Trio Concertante

En els primers mesos de l’any 2004, després de la composició de l’òpera de cambra Opportunitas, vaig escriure tres obres de cambra amb algunes similituds: la Sonata Marina per a saxòfon i piano, el Trio Concertante per a flauta, violoncel i piano i la Sonata-Capriccio per a flauta i piano. En aquestes tres obres utilitzo tècniques que donen un caire fluït, sovint d’un cert virtuosisme. Igual que a la Sonata a Colombina per a clarinet i piano, les tres composicions mantenen una certa relació, encara que inevitablement distant, amb el repertori francès conegut com a Solo de Concours. L’agilitat, les complexitats tècniques i els contrastos expressius defineixen aquestes composicions.
El Trio Concertante està dividit en els tres moviments convencionals. A l’inici apareix un tema repetit en diferents punts de l’obra i que té un caire trist i meditatiu. Aquest és el resultat de la impressió pels atemptats de l’onze de març del 2004, que van succeir mentre l’escrivia.
A part d’aquests breus passatges el tractament instrumental té un caire virtuosístic i rítmic. La intenció és que els temes que donen el caràcter motriu i que creen els contrastos de densitat siguin sempre perceptibles.

Jesús Rodríguez Picó