Aché

El concert es basa en la resposta dramàtica de Krembegi, una dona de l’ètnia aché (nom que es donen a si mateixos els nadius de l’actual Paraguai i que significa “persona”), després que un Beeru (un home blanc) li prengués el seu fill. El seu poble va ser sistemàticament capturat a la selva i venut com a esclaus, en el context d’un genocidi que va durar dècades però que va romandre silenciat.
El seu soliloqui encarna el fracàs d’un diàleg entre cultures. Sap que el seu missatge no arribarà realment als Beeru, i tot i així sent la necessitat de parlar-li en la seva pròpia llengua, d’enviar-li una resposta ferma, contundent i sincera. Recorda al Beeru que ell també necessita tenir una trobada amb l’altre i no un xoc (per difícil que sigui la trobada), cosa que implica una trobada amb si mateix, amb la seva pròpia naturalesa, fins i tot si això pot ser vergonyós.
A través del soliloqui, Krembegi ens introdueix a alguns elements de la societat aché. La figura del Jware és equivalent a la del padrí a la nostra societat, però juga un paper molt significatiu en la vida del nounat: és el primer home que el sosté en els seus braços en el ritual del naixement.
El soliloqui expressa la importància que el ric món de creences té en la cosmovisió i la trajectòria vital de l’aché. Krembegi parla de Krei, un fantasma que representa la fragilitat de l’existència humana, constantment amenaçada. També parla de l’estat temporal de Bayja, que experimenta ocasionalment el caçador aché, que llavors tindrà el poder d’atreure els animals de la selva i així tindrà més oportunitats de caçar, però també de ser caçat.
Jyvukugi, Krembegi... Aquests noms comparteixen la mateixa estructura, ja que estan formats pel nom d’un animal (aquell del qual la mare va menjar carn abans de concebre el fill, per ser precisos) i el sufix -gi, que representa l’atribut “ésser humà” i els distingeix materialment —però no essencialment— de la naturalesa animal.