Corn d'or Ampliar

Corn d'or

DAC343

L'obra Corn d'or està formada per sons ràpids i comprimits, que per la seva densitat, poden ser escoltats com a una massa. En els moments lents es descomprimeix i s’afluixa la massa, el so s’expandeix i es desgrana, se separa, tot projectant-se en forma de frases o sons aïllats en diferents qualitats, direccions i altures.

Més detalls

9,83 € amb impostos

Edició: Digital

    Època Segle XX
    Instruments Cl, Vl, Vla, Vc, Cb
    Pàgines 40
    Durada 11 min.
    Contingut Partitura i parts
    ISMN 979-0-3502-0737-2
    Preu edició impresa 16,90€
    Edició Digital

    Aquesta música neix d’unes percepcions rebudes des de diferents plans i nivells quasi simultàniament.
    Des d’una imatge visual d’Istambul on l’estret del Corn d’Or separa i uneix la ciutat sud del nord, i que al mateix temps l’estret del Bòsfor separa i uneix Istambul en ciutat europea i asiàtica.
    A partir d’un símbol com el corn d’or que per la cultura egípcia i xinesa és el símbol de l’abundància i de la fertilitat a partir del qual en neix la diversitat.
    Arran d’una lectura de la teoria quàntica que interpreto no com a sistema de càlcul, sinó com a una metàfora.
    L’obra està formada per sons ràpids i comprimits, que per la seva densitat, poden ser escoltats com a una massa. Intentant recordar el «so blanc» del so del mar, on totes les freqüències són percebudes simultàniament; i que a partir de diferents pressions dels arcs sobre les cordes apareix el factor soroll, al mateix temps que el timbre del clarinet, -instrument amb gran quantitat d´harmònics-, podem escoltar una gran abundància de freqüències i una massa sonora vibrant i mòbil.
    En els moments lents es descomprimeix i s’afluixa la massa, el so s’expandeix i es desgrana, se separa, tot projectant-se en forma de frases o sons aïllats en diferents qualitats, direccions i altures. A Corn d´or he volgut fer la música que fa el so, i no pas fer música amb sons.
    He procurat buscar l’expressivitat en el propi so, expandint-lo, comprimint-lo, o sigui afluixant-lo i atapeïnt-lo; de la mateix manera que el tronc d’un arbre està comprimit i les seves fulles són la seva expansió.
    Va ser estrenada per l’Orquestra Catalana de Cambra sota la direcció de Joan Pàmias i s’ha interpretaten nombroses ocasions.


    Mercè Capdevila

17 productes més a la mateixa categoria: