Two pieces for string orchestra Ampliar

Two pieces for string orchestra

E323

Nou producte

Les Two pieces for string orchestra tenen l’encant propi del llenguatge d'Agustí Borgunyó: senzillesa, frescor, elegància i comunicació directa sense cap interès especulatiu, amb un alè mediterrani ben present des del primer compàs.

Més detalls

14,00 € amb impostos

Edició: Paper

    Època Segle XX
    Instruments Orquestra de corda
    Pàgines 22
    Durada 9 min.
    Contingut Partitura
    ISMN 979-0-3502-0710-5
    Observacions Les particel·les estan disponibles en règim de lloguer. Contacti amb l’editorial (info@clivis.cat).
    Edició Paper

    La feina d’Agustí Borgunyó als Estats Units com a arranjador, orquestrador i compositor d’estudi el va obligar a escriure principalment per a gran orquestra, però a casa seva mai no va deixar de compondre la música que més li venia de gust. Quan va tornar a Catalunya, no va dur amb ell cap de les obres escrites per als estudis de ràdio ni els arranjaments que va signar, però sí que va portar les més de 300 obres que va compondre lliurement, les que no estaven lligades a cap encàrrec professional. El llegat —dipositat a l’Arxiu Històric de Sabadell— inclou més de 30 obres per a piano sol, desenes d’obres corals, més de 100 cançons per a veu i piano, un centenar llarg de sardanes, mitja dotzena d’obres de cambra, una opereta, dos ballets i una dotzena d’obres per a orquestra entre les que hi ha les Dues peces per a orquestra de corda.
    Les Two pieces for string orchestra –tal com consta al seu manuscrit, van ser compostes l’any 1946 —en l’època en què Borgunyó va ser director musical de la National Broadcasting Symphony Orchestra— i, malgrat ser dues obres breus, tenen l’encant propi del llenguatge de Borgunyó: senzillesa, frescor, elegància i comunicació directa sense cap interès especulatiu, amb un alè mediterrani ben present des del primer compàs. La primera peça —Adagio— és un cant íntim, dolç i tendre, quasi religiós. La segona —Allegro—, per contra, és una dansa rítmica i enèrgica —també a ritme ternari, però aquest cop amb un caràcter ben diferent— que juga amb la instrumentació de forma brillant i original. La part central de l’obra —Meno mosso— recorda el caràcter contemplatiu de l’Adagio, però que reprèn la dansa frenètica de inicial que ja no s’abandona fins a un final, certament sorprenent.


    David Puertas

17 productes més a la mateixa categoria: