Paisatge amb ocells

Per a Jesús Rodríguez Picó l’any 1986 va ser prolífic. Va compondre un bon nombre d’obres, algunes de les quals eren suggerides per textos literaris i obres pictòriques. Clivis Publicacions ja va editar Preludi i dansa per a clarinet, (ref: AC174) d’aquesta època i ara veu la llum aquest Paisatge amb ocells a partir del quadre del mateix títol de Joan Miró. La pintura de Miró va servir a Rodríguez Picó per compondre aquesta obra amb una caire una mica “naïf”, fugint de complexitats tècniques.

Paisatge amb ocells és una obra de format breu per a cinc instrumentistes. La plantilla bàsica consta de violí, violoncel, flauta, clarinet i piano, però el flautista també toca el flautí i les maraques en alguns passatges, alhora que el piano també toca maraques i una swanee (flauta de jazz). L’obra, acabada dos anys després de la mort del gran pintor barceloní, utilitza diverses tècniques de composició i incorpora elements procedents de la música tradicional japonesa, melodies tonals, i algunes referències a altres compositors contemporanis, a més d’un element gairebé coreogràfic amb la sortida d’escena d’alguns intèrprets als compassos finals. El treball cambrístic obliga els intèrprets a estar molt pendents de les intervencions dels altres instruments, especialment en els fragments de repetició aleatòria, però el resultat és de gran nitidesa i naturalitat.

Estructuralment, l’obra consta de quatre petits moviments: els dos centrals tenen caràcter de dansa mentre que els moviments extrems són flexibles i permeten l’intèrpret posar-hi de la seva part en els fragments oberts.