Impromptu núm. 9a

En l’extensa producció de cambra de Francisco Fleta Polo hi ha diferents obres titulades Impromptu, Capricho o Fantasia i totes elles responen a la mateixa motivació: obres escrites de dalt a baix, tal com surten, sense altra pretensió que donar sortida a aquella necessitat que té l’autor de fer música per a la combinació instrumental que té al davant i, sobretot, de donar satisfacció als músics a qui està dedicada.

La major part dels més de vint impromptus del catàleg de Fleta estan dedicats a instruments de corda però, en aquest cas, el protagonista principal és el clarinet. La feina cambrística, però, és prioritària i el músic que seu al piano també nota amb escreix que l’obra ha estat pensada per a que tots dos intèrprets gaudeixin de la música. Piano i clarinet dialoguen i barregen les seves veus en un "moment musical” agradable i d’esperit alegre. El tractament dels dos instruments és d’igual a igual, sense deixar que cap d’ells adquireixi el paper de solista, malgrat que sí que hi ha una certa intenció concertant en alguns passatges en què el clarinet es permet el lluïment. Sense ser una obra de virtuosisme, l’exigència és notable. La primera part de l’obra —que s’inicia amb el clarinet tot sol— crea un clima harmònic inquietant i presenta molts cromatismes. La segona part, per contra, és molt rítmica i presenta un element de moviment perpetu que defineix el caràcter intens i enèrgic de l’obra.

David Puertas