Rodríguez Picó, Jesús

Rodríguez Picó, Jesús

48 partitures

Neix l’any 1953 a Barcelona i realitza els estudis musicals al Conservatori Superior de Música del Liceu, on obté el títol de Professor Superior de Clarinet. Posteriorment amplia els estudis d’aquest instrument a França i més tard es familiaritza amb el repertori de música contemporània i col·labora com a clarinetista amb diversos grups de cambra. Entre el 1976 i el 1990 realitza també nombrosos concerts difonent així la música per a clarinet, estrenant i enregistrant obres de compositors contemporanis.


L’any 1976 inicia la seva etapa creativa amb composicions on utilitza procediments flexibles i noves grafies, i tres anys després prescindeix d’aquesta pràctica retornant a l’escriptura convencional. La primera de les seves nombroses obres simfòniques va ser La ciutat de les estrelles. A partir d’aquest moment ha rebut encàrrecs per part de diverses orquestres. D’aquests encàrrecs han sorgit obres com el Concert n.1 per a clarinet i orquestra, o la Simfonia Americana, i darrerament la Fantasia sobre l’òpera el viatge de Marlow i les Danses d’Ibèria.


Compta amb una extensa obra de cambra que és el resultat de l’amistat i la col·laboració amb diferents instrumentistes en la que es reflecteix una especial preferència per les formacions amb clarinet i/o saxòfon. Entre les que en destaquen Sonata a Colombina per a clarinet i piano, Sonata Marina per a saxo i piano, o Danses de Zaira per a Clarinet, Oboè i Fagot. També ha escrit diverses òperes de cambra com El paradís de les muntanyes, estrenada el 1998 i enregistrada en disc comercial per Columna Música, així com Hotel Occident i Urbs.


L’any 1987 va elaborar el projecte de l’emissora Catalunya Música i en va ser cap de programes fins al desembre del 1990. És autor del llibre Xavier Benguerel, obra y estilo, (2007, Idea Books).


Jesús Rodríguez Picó

Perquè composa música?

Des de l’època de l’escola sempre m’ha fascinat la possibilitat de poder construir a partir de petits elements, treballar per arribar a un objecte acabat i que pugui compartir amb altres persones. Aquest interès junt amb la fascinació que la música tenia per mi, em va decidir a començar els estudis al Conservatori, amb l’objectiu de poder conèixer els mecanismes necessaris per crear música.També i d’una manera molt decisiva està la necessitat de relacionar la composició amb els aspectes de la imaginació que més m’interessen i la possibilitat de transmetre-ho.  


Quines influències musicals té la seva obra?

Tota la música que m’agrada, sintetitzant:Gran sinfonisme (Berlioz, Roussel, Vaughan Williams, Malcolm Arnold)), alguns aspectes de les avantguardes entre els anys 1950 i 1980 (Kagel, Ligeti), moltes de les aportacions del jazz, alguns autors nord-americans (Glass, Adams) i finalment una certa influència d’autors que indueixen a la reflexió com Satie o Cage. 


Creu que la música actual i el públic han trobat un punt d’encontre?

En els darrers anys la relació públic compositor ha millorat. Actualment la diversitat de propostes permet que el públic pugui escollir i decidir lliurament quina música li agrada. Ni els dogmes ni els complexos arguments teòrics, que sovint embolcallen l’obra, condicionen ara com ho havien fet anys enrere.


Pensa que des dels conservatoris es dóna a conèixer prou la música actual als estudiants?

Crec que és molt diferent el tracte que rep la música actual en un centre o en un altre. Si ens referim a Barcelona la situació està molt condicionada per unes convencions que provenen d’un passat llunyà, alguns conservatoris no reflecteixen la realitat musical que els envolta, el passat pesa més que el present.

Llegiu l'entrevista
Mostrant 1 - 12 de 48 elements