Autors Hi ha 104 autors

Mostrant 97 - 104 de 104 elements
  • Vallribera, Pere

    Pere Vallribera i Moliné (1903-1990) fou pianista i compositor, així com catedràtic de piano, de música de cambra i director del Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona de 1932 a 1983. Va ser un dels músics catalans amb una carrera més dilatada i plena d'èxits, ja sigui com a solista o acompanyant intèrprets i cantants per escenaris de tot el món.

    Va estudiar amb Josep Barberà i Josep Muset (harmonia i composició) i Guillem Garganta, i amplià els estudis a París amb Isidor Philipp. Fou president de l'Institut d'Estudis Musicals al 1932. Des d'aquell mateix any fou catedràtic de piano del Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona. Impartí també altres disciplines: música de cambra, harmonia, composició, història de la música, formes musicals, estètica, història de l'art, musicologia, entre d'altres. Al cap d'uns anys en fou nomenat Director pedagògic, fins a la seva jubilació, l'any 1983, desenvolupant-hi una tasca pedagògica molt important.

    Per la seva aula del Conservatori hi van passar multitud de deixebles de piano, com per exemple: Àngels Alabert, Anna Maria Albors, Joan Almirall, Maria Dolors Benejam, Lou Bennet, Lleó BorrellFrancesc BurrullMontserrat CaballéMercè Capdevila, Anna Maria Cardona, Gerard i Lluís ClaretAlicia CodurasCarles CollFrank Dubé, Rita Ferrer, Carles Guinovart, Isabel M. Martínez,,Joan MataboschLeonora Milà, Maria Antònia Moll, Ludovica Mosca, Carme Pallarès, Pepita Perelló, Ticià Riera, Jesús Rodríguez Picó, Manuel Ruiz, Eulàlia Soler, Maria Dolors Luis, Antoni Villar.

    Tingué una intensa carrera com a solista efectuant gires per tot el món, destacant-se en la música de cambra, amb actuacions als festivals d'estiu de Prada de Conflent al Festival Pau Casals, amb Josep Trotta i Sándor Végh.Va actuar com a solista amb moltes orquestres, estrenant a Espanya la Rhapsody in Blue de Gershwin, al Palau de la Música Catalana. En els nombrosos concerts en què va donar en aquesta institució i en els altres auditoris i sales de Catalunya i de la resta d'Espanya, va estrenar moltes composicions seves i d'altres compositors, entre els que cal destacar: Apel·les MestresFrederic MompouXavier Montsalvatge, Eduard Toldrà, i molts d'altres, programant sovint obres innovadores.

    Va rebre premis i honors, nacionals i internacionals, que va merèixer. L'any 1984 se li va concedir la Medalla al treball President Macià. A partir del 2010, es va instituir el Premi Pere Vallribera, per a pianistes de música de cambra, un concurs dirigit bàsicament als pianistes joves, que es destaquin en aquesta modalitat.

  • Valls Duran, Pere

    Pere Valls i Duran (Sabadell 1869 - Barcelona 1935). Va destacar com a contrabaixista i com a compositor així com per la seva tasca com a pedagog del contrabaix. Va iniciar els estudis de música a Sabadell, però més endavant es va traslladar a Barcelona per ampliar-los. Als divuit anys, ja amb un bon domini del contrabaix, va viatjar a la República Argentina i es va establir a Buenos Aires on va formar part de diferents orquestres. A Buenos Aires va poder ampliar els seus estudis d’harmonia i de contrapunt, així com els de contrabaix amb José Roveda, deixeble directe del gran contrabaixista italià Giovanni Bottessini. L’experiència que allà va adquirir tan amb el repertori simfònic com en l’operístic va ser decisiva en la seva carrera. L’etapa americana va acabar l’any 1892 quan, per raons familiars, va haver de tornar a Catalunya.
    Aquell mateix any es va instal·lar a Barcelona i, durant els següents 30 anys, va ser un dels artistes més destacats del panorama musical català pel seu paper rellevant en quatre facetes: en primer lloc, com a intèrpret —va formar part de les millors orquestres de l’època, com l’Orquestra Pau Casals, la Banda Municipal de Barcelona o l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu—; en segon lloc, com a professor de contrabaix —va ser professor del Conservatori de Música del Liceu durant més de vint anys i per les seves classes van passar la major part dels instrumentistes de contrabaix del país, a part de ser autor d’un Mètode per a Contrabaix deutor de l’escola de Bottessini—; en tercer lloc, com a dinamitzador musical —amb la participació activa en diferents associacions musicals com la Unió de Músics de Catalunya, l’Associació Wagneriana de Barcelona o l’Associació Obrera de Concerts—; i en quart lloc, com a compositor.
    Com a compositor Pere Valls va ser autor de més de cinquanta obres per a diverses formacions, però entre totes elles destaquen les dedicades al contrabaix. D’entre les seves obres per a contrabaix i piano destaquem la Suite Andaluza (1918) en quatre moviments —obra que actualment és de repertori en diverses escoles europees de contrabaix com per exemple a la Càtedra “Reina Sofía” de Madrid—les tres Fantasies per a contrabaix i orquestra (compostes entre 1894 i 1917) —una d’elles d’homenatge a Bottessini—, la Fantasía andante con variaciones, la Gran introducción y Tarantella, el Tema con variaciones para contrabajo, la Tarantella-concierto de contrabajo (1893) o la Romanza para Contrabajo y piano, obra que —en la seva transcripció per a violoncel— va ser estrenada pel mateix Pau Casals. El seu catàleg es completa amb obres per a orquestra, per a piano, per a grups de cambra, per a cobla, per a banda, per a instruments solistes, per a orquestra de ball i, fins i tot, una sarsuela.

  • Valls Gorina, Manuel

    Nascut a Barcelona el 1920, estudià Dret a la Universitat de Barcelona i Música al Conservatori del Liceu amb el Aita Donostia (harmonia, orquestració i composició). De formació estètica independent, va conrear la majoria dels gèneres musicals. Va exercir de professor a la Universitat de Barcelona i a l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual. Va pronunciar conferències a diversos indrets de la península (Barcelona, Madrid, Santander, Lleida, Toledo, Granollers, etc.) i el 1971 va dirigir les emissions dedicades a la música espanyola de l'O.R.T.F. de París, dins la sèrie La rose des vents.

    Va ser membre de la Societat Catalana de Musicologia i un dels responsables de l'àmbit de la música del Congrés de Cultura Catalana, així com membre de la Junta Consultiva d'Òmnium Cultural. En el terreny periodístic va publicar articles i crítiques a la premsa local i estrangera, i va exercir la crítica musical en el diari El País, edició de Catalunya. Morí a Barcelona el 1984. Fou enterrat al Cementiri de Montjuïc; el seu fons arxivístic es conserva a la Biblioteca de Catalunya.

    Manuel Valls era cosí germà del pintor Xavier Valls i Subirà

  • Vila, Francesc

    Francesc Vila i Ginferrer, (1922-2011) director, compositor i pedagog. Inicià els estudis musicals amb el mestre Miquel Blanch a Manresa, amb Ester Oliveras, a Castellbell i el Vilar i Blanca Morera, a Manresa. Cursa estudis superiors al Conservatori Municipal de Música de Barcelona. Completa la seva formació de direcció coral i pedagogia musical seguint els mètodes Dalcroze, Llongueres i Orff.
    El Mestre Enric Gibert influí d’una manera especial en la seva formació com a director. Va estar capdavanter en el món coral dirigint la Capella de Música Burés, el Cor Montserrat, el cor i l’orquestra de “La Passió” d’Olesa, l’Agrupació Musical Castellet i l’Agrupació de Joves Percussionistes. Va ser l’impulsor de diverses iniciatives sociomusicals com el Dia Internacional del Cant Coral de Barcelona i el Festival Internacional de Cant Coral de la Catalunya Centre.
    La part més nombrosa de la seva obra està dedicada al món coral amb cançons originals, harmonitzacions i adaptacions corals de cançons d’arreu. Moltes d’aquestes peces són amb textos de Joan Farràs. També va musicar altres poetes com Jacint Verdaguer, Salvador Espriu, Federico García Lorca amb els coneguts Nocturnos de la ventana, Miquel Martí Pol, Miquel Desclot, Tomàs Garcés i Màrius Torres. També va escriure i adaptar moltes cançons i musiques per a infants, i és autor de sardanes i ballets.
    Va obtenir diversos premis per les seves composicions però un dels millors guardons és que totes les corals del país canten o han cantat alguna cançó de Francesc Vila.
    Cassià M. Just va escriure sobre el compositor “El seu nom i el de la Capella de Música Burés han estat coneguts ençà i enllà de les nostres fronteres com un missatge de senzillesa, de bellesa i d’admiració.”

  • Vila, Mariona i Gutiérrez, Joan Josep

    Mariona Vila neix a Barcelona on cursa els seus estudis musicals al Conservatori Superior Municipal de Música d'aquesta ciutat. Ha compaginat la tasca pedagògica amb el cant i la composició. En aquest camp, ha realitzat nombrosos encàrrecs per a solistes, editorials, discogràfiques i entitats i estaments públics d'entre els que cal destacar l'Auditori de Barcelona, el Gran Teatre del Liceu, el Teatre Nacional de Catalunya o el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.
    La seva producció musical abasta camps tan diversos com la música per a infants, música vocal i de cambra, música per a cinema, música per a l'escena i arranjaments. Ha obtingut diversos premis de composició i té publicades obres vocals i instrumentals. Ha estrenat nombroses obres entre les que cal destacar l'òpera Regals, estrenada l'any 2002 al Teatre Lliure-sala Fabià Puigserver de Barcelona. Ha estat impulsora i directora tècnica de l'Escola d'Òpera de Barcelona. 
    Actualment compagina la faceta creativa amb la direcció de l'Escola de Música del Palau de Barcelona.

    Joan Josep Gutiérrez Yzquierdo és pianista i compositor. Va fer els estudis musicals al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona i els va ampliar amb altres professors. Entre altra formació, destaca el Màster Universitari en Musicologia i Educació Musical per la Universitat Autònoma de Barcelona i el Postgrau en Direcció de Centres Educatius per la Universitat de Barcelona.
    Des de l'any 1996 al 2012, ha estat director de l'Escola Municipal de Música Victòria dels Àngels de Sant Cugat del Vallès, on ha donat impuls a importants projectes pedagògics i a la creació del Conservatori Professional. 
    Com a compositor és autor de moltes obres, entre les quals hi ha cançons, música de cambra, piano, orquestra, cor i música destinada als infants i a la pedagogia. Entre aquestes últimes destaquen els llibres Toquem el piano 1 i 2 (Clivis, Barcelona 1986). És autor de set sardanes, quatre de les quals han estat obtingut guardons a diferents concursos.
    L'any 2003 va estrenar al Teatre-Auditori la cantata infantil Castell còsmic, encàrrec del mil•lenari de Sant Cugat. El desembre de 2007 va estrenar la cantata Betlem, per a cors i orquestra de cambra, amb text de Juan Gutiérrez Gili, encàrrec de Camerata Sant Cugat.
    Actualment és professor de piano i de repertori per a cantants al Conservatori de Sant Cugat.

  • Vilaprinyó, Jordi

    Jordi Vilaprinyó Del Peruggia neix el 1953. Pianista, professor de piano, compositor i arranjador format al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona.
    Considerat pel públic i la crítica especialitzada un membre destacat dins els músics de la seva generació, ha estat sempre present en els esdeveniments musicals més importants de Catalunya.
    El seu prestigi com a arranjador l'ha portat a participar en un gran nombre de produccions discogràfiques, treballant amb els millors cantants i grups musicals del país.
    Com a pianista, té en el seu haver una llarga trajectòria internacional que l'ha portat a fer recitals de piano solista o amb grups de cambra a les millors sales de concerts d'Europa, actuant amb les millors orquestres simfòniques. Ha col·laborat amb artistes tan importants com el flautista Jean-Pierre Rampal, el violista Paul Cortese, la soprano Enriqueta Tarrés, o el percussionista Xavier Joaquin, així com amb el Trio Livschitz i amb els solistes de l'orquestra St. John's Smith Square, de Londres.
    Des de l'any 1986, és professor titular de piano per oposició al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, éssent periòdicament invitat a col·laborar com a professor especialitzat en diversos concursos de piano, de música de cambra, en cursos internacionals d'estiu, així com en d'altres Conservatoris d'Espanya.

  • Villar Rodríguez, José

    José Villar Rodríguez va néixer a Jaén el 4 de novembre de 1937, i des de 1962 viu a L'Hospitalet de Llobregat (Barcelona).
    Pèrit industrial de professió i gran aficionat a la guitarra per vocació des de la infantesa. Més tard va créixer en ell certa inquietud per l'estudi tècnic de la guitarra i va encaminar els seus passos cap a la deducció dels paràmetres de dependència del so. Això el va portar a la publicació del seu primer llibre La guitarra española, estudi dedicat exclusivament a la construcció de la guitarra, i que va ser editat per Clivis Publicacions el 1985, vigent en l'actualitat.
    Arran de l'èxit obtingut, es va posar a treballar i va escriure el seu segon llibre Conocer la guitarra, llibre innovador que contempla tots els aspectes que presenta el nostre més estimat instrument amb excepció de la seva construcció.
    També ha ofert diverses conferències sobre diferents aspectes de la guitarra: història general de la guitarra, la guitarra flamenca, la construcció de la guitarra i l'enginyeria de la guitarra. Així mateix, ha col·laborat com a articulista sobre temes d'opinió en revistes com Sevilla Flamenca, Acordes, Fragua o Pleita.
    A més a més, és soci de la Tertúlia flamenca de L'Hospitalet, en el sí de la qual va fundar el Certamen Internacional de Guitarra Flamenca Ciutat de L'Hospitalet, prestigiós esdeveniment que l'octubre de 2013 va culminar amb un gran èxit la seva XVIII edició.

  • Viola, Anselm

    Anselm Viola és un dels pocs compositors catalans de l'època del Classicisme del qual conservem un nombre notable d'obres. Va exercir des del Monestir de Montserrat, on va ser escolà i posteriorment frare i professor. La major part de la seva obra es va perdre durant la Guerra del Francès degut als saqueigs que va patir la biblioteca del monestir.

    Pere Viola i Valentí va néixer a Torroella de Montgrí el 1738 i va morir a Montserrat el 1798. Va ser deixeble de Josep Antoni Martí (l'introductor de l'estil italianitzant en l'escola montserratina) a qui va succeir com a director de l'Escolania de Montserrat. Durant la seva etapa d'estudis a Madrid, on va residir deu anys, va conèixer el compositor de la cort espanyola José de Nebra i també els principals compositors de música sacra de la capital: Josep Picanyol, Antonio Ripa, Josep Mir, Jaume Casellas i el Pare Antoni Soler.

    A Montserrat va compartir claustre amb el gran organista Narcís Casanovas. Entre els seus alumnes destacats hi ha Ferran Sor, guitarrista i compositor que posteriorment seria reconegut a nivell europeu, i Carles Masferrer, un escolà (i després monjo) que destacà com a intèrpret de fagot i del seu antecessor, el baixó. És plausible que Anselm Viola escrivís per a ell els 18 estudis per a fagot i el Concert per a baixó obligat. (David Puertas)

Mostrant 97 - 104 de 104 elements