Sonata Op. 46

La Sonata per a clarinet i piano, Op. 46 fou escrita durant la primavera de 1988. Concebuda en dos moviments, el primer dels quals manté la forma Sonata. En la seva exposició hi apareixen dos temes presentats pel clarinet i el piano en el registre greu, respectivament. Ambdós temes són expressius, lírics i amables. Durant el desenvolupament es produeix un increment de l’agitació rítmica que condueix al clímax just abans de la reexposició. Una tranquil·la Coda tanca plàcidament el moviment. El segon consta de dues parts ben diferenciades. La primera és lenta, estàtica i molt suau en la seva quasi totalitat, afavorint l’expressió del clarinet que, amb el seu so exempt de vibrat, va desgranant un plàcid recitatiu. L’acompanyament és simple i repetitiu. La segona part és un Allegro ràpid rítmicament complex. El tema Rondó deriva del recitatiu, encara que completament modificat en el seu caràcter. Incessants canvis de compàs generen energia en un moviment de gran
i intensa concentració. Després d’una relaxant Cadència trobem una coda que progressivament creix en excitació fins a arribar a un brillant final.