Piano Concerto Bobby Fischer

...Possiblement com que el compositor és un aficionat als escacs, li va sorgir la idea d’escriure un concert de piano...per allò de la relació dels blancs i negres del tauler amb els blancs i negres de les tecles del piano.

De forma intuïtiva van sorgir els 4 moviments que d’alguna manera estan relacionats amb la vida del gran mestre dels escacs que va ser Bobby Fischer.

Passarem a aclarir les possibles inspiracions que l’han dut a escriure l’obra amb l’estructura de quatre moviments amb estètiques sonores diferenciades que fàcilment podrien veure’s com quatre obres dins d’una mateixa.

1r Moviment: Sembla que vol reflectir la potència i l’energia creativa d’un geni en el període de creixement i autoconeixement, en aquest cas, la d’un nen prodigi dels escacs.

2n Moviment: La maduresa i la delicadesa que el va dur a ser campió mundial d’una manera absolutament mai vista. Mai no va tenir entrenador ni un equip d’especialistes que l’ajudessin com era habitual. Ho va fer tot sol de forma autodidàctica com el propi compositor de l’obra. Una vegada Fischer va dir que tot el que necessitava era una habitació petita, els seus llibres, un joc d’escacs de butxaca i una finestra amb una bonica vista. No li agradava l’èmfasi contemporani en la memorització i l’aprenentatge de la teoria.

3r moviment: Aquest moviment pretén ser el Fischer d’esperit improvisador...podríem dir amb una actitud filosòfica com ara la que tenen els músics de jazz... Van arribar moments en la seva vida que va haver d’improvisar per poder seguir en la seva línia existencial, tant en els escacs com en la seva pròpia vida. Es va retirar i des de l’anonimat va anar seguint de la mateixa manera que el mon canviava, també els seus problemes personals adquirits...tot plegat va acabar a Islàndia reconegut com un heroi nacional.

4t moviment: Aïllat a Islàndia retorna a l’equilibri d’ell mateix; refugiat com un heroi fins a la seva mort a l’edat de 64 anys, la mateixa quantitat de quadrats que té el taulell d’escacs.