món del clàssic, J.S. Bach, Mozart, Verdi, Mahler, Bartók Xostakóvitx. Messiaen, i Schoenberg, en el món del Jazz; L. Amstrong, Django Reinhardt, Charlie Parker, John Coltrane, Wes Montgomery, Joe Pass, Pat Metheny i en el rock, blues, pop; Carlos Santana, Eric Clapton, Beatles, i altres,  i molts altres, però aquests potser son els principals.

Creu que la música actual i el públic han trobat un punt d’encontre?

Si, i no…en alguns aspectes si, però l’interès per la música com a estímul important a la vida sembla que està decaient…. La creativitat de l'ésser humà ha sigut sempre proporcional a la dificultat per aconseguir-la. Per tant, amb la intel·ligència artificial que altera ja la pròpia  realitat i amb molta qualitat, pot trontollar fins i tot a nivells existencials. Estarem a les portes del nostre final com a éssers creatius? Esperem que no.

Pensa que des dels conservatoris es dona a conèixer prou la música actual als estudiants?

En absolut no… N’hi hauran uns més que d’altres, però en general, els conservatoris estan en vies d’extinció a marxes forçades.

Llegiu l'entrevista
Mostrant 13 - 19 de 19 elements