Matices de esperanza

L’esperança no és un tema nou en l’obra de Consuelo Colomer. Les seves Policromies (Clivis publicacions E-605) ja presentaven un moviment conclusiu en el que la mateixa autora remetia a “un adéu inevitable, però lligat sòlidament a un fil d’esperança”. Aquesta esperança és la que torna a protagonitzar aquesta peça breu per a piano en la que l’intèrpret ha de buscar els matisos que portin cap a l’esperança d’un cor dolgut. L’obra presenta una escriptura vertical, amb fòrmules rítmiques repetitives i amb girs d’arrel popular, però no cal enganyar-se: la dificultat de l’obra és elevada per la necessitat que té l’intèrpret de buscar el clima adequat en cada moment de la peça. Com diu l’autora: “Després d’uns compassos amb matisos foscos, adormits en la nit, apareix la llum del dia i, amb ella, l’esperança”.