Quartet de corda núm. 3

Una de les primeres obres que va compondre Benejam va ser un quartet de corda el 1950, quan feia més de quinze anys que actuava com a violinista en formacions de cambra i simfòniques cosa que li permetia conèixer a la perfecció els secrets d’una formació com el quartet. El segon quartet ja és de l’any 1956 (fins ara desaparegut, tot i que una part d’aquest el va reconvertir en una obra para orquestra de corda sota el títol de Baile) i, finalment, el tercer i últim quartet escrit el 1959, just quan l’autor es va instal·lar definitivament als Estats Units.

El Quartet núm. 3 es una obra breu (possiblement es tracti del primer moviment del que hauria pogut ser un quartet més extens), rítmica, enèrgica i lluminosa. L’escriptura és bàsicament vertical, amb pocs jocs de contrapunto, sobre un compàs binari compost (de marcat caràcter mediterrani) i un ostinato rítmic constant. La part central de l’obra presenta un canvi de tempo més marcat i incisiu que contrasta amb l’aire més sinuós de la resta de l’obra. A la reexposició, l’autor explota el registre més agut del primer violí i, malgrat mantenir el caràcter de dansa, planteja una coda de textura densa i contrapuntística.

David Puertas

Músic i Periodista