4 moviments per a orquestra de corda Ampliar

4 moviments per a orquestra de corda

E282

Nou producte

El tractament que fa Benejam de cadascun dels instruments és totalment idiomàtic, n’explota els recursos sense forçar i aconsegueix un equilibri entre ells que en denoten un coneixement profund. Aquestes característiques són presents als Quatre moviments per a quartet de corda, una obra plena de gràcia i d’intensitat.

Més detalls

16,50 € amb impostos

Edició: Paper

    Època Segle XX
    Instruments Orquestra de corda
    Pàgines 44
    Durada 18 min.
    Contingut Partitura
    ISMN 979-0-3502-0533-0
    Observacions Les particel·les d’orquestra estan disponibles en lloguer. Contacti amb l’editorial (info@clivis.cat).
    Edició Paper

    Les cinc obres que Lluís Benejam va compondre per a orquestra de corda són la Suite, el Poema, el Concerto grosso, el Baile i aquests Quatre moviments. Malgrat que Benejam no va començar a escriure música regularment fins als 36 anys, la seva experiència com a violinista ja destacaba. No solament havia format part de diverses orquestres, i era professor de violí, sinó que també havia treballat intensament amb formacions de cambra, especialment amb quartets de corda. El coneixement que té Benejam dels instruments de corda és evident per qui escolta la seva música, però sobretot per qui la toca: el tractament de cadascun dels instruments és totalment idiomàtic, n’explota els recursos sense forçar i aconsegueix un equilibri entre ells que en denoten un coneixement profund.
    Aquestes característiques són presents als Quatre moviments per a quartet de corda, una obra plena de gràcia i, alhora, d’intensitat. El primer moviment és un treball de miniatures a partir del material temàtic i rítmic dels dos primers compassos, amb tocs impressionistes i domini de la melodia acompanyada sobre els detalls de contrapunt. El segon moviment, una mena de barcarola plàcida i suau, presenta una escriptura més vertical amb protagonisme absolut de la melodia dels violins. L’Scherzo, juganer i simpàtic, posa a prova el ritme i el bon humor de l’orquestra amb una part central a ritme de mazurca i un constant joc de detalls que van saltant d’un faristol a l’altre. El darrer moviment és més especulatiu: el cromatisme hi és present, els silencis tenen un paper important, i la textura orquestral passa per un moment de gran intensitat, amb fragments de tutti a unisò i d’altres de gran riquesa contrapuntística amb un final brillant.


    David Puertas

17 productes més a la mateixa categoria: