No hi ha productes
Els preus són amb IVA inclòs
S'ha afegit el producte al vostre carret de la compra
Hi ha 0 ítems al vostre carret. Hi ha 1 article al vostre carret.
- English
- Castellano
- Català
Registra’t
Autors Hi ha 111 autors
-
Eroles, Carles M.
Carles M. Eroles neix a Barcelona el 1957. Estudia al Conservatori Superior Municipal de Barcelona, on obté el títol de Professor Superior de Guitarra, essent el seu mestre el professor Lluís Gàsser. Assoleix el Premi d´Honor en el Grau Professional. Ofereix recitals a Espanya, Italia, Malta, Dinamarca…destacant el realitzat a la Kammermusiksaal der Philarmonie a Berlin i la seva participació en el I Festival Internacional de Guitarra Chile´ 90. Ha estat premiat al "II Concurso Nacional de Interpretación ONCE´87".
Interessat en la creació, decideix derivar la seva carrera musical cap a la composició, estudiant amb Vicenç Acuña, Leonardo Balada, David Padrós i música electroacústica amb Albert Llanas . Assisteix a cursos amb Hans Zender i Ivan Fedele. Ha composat obres per a guitarra, veu, música electroacústica, conjunts instrumentals i orquestra. Les seves obres han sigut estrenades per grups com: The Carnegie Mellon Contemporary Ensemble, Solistes de l´OBC-Quintet de Vent, el Quartet de Guitarres de Barcelona, el Grup Instrumental de València... Té publicades diverses obres a Clivis i a Dinsic. Li ha estat concedit el Premi Especial de l’Associació Catalana de Compositors en el 10è Premi Francesc Civil de Composició-Premis Ciutat de Girona 1998 amb la obra Érebo. Des de 1986 és professor de guitarra a l´Escola de Música de Santa Coloma de Gramenet (Barcelona).
-
Fàbregas, Jordi
Jordi Fàbregas i Canadell (1951-2021 va néixer a Sallent i de ben petit va iniciar el seu contacte amb la música tant a casa seva, com a l'Escola Mare de Déu de Montserrat on hi va cantar fins a l’adolescència. A finals dels anys seixanta, influït per la Nova Cançó i de manera molt especial pels Setze Jutges, així com per alguns mestres de la chanson com Jacques Brel, va començar a cantar i a tocar la guitarra de manera autodidàctica, i als anys setanta va iniciar la seva relació amb la gralla.
El seu neguit musical i cultural el portà a fundar diversos grups musicals entre els quals destaquem Coses al 1973, l’Harmònica Brava al 1979, La Murga al 1980, i Primera Nota al 1987. El 1991 va ser cofundador de l’Orquestra Simfònica de la Canya i al 1996 d’El Pont d’Arcalís. A més, des del 1991 és el director dels Ministrils del Camí Ral.
Paral·lelament a la seva activitat musical, en Jordi va anar desenvolupant una important tasca de dinamització, difusió i creació d’espais i moments per a la música folk i tradicional, que es va concretar en la creació, al 1988, del Festival Tradicionàrius, que l'any 2008 ha celebrat la XXI edició, amb la col·laboració en la creació de l’Associació Musical per la Tradició Musical-TRAM (1989), i en la del Centre Artesà Tradicionàrius-CAT (1993), que enguany ha inaugurat un nou i ampli local.Així mateix ha participat en l’organització i coorganització d’actes com la Trobada de Música Tradicional al Pallars, el Mercè Folk, el Mercat de Música Viva de Vic o la Fira d’Espectacles d’arrel tradicional a Manresa. I darrerament cal destacar la seva responsabilitat en el programa Línia Folk d’iCat fm.
Ha estat i és compositor de cançons, ha musicat poemes de Màrius Torres, Martí i Pol, Miquel Desclot, i altres, i ha composat moltes peces d’arrel i estil popular i tradicional, generalment destinades a balls de gegants, i a tocs i cercaviles de festes majors. I no podem deixar d’esmentar la seva extensa tasca com arranjador de peces tradicionals, tant per ser interpretades en festes populars, com per formacions musical estables com El Pont d’Arcalís.
No voldria acabar aquestes ratlles sense esmentar algunes característiques del Jordi que són les que el fan ser com és: la seva bonhomia, dolçor, sensibilitat i tendresa en el ser i en el tracte amb els altres; l’empremta d’estil, de tractament i de cadències que està deixant en la interpretació actual de la música popular i tradicional, i en la composició de música d’arrel; i l’espontaneïtat, frescor i precisió de la seva agradable i profunda veu.
Jordi Quintana -
Ferrer, Enric
Enric Ferrer i Busquets neix a Barcelona el 1958, i des de l’any 1991 viu a la ciutat de Terrassa.
Cursa els estudis de piano al Conservatori Superior de Música del Liceu (Barcelona), al Centre d’Estudis Musicals i posteriorment amb el mestre Albert Attenelle. Estudia composició amb els mestres Juan José Olives i Josep Soler.
El seu catàleg consta de més de 40 obres per a diverses formacions instrumentals que van des del solo fins a l’orquestra simfònica passant per la música per a cobla amb alguna incursió per la música per banda. Entre les seves composicions la música vocal es troba sovint al llarg de la seva producció, per a la qual s’ha servit de les paraules de poetes com Federico García Lorca i Àlex Susanna, i també ha col·laborat amb escriptors com Bernat Puigtobella i Antoni Perarnau. També compta amb diverses obres incidentals com cantates, dues òperes de petit format, Els contes de Sade i Pentsilea amb llibrets de Pau Guix i Feliu Formosa respectivament, així com una òpera en tres actes El dubte de Leonora, totes estrenades. La seva primera obra reconeguda fou una Peça per a Cobla en Sol menor datada el 1977 que no es va estrenar fins al 2002 a Barcelona. Malgrat això podem dir que quasi tota la seva producció posterior ha estat interpretada amb assiduïtat tan en sales nacionals com internacionals entre les que destaquem el Teatre Lliure de Barcelona, el Palau de la Música de València, així com a Mallorca, a Andorra, i participant en el Festival Internacional de Rosario (Argentina) i a Olomuc (Txequia) entre d’altres.
Enric Ferrer és director del Grup de Cambra Tactum, especialitzat en la interpretació de música contemporània amb el que ha realitzat diferents gires per l’Estat Español.
Algunes de les seves composicions han estat enregistrades pels segells Discmedi, Picap, VVM i La Ma de Guido.
L’any 2009 Clivis Publicacions ha començat a incloure les obres d’Enric Ferrer al seu catàleg editorial. -
Fleta Polo, Francisco
Francisco Fleta Polo va néixer a Barcelona el 1931 i estudià al Conservatori Superior Municipal de Música d’aquesta mateixa ciutat, centre en el qual obtingué els títols Superiors de Violí, Viola i Trompeta a més dels estudis de composició i direcció d’orquestra.
Com a intèrpret de viola ha format part de les orquestres Simfònica del Gran Teatre del Liceu de la mateixa ciutat (1961-64), i Sinfónica de RTVE de Madrid (1965-69) i a la Ciutat de Barcelona (des del 1970). Per oposició obtingué la plaça de catedràtic de Viola al Conservatori Superior de Barcelona.
El seu catàleg és molt extens i consta d’obres per a diversos instruments i formacions instrumentals que han estat interpretades per diverses generacions d’alumnes en el seus estudis, obres fetes a la mida dels estudiants del seu entorn. Consta també de diverses obres per a orquestra entre les quals hi ha quatre simfonies; la segona i la tercera estrenades per l’Orquestra Simfònica de Barcelona (OBC) i la quarta per la Banda Municipal de la mateixa ciutat. La seva Sonata per a Viola op. 62 va ser escollida i interpretada al Congrés Internacional de Viola a l’estat d’Illinois (USA). Com a pedagog ha elaborat un complet mètode pràctic per a Viola i Violí. Gran part de la seva obra està editada per aquesta editorial (Clivis Publicacions).
La seva música és rica en contrapunt i efectes tímbrics que li donen un caire de genialitat molt singular.
-
Garcia Gago, Josep
Conseqüent amb la seva àmplia formació acadèmica i fidel a la seva pròpia sensibilitat musical, el mestre Josep Garcia Gago, (Bembibre del Bierzo (Lleó), 1921 - Barcelona, 1999), ens ha deixat escrites un seguit d’obres musicals tant pianístiques com cambrístiques i per a conjunt instrumental i cor.
Sens dubte la més difosa és la Suite de Cambra que revela un domini extraordinari tant de la ciència i l’art de l’harmonia com del contrapunt, –no endebades fou professor d’aquestes matèries en el Conservatori Superior Municipal de Barcelona durant més de trenta anys. El seu Tractat de contrapunt ha estat utilitzat a les aules des de fa més de 30 anys. -
Garreta, Juli
Juli Garreta i Arboix, Sant Feliu de Guíxols (1875-1925), de família menestral, la seva formació va ser bàsicament autodidacte. Va rebre nocions de música dels seu pare Esteve, rellotger i músic, i del director de coral Ramon ovi.
Garreta fou un músic intuïtiu que es va expressar en un llenguatge post romàntic que molt aviat prengué consciència que no li era necessari deixar-se influenciar, ni allunyar-se de la intuïció. Va conrear la música simfònica (Concert per a violí i orquestra, els poemes simfònics Pastoral i les Illes Medes, la Suite Empordanesa i les Impressions simfòniques per a orquestra de corda); del catàleg de música de cambra resulten especialment remarcables la Sonata per a piano i la Sonata per a violoncel i piano, juntament amb el Quartet de corda i piano.
Mereixen una especial menció dins el seu catàleg les cançons per a veu i piano estilísticament adscrites al corrent modernista que va influir als compositors catalans de les primeres dècades del segle XX musicant poemes, molts de caire naturalista, dels millors poetes..
En el seu catàleg de música escrita per a cobla (circumscrit a la forma sardana) s’hi distingeixen tres etapes: la primera inclou obres de joventut, a les quals van seguir obres amb un marcat segell, que van suposar la transició a les seves obres definitives com Juny, Giverola, Innominada, Isabel, A en Pau Casals, Nydia i La pastora enamorada. Algunes de les sardanes per a cobla les va instrumentar per a orquestra simfònica. Garreta va vetllar per convertir la sardana en una forma apta per al concertisme simfònic, i amb això va contribuir a la seva difusió internacional.
-
Gerhard, Robert
Robert Gerhard i Ottenwaelder (Valls, Alt Camp, 25 de setembre de 1896 – Cambridge, Anglaterra, 5 de gener de 1970) fou un compositor català de música clàssica. Considerat un dels millors compositors catalans del segle XX.
De mare alsaciana i pare suís, Gerhard va néixer a Valls, on la família havia arrelat, i va desenvolupar gran part de la seva carrera a Anglaterra, on es va exiliar en esclatar la Guerra Civil espanyola, concretament a Cambridge, per exercir d'investigador al King's College. Morí el 5 de gener de 1970 en aquesta ciutat.
Entre els seus mestres hi hagué Felip Pedrell i Arnold Schönberg. També va ser mestre de Joaquim Homs. Entre les seves obres podem trobar L'infantament meravellós de Shéhérazade (1918), Trio per a piano (1916), Albada, Interludi i dansa, La Merope, Contrapunt: ballet en un acte, Nr. 2: Danse de la jeune fille i l'òpera The duenna. Concerto de violí, estrenat en el Maggio Fiorentino el 1950 pel violinista català Antoni Brosa i Vives.
El fons de Robert Gerhard es conserva a la Cambridge University Library, a la Biblioteca de Catalunya i a l'Institut d'Estudis Vallencs.
Col·laboradors de Viquipèdia. Robert Gerhard i Ottenwaelder.
Viquipèdia, L'enciclopèdia lliure, 2014
http://ca.wikipedia.org/wiki/Robert_Gerhard_i_Ottenwaelder -
Gols, Xavier
Xavier Gols i Soler (Tarragona, 1902-1938) inicià la seva formació musical en el piano i el violí amb el seu pare, compositor i director d’orfeons. Havent obtingut la recent instaurada beca Pau Casals l’any 1927, es traslladà a Barcelona per ampliar els seus estudis de piano amb Blanca Selva i de composició amb Baltasar Samper. Entre les seves composicions destaquen el Quintet en re menor (1934) per a corda i piano, De les terres altes (1936) per a piano, Quatre impressions per a piano (1936), els Tres preludis rurals (1937) per a piano i orquestra de cambra, així com una constant producció al llarg de la seva vida de cançons per a veu i piano.
-
González de la Rubia, Domènec
Domènec González de la Rubia (*1964) és compositor, director d’orquestra, musicòleg i pedagog. Ha cursat els estudis musicals a Barcelona i a Bratislava (Eslovaquia). Ha realitzat els estudis de composició i direcció d’orquestra amb qualificació d’excel·lent, al Conservatori Municipal de Música de Barcelona. Ha rebut premis de composició per a diverses obres als Premis Enric Morera i Joaquim Maideu amb obres per a orquestra simfònica; el Premi Fundació Parramon de Barcelona en l’especialitat de Piano; el Premio Federación Extremeña de Corales; el Premio Amadeus Internacional de Composició Coral 2010 i el Premi Concerts Verds amb l’obra per a orquestra de Corda, Instants de la Natura, entre d’altres. També ha rebut el “Premi Agustí Pedro i Pons” de Musicologia atorgat per la Universitat Central de Barcelona. És autor del llibre La Música Religiosa a Catalunya en el segle XX i ha publicat uns dos-cents articles d’estètica i història de la música.
Com a director va fundar l’any 2001 l’Ensemble Diapasó amb el qual ha participat en nombrosos cicles internacionals amb repertoris diversos, i més especialment amb música de compositors contemporanis. Al juny del 2006 va estrenar una obra per a conjunt de cambra dedicada a l’obra del pintor francès, d’origen rus, Stäel, amb motiu de l’exposició a La Pedrera (Casa Batlló) de Barcelona, encarregada per la Fundació Caixa de Catalunya. També ha estat titular durant quatre anys del Grup Sitges-94 i de l’Ensemble Instrumental ACC entre d’altres i ha dirigit la banda Municipal de Barcelona en nombroses ocasions. La seva obra simfònica Arnheim es va estrenar l’any 2008 al Festival de Praga organitzat per la Filharmònica Txeca i l’Orquestra Filharmònica de Novosibirsk va estrenar la seva Primera Simfonia sota la batuta de Thomas Sanderling. Freqüentment és convidat a impartir cursos i conferències a Espanya i l´estranger. Les seves obres són interpretades per excel·lents solistes i conjunts internacionals.
Actualment ostenta diversos càrrecs de responsabilitat entre els quals destaca la presidència de l’Associació Catalana de Compositors i la presidència de la Federació d´Associacions Ibèriques de Compositors. -
Granados, Enric
Enric Granados (1867-1916) és un dels músics més rellevants de l'Espanya del canvi de segle. La paraula músic aquí engloba tres àmbits en els quals va destacar i que fan d'ell un artista integral: la interpretació, la composició i la pedagogia.
Com a intèrpret va ser admirat a Europa, com a compositor va ser batejat amb el nom de “el Grieg espanyol” i la difusió de les seves Goyescas ha estat notable, i com a pedagog va deixar una petjada inqüestionable en l'escola pianística catalana amb la creació de l'Acadèmia Granados i la publicació de treballs de tècnica pianística pioners a Espanya.
Granados va néixer a Lleida. Va estudiar piano a Barcelona i als vint anys va viatjar a París on va treballar amb músics com Fauré, Debussy, Ravel o Saint-Saëns. De retorn a casa, es va consolidar com el més gran pianista de la seva època. Va compondre un bon grapat d'obres per a piano, música d'escena, obres simfòniques, lieder i música de cambra i com a pedagog va fundar l'any 1901 l'Acadèmia Granados (després Marshall) per la qual van passar desenes d'alumnes que després van ser grans intèrprets.
Després dels seus estudis a París (1887-89), Granados es va instal·lar definitivament a Barcelona on va començar la seva carrera professional compaginant la interpretació, la composició i la docència.
Aviat viatjaria a Madrid a buscar més fortuna, però sense deixar mai la feina a Barcelona. És en aquest període que va compondre dues obres de cambra (el Quintet amb piano op. 49 i el Trio op. 50), escrites amb la intenció no ja de donar-se a conèixer, sinó amb l'ànim de fer-se un forat entre els compositors del moment i començar a rebre encàrrecs remunerats, fet que es produiria aviat amb encàrrecs provinents del teatre musical. L'escriptura pianística d'aquestes dues obres no té un marcat accent hispànic, sinó que es tracta de música banyada de romanticisme apassionat més que de referències a la música o a la tradició popular.
Granados va morir juntament amb la seva esposa al Canal de la Mànega quan tornaven de Nova York, després de l'estrena de l'òpera Goyescas i d'oferir un recital privat al president dels Estats Units.David Puertas (extracte del llibre Notes de concert)
