Benejam, Lluís (1914 - 1968)

Benejam, Lluís (1914 - 1968)

67 partitures

Lluís Benejam va neixer a Barcelona el 1914. Estudià al Conservatori del Gran Teatre del Liceu d’aquesta ciutat. Recordà sempre amb afecte i reconeixement els ensenyaments dels mestres Antoni Bosom, Josep Barberà i Joan Lamote de Grignon, i d’una manera molt especial, del P. Antoni Massana, amb qui estudià harmonia i composició.
Formà part com a violinista i violista de diversos conjunts simfònics i de cambra. L’any 1953 guanyà el Premi de Música Ciutat de Barcelona amb l’obra per a orquestra de corda Poema.
El 1954 va marxar a l’Equador per a fundar l’Orquestra Simfònica Nacional d’aquell país. Hi residí durant quatre anys i fou el concertino i sotsdirector d’aquesta formació orquestral, amb Ernest Xanco com a director. També va ser primer violí del Cuarteto de Cuerda de la Casa de la Cultura Ecuatoriana, conjunt format amb altres músics catalans (Robert Plaja, segon violí, Josep Rodríguez, viola, i Ernest Xanco, violoncel). L’any 1958 es traslladà als Estats Units i actuà com a concertino de l’Orquestra de la ciutat de Birmingham (estat d’Alabama) i com a professor de composició i d'instrumentació del Birmingham Southern College i a la Universitat de Montevallo. Va cursar el màster a la Universitat d'Alabama. Morí a Birmingham el 28 de març de 1968.


La música de Lluís Benejam flueix d’un esperit obert, vitalista, permeable a influències diverses. Hi trobem reminiscències modals, de l’impressionisme i del jazz, incorporades per una manera personal d’entendre la música. Aquesta és formalment clara i amb temes ben perfilats, amb seccions rítmicament contrastades, melodies de conformació natural, sovint d’un caire narratiu, i una harmonia que evoluciona des d’una concepció jazzístico-impressionista cap a acords poliintervàlics generats pel procediment de notes afegides i substitucions.
La seva obra és el producte d’un músic d’ofici. Escriu per als seus conjunts de corda, els quals predominen entre la música de cambra. D’entre els instruments de vent els estan dedicades obres –de cambra i d’orquestra- a l’oboè, a la trompeta i al saxòfon.
El període final de vuit anys que viu a Birmingham (EUA) li ofereix unes possibilitats immillorables que aprofita per realitzar la major part de la seva obra orquestral.
La Universitat de Montevallo (Estat d’Alabama) li ha dedicat la biblioteca de música, que ara duu el seu nom, com a reconeixement per la seva tasca artística. Allà han quedat dipositats tots els seus manuscrits.
Tota la seva obra està editada a Clivis Publicacions.

Mostrant 1 - 12 de 67 elements