Variacions per a orquestra i piano Ampliar

Variacions per a orquestra i piano

DE171

Aquesta obra pertany al gènere simfònico-concertant, amb una brillant escriptura pianística que teixeix un discurs continu a través de successives intervencions virtuosístiques. Es presenta i s’articula com a tema i cinc variacions.

Més detalls

21,18 € amb impostos

    Època s. XX
    Instruments pno. solo-3*3*3*3*-4231-timp.perc.harp.cel.-str.
    Pàgines 102
    Durada 20 min
    Contingut partitura de direcció
    ISMN 979-0-3502-0655-9
    Observacions Les particel·les estan disponibles en règim de lloguer. Contacti amb l’editorial (info@clivis.cat).
    Preu edició impresa 36,40€

    Les Variacions per a orquestra i piano op. 38 és una obra concertant amb piano solista, datada de l’any 1931, que culmina el període de més fecunditat creadora de l’autor en plena joventut.
    Pertany al gènere simfònico-concertant, amb una brillant escriptura pianística que teixeix un discurs continu a través de successives intervencions virtuosístiques. Es presenta i s’articula com a tema i cinc variacions, amb un caràcter orgànic que la vincula a les formes simfòniques d’un sol traç i sense pauses (diversos moviments en un de sol), que caracteritzen algunes de les grans obres dels segles XIX i XX. En aquesta obra, la variació és l’esquelet arquitectònic, ja que el procediment compositiu emprat és el de la variació lliure o gran variació. Es tracta, doncs, d’una obra cíclica on, en tots els paràmetres, l’autor fa gala d’una enorme destresa i on condensa el que havia experimentat en obres anteriors. L’ús del gest romàntic, junt amb noves harmonies de color, sense abandonar les funcions tonals tradicionals, i tot dins d’un fraseig i estructura clàssics, seran trets característics del seu estil, ja aleshores definit. Val a dir que, a més, hi aplega múltiples influències i tradicions, des del classicisme fins als contemporanis: dels alemanys, en pren la gran forma i la densitat orquestral; dels russos, els colors instrumentals i alguns aspectes temàtics i rítmics (com a la variació III, clarament prokoffieviana); de l’anomenat impressionisme francès, les harmonies, textures i subtileses tímbriques; i de la música catalana, la cadència melòdico-rítmica (especialment a la variació V) i el mateix ús enginyós de la variació en una forma lliure, encadenada i cíclica, tan emprada en la glossa per a cobla.
    Cal remarcar que aquesta obra va ser enregistrada per la firma Naxos l’any 2000, amb una excel·lent interpretació de l’Orquestra Simfònica del Vallès, dirigida per Salvador Brotons, amb Emili Brugalla com a pianista.


    Concepció Ramió

Clients que han vist aquest producte també han adquirit:

14 productes més a la mateixa categoria: