Concert per a trompeta i orquestra de corda

El Concert per a trompeta i orquestra de corda forma part de la mitja dotzena d’obres concertants que Lluís Benejam va compondre als Estats Units als anys 60, juntament amb el Concert per a violí, el Concert per a saxo, el Concert per a oboè i els dos concerts dobles, un d’ells per a dos pianos i l’altre per a oboè i violí.
L’obra compta amb els tres moviments canònics i tota ella està impregnada d’un cert caràcter popular i juganer: malgrat que en cap moment cita temes tradicionals, els elements rítmics que utilitza des del primer fins al darrer compàs li donen un esperit molt proper, directe i amable. El recurs dels típics arpegis dels instruments de metall (tan habituals en fanfarres i tocs marcials) és utilitzat amb molta gràcia i bon gust, no solament en el solista, sinó també en l’orquestra. L’obra es caracteritza pels intervals amplis (especialment els salts de quinta) i per una escriptura vertical que dona prioritat al recurs rítmic sobre el contrapuntístic, sense defugir-lo, de forma especial al segon moviment. L’orquestra de corda dialoga amb el solista -el primer violí té algunes intervencions a solo- però principalment li fa de coixí sota el seu discurs. El canvi de color orquestral al segon moviment, amb la utilització de sordina per part de tots els instruments, és de gran efecte, i contrasta amb el caràcter rítmic i enèrgic del darrer moviment on la trompeta mostra el seu paper més brillant.
La major part del paper solista es treballa en la tessitura central de l’instrument, buscant només les notes més agudes en els moments de màxima tensió. Malgrat que sobre la partitura la part de la trompeta solista no sembla d’extrema dificultat tècnica, requereix del solista un gran control del so i un fraseig exquisit.

David Puertas