La serpiente en forma de esfera inmóvil

«...una serp meravellosa de colors... i tenia moltes coses que resplendien com uns ulls... una visió esfèrica... i amb moltes llàgrimes…, recordar la música celeste...»*
...som illes; hi ha mars que ens separen..., però en aquests mars hi ha poemes i músiques, uns per a dir el que tan sols es pot dir amb paraules i uns altres per tal que entrin a dins nostre, les coses que només la música pot dir: un poeta japonès diu que algú somniava en una serp que s’assemblava a una esfera, immòbil en l’espai somniat...
ambdós, el buscador, amarat de llàgrimes, d’allò que, essent transcendent, se li escapava, boira entre els seus dits i el poeta de país llunyà que intenta comunicar-nos els seus somnis, qui sap si silenciosos, qui sap si sense músiques celestes, ens parlen de coses semblants i temoroses...: qui podrà explicar allò que s’oculta darrere les seves visions? ...tots somnien i el músic somnia el somni d’aquelles imatges de colors resplendents i onatges que sempre ens separen i en aquelles també somnia...

Josep Soler

* Ignacio de Loyola: Diario Espiritual, anotaciones entre 1544 y 1545