No hi ha productes
Els preus són amb IVA inclòs
S'ha afegit el producte al vostre carret de la compra
Hi ha 0 ítems al vostre carret. Hi ha 1 article al vostre carret.
- English
- Castellano
- Català
Registra’t
Autors Hi ha 112 autors
-
Bofill, Anna
Neix a Barcelona el 1944. És compositora i arquitecte. Del 1950 al 1961 estudia piano, teoria musical i composició amb Jordi Albareda, Josep Cercós i Xavier Montsalvatge. Entre el 1968 i el 1971 treballa l’harmonia, el contrapunt i la fuga amb Josep M. Mestres-Quadreny, amb qui continuà estudiant després, fins al 1977, el desenvolupament de les estructures musicals al llarg de la història fins a les modernes concepcions sobre l’aplicació de la matemàtica de la probabilitat en la música.
Ha treballat la música electroacústica al Laboratori Phonos amb Lluís Callejo i Gabriel Brncic i més tard la informàtica musical amb Xavier Serra. També estudia composició amb Luigi Nono i el 1985 obté una beca de la CIRIT per a treballar a París al Centre d’Études de Mathématique et Automates Musicales (CEMAMU) dirigit per Iannis Xenakis, de qui hatraduït al català el llibre "Musica i Arquitectura".
Paral·lelament estudia a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, on obté el doctorat el 1974, i exerceix aquesta professió.
-
Bonastre, Francesc
Francesc Bonastre i Bertran (1944-2015) va néixer a Montblanc, format a l’Escolania de Santa Maria amb Mn. Ramon Boqueras (1950-1955) i al Seminari de Tarragona amb Mn. Francesc Tàpies (1955-1962). Llicenciat (1967) i Doctor (1970) en Filologia Romànica a la UB, sota la direcció de Martí de Riquer, aconseguí el I Premi extraordinari en ambdós graus. Cursà estudis de Musicologia barroca sota la direcció Miquel Querol a l’IEM del CSIC de Barcelona (1969-1972). Catedràtic de Musicologia de la UAB. Director de l’Institut de Musicologia Josep Ricart i Matas, des de 1979, i de la revista Recerca Musicològica, des de 1981.
És autor de més de 150 publicacions científiques nacionals i internacionals, entre les que destaquen l’edició crítica dels dos primers oratoris hispànics: Historia de Joseph i Aquí de la fe, de L.V. Gargallo, (ca. 1636-1682) i de la primera òpera espanyola conservada: Celos aun del Ayre matan, amb música de Juan Hidalgo (ca. 1618-1685) i text de Pedro Calderón de la Barca (1600-1680).
Director de la Schola Cantorum de la UB; Gaudium Musicæ de la UAB, i dels grups de música antiga Seconda prattica i Mapa Harmónico. Director-at Large de la International Musicological Society (1992-1997), Acadèmic Numerari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de St. Jordi i President de la Secció de Música; Acadèmic Corresponent de la de San Fernando de Madrid; cofundador de la Societat Catalana de Musicologia el 1973 i membre de la Societat Catalana d’Estudis Litúrgics, ambdues de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1969.
Com a compositor compta amb més de 70 obres des de Lieder, música coral, de cambra, fins a música simfònica, cantates i oratoris. -
Borgunyó, Agustí
Nasqué a Sabadell el 1894 i començà els estudis musicals a l’Escola Municipal de Música d’aquesta ciutat amb els mestres Josep Plans i Cebrià Cabané. Més tard continuà els estudis de composició i harmonia a Barcelona amb el mestre Manuel Burgués. Dominà diversos instruments i als 16 anys ja formava part de la Banda Municipal de Barcelona.
El 1915, amb 21 anys, va marxar cap als Estats Units d’Amèrica, on començà escrivint música lleugera per a una orquestra de ball al mateix temps que n’era membre. Entre els anys 1922 i 1929, quan vivia a Washington DC, va escriure un gran nombre de ballets, suites i operetes d’estil americà, les quals foren estrenades i obtingueren crítiques molt favorables als diaris Washington Times i Washington Herald. S’hi remarcà l’habilitat que tenia per a captar els ritmes populars de moda. En aquesta època portava la direcció artística de l’Orquestra Meyer Davis, conjunt de gran popularitat en aquella ciutat durant els anys vint.
Durant els primers anys de la dècada dels trenta va orquestrar de forma exclusiva per a la famosa cantant Kate Smith, a l’emissora de ràdio de la Columbia Broadcasting System de Nova York. Un cop acabada aquesta etapa va continuar realitzant orquestracions per a l’Orquestra Simfònica Wor d’aquesta mateixa ciutat sota la direcció d’Alfred Wallenstein. Aquest director va encarregar-li obres amb caràcter espanyol i així fou com s’emeteren a través d’aquella emissora.
Entre els anys 1941 i 1960 fou director musical i artístic de la National Broadcasting Symphony Orchestra per a un programa apadrinat per la firma Firestone. Va fer orquestracions per a diversos cantants, entre els quals hi figura en Mario del Mónaco i Renata Tebaldi.
Encara després del seu retorn a Catalunya l’any 1963 rebé encàrrecs per a documentals de propaganda del Ministeri d’Agricultura nord-americà fins al moment de la seva mort, ocorreguda l’1 de juliol del 1967.
El seu catàleg és extensíssim. Inclou més de 150 sardanes i altres composicions per a cobla, més de 50 cançons per a veu i piano i una trentena de peces corals, la major part de les quals estan basades en textos de poetes i escriptors sabadellencs; un gran nombre d’obres per a piano, dos quartets de corda, un trio idiverses obres per a orquestra de corda i simfòniques, entre les quals destaquen "L’aplec", estrenada el 1956 per l’Orquestra Municipal de Barcelona sota la direcció d’Eduard Toldrà, "Emporion", "Nocturno Sevillano", "Danza Ibérica núm. 1" i la "Suite Ibérica"; la opereta en 3 actes "Maryana" i dos ballets, "La festa de carrer" i "The Damask Rose".
-
Borràs, Teresa
Teresa Borràs i Fornell (1923-2010) va néixer a Manresa. Començà els estudis musicals als 8 anys al Conservatori del Liceu de Barcelona: piano, harmonia i, més tard, guitarra; es perfeccionà amb els mestres Molinari i Cervera i més tard cursà harmonia, contrapunt i composició amb Cristòfor Taltabull. A l'Accademia Chigiana de Siena (Itàlia) va ésser auditora a la classe del mestre Agosti. Més tard obtingué d'aquesta Acadèmia una beca per a la classe de composició del mestre Frazzi i posteriorment estudià dos cursos de clavicèmbal al Conservatori Superior Municipal de Barcelona. El 1979 li fou concedida la Beca de Composició per al Curs d'Estiu "Música a Compostela" a la classe de R. Halffter. L'any 1997 obtingué el 1r. Accèssit Premi "Caterina Albert i Paradís". Entre els anys 1947 i 1953 donà nombrosos concerts de piano. Fou durant set anys professora de piano i guitarra a l'Escola Municipal de Música de Manresa i professora de piano i harmonia a l'Escola de Música de Mataró (filial del Liceu). Els darrers anys va exercir com a concertista de piano, especialment per tal de donar a conèixer la seva obra.
-
Bosch, Lluís M.
Lluís M. Bosch i Daniel neix a Barcelona el 1966. Estudia piano, harmonia, composició i etno-musicologia al Conservatori Superior Municipal de Música d’aquesta ciutat. El 1991 obté el primer premi en el Concurs de Composició de Sant Joan de Vilatorrada amb l’obra Rondalla. És professor d’harmonia al Conservatori Professional de la ciutat de Manresa.
El poder fascinant de la música com a mitjà d’expressió ha estat una de les influències més notables del seu impuls creatiu. En la seva obra es conjuguen comunicació, sensibilitat i imaginació en un còctel que sorprèn per la seva senzillesa i capacitat de síntesi.
Ell diu: «Els colors, olors i la percepció de totes les sensacions és per a mi una obsessió en compondre la música. La màgia de poder descriure amb el so em permet anar més enllà del sentit de les paraules. La música és el llenguatge més subtil i universal». -
Bozzo, David
David Bozzo neix el setembre de 1980 en una família en què la música ha tingut una gran importància. Els primers contactes amb la música els rep del seu pare qui el porta a iniciar els estudis musicals, als sis anys, amb la pianista i compositora Carme Talleda.
L’any 2000 comença els estudis de grau mitjà en l’especialitat de violí al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, havent tingut l’oportunitat d’estudiar amb els compositors Xavier Boliart, Carles Guinovart i Albert Sardà. Així mateix, durant aquesta etapa forma part de l’orquestra del conservatori sota la direcció del mestre Albert Argudo. El 2006 inicia els estudis superiors de composició al Conservatori Superior de Música de Castelló, on rep classes del mestre Ferrer Ferran així com de César Cano, Claudia Montero i Emilio Calandín entre d’altres. També aprofita els quatre primers anys dels estudis superiors per ampliar la seva formació com a violinista amb el mestre Eduardo Arnau a qui dedica l’obra per a violí sol Recitatiu i Fuga (EAG).
Actualment és professor de violí de l’escola de música Carme Talleda Música i col·labora amb la jove orquestra Arts Musicals de Castelló, actuant com a ajudant de concertino en diversos concerts així com concertino en l’estrena d’una obra del mestre Ferrer Ferran.
Malgrat la seva joventut compta amb un catàleg amb obres per a duo, quartets, quintets, per a solista i orquestra de corda i un Stabat Mater per a mezzosoprano solista orquestra simfònica, encàrrec de la Jove Orquestra Arts Musicals de Castelló. Obté la qualificació de finalista en el concurs de composició Hui, hui música de València en l’edició de 2007 amb l’obra Elegia a Gregorio Samsa per a quintet de vent. El Quartet de Corda nº 1 A la mort d’un àngel va ser encarregat per The Billroth String Quartet qui l’ha estrenat. -
Brncic, Gabriel
Nascut el 1942, és Director artístic de la Fundació Phonos de Barcelona i director del Seminari Internacional sobre Música i Ordinadors, que es realitza anualment a la Universitat Menéndez Pelayo de Conca. Desenvolupa la seva tasca pedagògica com a professor de composició i teoria i pràctica de la música amb mitjans electroacústics/informàtics tant a Phonos com al Gabinet de Música Electroacústica del Conservatori de Conca. Coordina el màster en Creació Musical i Tecnologia del So que es realitza en col•laboració amb la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.
La seva trajectòria com a compositor comença a la càtedra de Gustavo Becerra-Schmidt a la Facultat de Ciències i Arts Musicals de la Universitat de Xile on obté la llicenciatura en composició. També ha fet estudis professionals de violí, viola i oboè. Ha treballat com a professor i investigador a l'Instituto di Tella de Buenos Aires amb Ginastera, Kröfl i Gandini. Ha fet estudis amb Luigi Novo, Iannis Xenakis i John Cage. Ha rebut els premis de la Facultat de Música de la Universitat de Xile, Casa de las Américas, GMEB de Bourges, Ciutat de Barcelona. És fundador i actual membre de la Junta Directiva de l'Associació de Música Electroacústica d'Espanya, i també pertany a la International Computer Music Association. -
Brotons, Salvador
Salvador Brotons va néixer a Barcelona el 1959 en una família de músics. Va estudiar flauta amb el seu pare i va continuar els seus estudis al Conservatori Superior de Música de Barcelona, obtenint els títols superiors de flauta, composició i direcció d'orquestra. El 1985 va ser guardonat amb una beca Fullbright i es traslladà als Estats Units, on va obtenir el seu Doctorat en Música de la Florida State University.
Com a compositor, ha escrit més de 125 obres, principalment per a conjunts orquestrals i de cambra. Ha rebut 16 premis de composició i també ha rebut nombrosos encàrrecs, i diverses de les seves obres han estat editades i gravades en CDs a Europa i els EUA sota segells com EMI, Auvidis, Albany Records, Naxos, Claus, RNE, etc.
Ha estat el director musical de l'Orquestra Simfònica de Vancouver (WA) des de 1991. També ha estat el director tiular de l'Orquestra Simfònica del Vallès (1997-2002 i 2009-2013) i l'Orquestra Simfònica de Balears a Palma de Mallorca (1998-2001). Des de setembre de 2008, és el director musical de la Banda Simfònica de Barcelona.
Actualment combina una intensa agenda com a director d'orquestra i compositor.
-
Capdevila, Mercè
Mercè Capdevila, nascuda a Barcelona el 1946, començà els estudis musicals a l´Academia Marshall, al Conservatori del Liceu i després al Conservatori Municipal de Música de Barcelona. Simultàniament estudià Arts Plàstiques a l’escola Municipal Massana (Barcelona) i a Kunsthand Werk Schule de Pforzheim (Alemanya) amb el professor Edward Mosny. Posteriorment va treballar la música electroacústica amb el professor Gabriel Brncic al Laboratori Phonos de Barcelona i assisteix a cursos de composició amb Luigi Nono, J.M.Mestres-Quadreny, Corian Aharionan, Carmelo Bernaola i Luís de Pablo.
Les seves obres han estat interpretades, en diversos centres musicals a Europa, Canadà, i d’Amèrica. Ha rebut encàrrecs de l’Associació Catalana de Compositors (Barcelona) i del Centro para la Difusión de la Música Contemporánea (CDMC) del Ministerio de Cultura de España. Treballà durant un any (1993-94) en els estudis de la Aaron Copland School of Music de la Universitat de New York i a Qeens Collegecom a compositora convidada.
Treballa en muntatges multidisciplinaris amb el so, la llum, raigs làser, i poesia en diferents espais de característiques diverses. També treballa amb altres artistes plàstics i poètics com Eloi Puig, GabrielaVargas, Ester Xargay, Eva Hibernia, Carles Hac Mor, Glòria Rognoni, Javi Palma y Egill Friedlaison.
Compta amb dos CDs monogràfics de les seves obres, i amb obres gravades en CDs col·lectius. Haenregistrat obres per a Radio Nacional de España, per Catalunya Música, Radio França, Kolomna’sRadio Station, Moscow’s Radio, St Petersburg’s radio station Radio Neva-3. Diverses de les seves obresestan publicades a Clivis, Dinsic, Periferia i Musica Studio.
És membre de l‘Associació Catalana de Compositors i membre fundadora de l’Associació de Música Electroacústica d’Espanya. Per qüestions ètiques mai no participa en cap competició, concurs ni premi.
-
Casablancas, Benet
Benet Casablancas neix a Sabadell al 1956 i es forma a Barcelona i a Viena (F. Cerha i K.-H. Füssl), és també llicenciat en filosofia i doctor en musicologia per la UAB. Les seves obres, distingides amb nombrosos premis (Ciutat de Barcelona, Musician’s Accord New York, Nacional del Disco, Composer’s Arena d’Amsterdam, Finalista del Prix Prince Pierre de Mònaco, entre d’altres), es programen a tot Europa, EUA, Canadà, Japó, Llatinoamèrica i Egipte per grans intèrprets com la London Sinfonietta, Ensemble Contemporain de Montréal, Orchestre de Chambre de Lausanne, les orquestres nacionals d´Espanya i de Bèlgica, Arditti Quartet, Deutsches Kammerphilharmonie, London Philharmonic; a sales com la Musikverein Wien, London Barbican, Tokyo Bunka Kaikan Hall o Palais des Beaux-Arts de Brussel·les.
El 2008 debuta amb la BBC Symphony Orchestra i els seus New Epigrams representaren Espanya als ISCM World Music Days a Vílnius. Ha estat convidat a la Biennal de Zagreb 2011 i al Visiting Composer als "Cairo Contemporary Music Days 2011". El 2007 rep el Premi Nacional de Música de la Generalitat de Catalunya. Autor del llibre El humor en la música (Ed. Reichenberger) i de nombrosos articles musicològics (New Grove, Arietta, Quodlibet), ha estat cap de matèries teòriques a diferents centres, director pedagògic de la JONC i professor de la UPF i és requerit com a jurat i professor a celebracions d’àmbit internacional. L’any 2002 assumí la direcció del Conservatori Superior de Música del Liceu. La seva àmplia producció és guiada per la recerca d’una radical independència personal i estètica. Hom n’ha destacat l’equilibri entre rigor constructiu i força expressiva, tremp dramàtic i registre lúdic, en el marc d’un discurs on conviuen un llenguatge harmònic lluminós, la vivesa rítmica, una creixent diferenciació tímbrica i el virtuosisme instrumental. Ha publicat recentment sis nous CDs (Naxos, Stradivarius, Tritó i Anemos). Els darrers compromisos inclouen encàrrecs del Miller Theatre New York (Composers Portrait), Liverpool Philharmonic Orchestra, Ensemble 88 Maastricht, Ensemble Cantus Zagreb i Tokyo Sinfonietta. -
Cercós, Josep
Josep Cercós i Fransí (Barcelona 1925-1989) no és un compositor dòcil a l’encasellament estètic. La militant aversió que professà envers l’adhesió a qualsevol mena d’isme, conjugada amb un exigent procés d’autocrítica, marquen profundament la seva obra, víctima, al seu torn, d’incisives i radicals intervencions del compositor al llarg de la seva evolució estètica. Aquest procés evolutiu, que un Cercós encara adolescent inicia amb un llenguatge de caire post-romàntic de clara filiació germànica –Simfonia n. 1 (1942), Simfonia n. 2 (1946)– madurarà, després d’estudiar amb R. Lamote de Grignon i, especialment, gràcies al coneixement dels corrents europeus que li brindà C. Taltabull, cap a un particular neoclassicisme –Preludi, recitatiu i fuga (1947-49), Sonata (1952)– on es fa palès el seu peculiar sentit harmònic no exempt d’un cert ressò de les troballes de P. Hindemith. Posteriorment, després d’una breu estada a Ginebra i als cursos de L. Nono i H. Scherchen a Gravessano, Cercós inicia l’etapa que més l’ha caracteritzat amb l’estrena, l’any 1960, de Continuïtats –obra avui desapareguda– Aquest període es distingeix per un incansable afany investigador i especulador i per una absoluta independència de criteri, renunciant a cap compromís de tipus “actualista”, que el portarà des de propostes clarament experimentals –S 24 (1960)– tot passant per moments d’evident recerca del mètode –Conjunt per a 7 instruments (1963)– com d’incursions en el serialisme –Octet (1968-69)– fins al personalíssim llenguatge de les dues Glosses per a violoncel i piano (1972). L’evolució de Cercós culminarà els anys 80 que, malgrat veure marcats per un precari estat de salut, són els més fecunds i on el compositor farà un gir estètic en el que sintetitzarà les diverses etapes de la seva vida. Aquesta síntesi s’inicia amb els 2 Retaules (1983) obra eminentment contrapuntística i molt lligada encara als precedents immediats. A partir del Concert per a violoncel i orquestra (1983) i del Concert per a viola i orquestra (1985) el record de les seves primeres etapes esdevé inequívoc. Encara revisarà les dues primeres simfonies, compondrà un Passacaglia per a orgue (1989) i deixarà enllestit un cicle de 16 cançons per a baríton i piano –Els bells camins (1988-89)– sobre textos del poeta M. Martí i Pol.
Dins d’aquesta evolució estètica somerament exposada hi ha un gènere que pren una rellevància significativa, el de la cançó. Gran part dels llenguatges i estils suara esmentats en l’esdevenir vital de Cercós, tenen la seva manifestació en aquesta forma, de manera que podríem traçar-ne un recorregut complet –des de la més tendra joventut– basat només en la seva obra vocal. Ja en el darrer període de la seva vida s’endinsà de nou en la cançó de concert amb Els bells camins. Aquest cicle, juntament amb la seva Passacaglia per a orgue, esdevé de fet el seu testament musical. Per a fer-ho trià el que tal vegada ha estat el poeta més popular i més llegit d’aquests darrers anys a Catalunya, Miquel Martí i Pol (1929-2003). Poeta que partí d’una actitud de fort compromís social i que, des de 1970 a causa d’una esclerosi múltiple que l’obligà a recloure’s, inicià un procés d’introspecció i meditació de les seves limitacions tot transcendint l’àmbit de la malaltia i centrant-se en l’expressió de les sensacions més humanes com l’amor, el desig i la mort, sempre amb una forta càrrega autobiogràfica.
