No hi ha productes
Els preus són amb IVA inclòs
S'ha afegit el producte al vostre carret de la compra
Hi ha 0 ítems al vostre carret. Hi ha 1 article al vostre carret.
- English
- Castellano
- Català
Registra’t
Autors Hi ha 112 autors
-
Rodríguez Suso, Carmen
Musicòloga de Bilbao que ha exercit com a docent, investigadora i professional lliure.
Va estudiar a les Universitats Autònoma de Barcelona i de Deusto, i va residir com a investigadora a l'École Pratique des Hautes Études de París.
Ha sigut professora de música a l'Institut de Batxillerat Julio Caro Baroja (Vizcaya), i de matèries musicològiques al Conservatori Superior de Bilbao Juan Crisóstomo de Arriaga, i Coordinadora General de la Fundació per al Centro Superior de Música del País Vasco Musikene.
Després d'una estada a la Universitat de Granada, actualment és professora a la Universitat del País Basc (Euskal Herriko Unibersitatea). Escriu habitualment sobre diversos tipus de música en les àrees de codicologia medieval, anàlisi modal, iconografia musical i història social de la música, i també realitza tasques de divulgació musical. -
Romaní, Raimon
Raimon Romaní (Barcelona 1974) és compositor, director i professor de música.
És titulat en composició pels conservatoris de Terrassa i Badalona i en direcció d’orquestra per l'ESMUC. És professor d’harmonia, cant coral, orquestra, anàlisi musical i trompa al Conservatori de Sant Cugat i a l'Escola de Música i Dansa Fusió de Sant Cugat.
S'inicià en la direcció coral de la mà de Manuel Cabero i amplià la formació als cursos de la FCEC i d'Europa Cantat. Dirigeix corals des del 1994. Sota la seva direcció, algunes corals del Conservatori han obtingut diversos premis a certàmens corals de Ejea de los Caballeros el 2016, 2017, 2019 i 2022; de Villena el 2018, de Villa de Avilés el 2018 i 2022; i de Cocentaina 2019.
Com a compositor, destaquen les obres simfonico-corals La llegenda de Sant Jordi, l'himne Veni, creator spiritus, la cantata de Nadal Pastors a Betlem i la cantata sacra Vacuum monumentum (La Resurreció); així com els motets Quam dilecta, Caelus novus et terra nova, Quam pulchra es i Ave Maria.
-
Ros Marbá, Antoni
En el seu catàleg compta amb algunes dotzenes d’obres incloses cantates, obres orquestrals, de cambra, cançons, una òpera, nombroses instrumentacions i música per a cobla. Segons assegura ell mateix: “Un dels elements més importants pel director és tenir una bona competència en el món de l’harmonia, el contrapunt i la composició. Els grans directors també han estat compositors, com ho demostren Wagner, Strauss, Furtwängler, Markevich, Toldrà o Lamote de Grignon”.
-
Rövenstrunck, Bernat
Bernhard (Bernat) Rövenstrunck va néixer el 10 de març de 1920 a Essen-Altendorf (Alemanya) i mor a Albstadt (Alemanya) l'octubre de 2010.
Després d’esdevenir mestre enquadernador de llibres va estudiar música al Conservatori Witte d’Essen i a l’Escola de música i dansa Folkwang de la mateixa ciutat. Va ser Mestre de Capella a Buchau am Federsee i a l’Esglesia Wrngen a Ulm. A la Volkschule d’aquesta darrera ciutat va exercir la docència així com a l’Escola Superior Estatal de Música de Trossingen com a Professor de Guitarra i de Composició.
La seva formació musical comprenia el domini de diversos instruments com la viola, l’oboè, l’orgue i la guitarra. Dominava la direcció de cor i d’orquestra i, no cal dir-ho, també les formes d’escriptura. Tenia un gran bagatge literari, humanístic, filosòfic i teològic. A part de l’alemany, la seva llengua nadiua, dominava per al seu ús, el llatí, el francès, l’anglès i el castellà, i també el català, que va aprendre per les contínues estades a Catalunya des que va arribar l’any 1948 de la ma del compositor i amic Jaume Padrós. Era un gran coneixedor de la música antiga i de la música popular catalana de tradició antiga, que va assimilar com ningú per la seva activitat compositiva.
Mentre al seu país no es reconeixia prou el valor de les seves composicions, a Praga s’estrenaven i s’enregistraven un seguit d’obres seves abans de la caiguda del teló d’acer.
Les seves composicions abasten des d’obres per a gran aparell instrumental i vocal fins a la música de cambra més diversa passant per la música coral, la música per a instruments solistes (entre els quals alguns de menys usuals com la guitarra, l’acordió o la gralla), un gran nombre de peces destinades a l’aprenentatge de diversos instruments. Aquesta i tota l’obra teòrica està dipositada a la biblioteca d’Ulm sota la signatura 69346 on pot ser consultada. Del conjunt de la seva obra cal destacar molt especialment la seva música més tardana com ho són les composicions sobre les poesies de Sant Joan de la Creu per la seva simplificació en l’escriptura i la seva acurada traducció a l’alemany. -
Ruano Balada, Joan
Joan Ruano Balada (Barcelona, 1919-2010) guitarrista i gran activista de l’instrument.
Va estudiar cant al cor de nens de l’Orfeó Català sota la direcció del seu fundador Lluís Millet Maristany. La guitarra el va captivar des del primer moment, i estudià la carrera amb el mestre Gracià Tarragó al Conservatori Superior del Liceu de Barcelona.
Enginyer i professor de guitarra, harmonitzà un gran nombre d’obres amb finalitats docents. Va ser membre fundador de la Penya Tàrrega i ànima de l’entitat, des d’on va organitzar nombrosos concerts, donant un gran impuls a joves promeses, avui consagrades, com son David Russell, Mª Esther Guzmán i enaltint la guitarra a la seva ciutat natal amb la programació de grans mestres com Narciso Yepes, Julian Bream o Maria Luisa Anido. L’any 2006 va ser guardonat amb el Premi Honorífic a "Tota una vida per la Guitarra" en el III Certamen Llobet de Barcelona. L’any 2009 se’l va distingir amb una Placa Honorífica a l’excel·lent treball realitzat des de la Peña Tárrega en favor de la guitarra. -
Sabater, A. Olaf
Antoni-Olaf Sabater i Ribera (Barcelona, 1959) és un pianista i compositor català.
Format al Conservatori Municipal de Barcelona amb les professores Carme Poch i Sofia Puche, ha desenvolupa activitats com a autor i com a intèrpret, tan en l’àmbit de la música contemporània, com en el del jazz i la música moderna, on gaudeix d’un gran reconeixement com a teclista, arranjador i director musical.
És autor de composicions per a instrument solista, cambra, orquestra i big band. Del seu catàleg per a piano destaquen les obres Bluesolaf (1983), Toccatalana (1984), Seqüència puntillista on hi ha un Schubert amagat i In mompouriam –obra inclosa pel pianista Jordi Masó en el disc Homenatges a Mompou, a més de les composicions per a piano a quatre mans Tres racions musicals i Cinc sorpreses. Entre les composicions de cambra es poden citar Sanctuarios (1979), per a flauta, violoncel i piano; Sonatelia (1980) per a flauta i piano; Pianoncello (1982), per a violoncel i piano; Abstracció colorista, per a clarinet, fagot i oboè, i That’s for flute, oboe and clarinet.
Ha compost també la banda sonora de la pel·lícula Nudos, de Lluís M. Güell, i la música de les sèries de Televisió de Catalunya Ventdelplà i Mar de fons.
-
Salvat, Joaquim
Joaquim Salvat (1900-1938) Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb els mestres Tomàs Buxó (piano), Enric Morera i Joan Manén (composició). Posteriorment va ser nomenat professor de solfeig al mateix centre.
La seva producció es considera hereva dels postulats estètics del modernisme i del noucentisme que es distingeix per una exquisida elegància estètica imprimint una personalitat inconfusible, molt particularment en la seva extensa producció de cançons.
Morí el març del 1938 i malgrat la seva curta vida, les seves obres permeten ja entreveure el seu gran coneixement dels elements compositius i un inici de la maduresa en la creativitat que hauria pogut donar grans fruits.
Entre les seves obres destaquem més d’una vintena de lieder amb textos de reconeguts poetes com Apel·les Mestres, Joan Maragall, Josep Carner, o Tomàs Garcés entre d’altres, però la seva obra més interpretada és el Quartet en Do dedicat al Quartet de Corda de Barcelona que el va estrenar l’any 1935 com a cloenda de la temporada de concerts de l’Associació de Cultura Musical. També comptem amb diverses obres per a piano entre les que en destaquem la Suite Lírica, un Preludi i una Sonata; per a violí i piano hem de destacar les Quatro canzonette entre altres petites peces, així com les Cinc cançons populars harmonitzades per a quintet de vent i per a quintet de corda. La única obra que va compondre per a orquestra Prélude et chanson consta que va ser presentada al Concours Kursaal d’Ostende de l’any 1930. -
Sardà, Albert
Albert Sardà va néixer a Barcelona l’any 1943. Va estudiar contrapunt i composició amb J. Soler, estudis que ha realitzat conjuntament amb els d’Enginyer Industrial. És llicenciat en història de l’art per la Universitat de Barcelona. Becat par la ciutat de Darmstadt, va assistir, l’any 1972, al Curs Internacional de Música Contemporània dictat par Ligeti, Stockhausen, Kagel i Xenakis. Des del 1991 és director del ‘Curs de Música del Segle XX’. Les seves obres han estat enregistrades i interpretadas per diferents orquestres i conjunts nacionals i estrangers i editades par Southern-Music, Seesaw Music Corp., de New York; Simrock, d’Hamburg; Catalana d’Edicions Musicals i Cilvis-ACC, de Barcelona. El seu ballet L’Ombra va obtenir el Premi Ferran Sors l’any 1984. Ha estat guardonat amb el premi de composició Ciutat de Barcelona (1986) par la seva obra Concert par a violoncel i orquestra. Entre les seves últimes obres cal destacar l’òpera L’any de gràcia representada a Alacant, Palma de Mallorca, Perpinyà, Barcelona i Madrid. A finals de l’any 200 va estrenar a Lleida la seva segona òpera de cambra Selima amb text de Miquel de Palol i que es va representar també a Santiago de Compostela i Barcelona. Durant els anys 1979-85 va ser professor d’harmonia, contrapunt, història de la música i de l’art als conservatoris de Badalona i Manresa, i director d’aquest últim. És catedràtic d’Història i Estètica de la Música al Conservatori Municipal Superior de Música de Barcelona. És un dels fundadors de l’Associació Catalana de Compositors i des del 1981 fins al 1992 en va ser el seu president. És fundador i director de la Fundació Música Contemporània. Entre les seves últimes composicions destacariem la composició de diferents obres escèniques.
L’any 2004 amb motiu de l’any Dalí i per encàrrec de l’Ajuntament de Figueres, composa la Cantata al Gran Masturbador amb text de Salvador Dalí i que es va representar a Figueres i Albacete. Entre 2005 i 2006 la creació i representació a Terrassa el 2007 de la seva òpera Un futur esplèndid, amb llibret de Miquel de Palol. Entre 2008 i 2010 ha composat diferents obres per a conjunts de cambra i instruments solistes. Així mateix ha realitzat una segona versió del seu concert per a saxo soprano i orquestra. -
Sardó, Adrià
Adrià Sardó i Parals (1915-2014) estudià a l'Escola Municipal de Música de Barcelona (Conservatori Superior de Música).
Tingué com a professors Joaquim Salvat, Frederic Alfonso, Enric Morera, Joaquín Zamacois, Francesc Costa (violí) i Eduard Toldrà (direcció d'orquestra). També rebé consells del mestre Napoleone Annovazzi (director musical del Gran Teatre del Liceu de Barcelona).
Quan es va crear l'Orquestra Municipal de Barcelona (Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya), va guanyar per oposició una plaça de violí primer.
Ha dirigit les companyies següents: Ballets de Barcelona, Ballet del Gran Teatre del Liceu, Ballet de Pilar López, Òpera de Cambra de Barcelona i Òpera de Barcelona. -
Serra, Joaquim
Joaquim Serra i Corominas neix a Peralada (Alt Empordà) el 1907 i mor a Barcelona el 1957. Fill de Josep Serra i Bonal, estudià amb ell, amb Lluís Millet i amb Enric Morera. El 1923 va escriure la seva primera sardana. Va guanyar dos premis Concepció Rabell: amb el Trio en mi (1926) i amb les Variacions per a orquestra i piano (1928), així com diferents premis dels concursos Sant Jordi amb Impressions Camperoles (1926), La Fira, Glossa del ball de gitanes i La presó de Lleida.
És autor d’una cinquantena de sardanes d’una qualitat extraordinària, com La primera volada (1921), Infantívola (1922), Tendresa, Joiosa, Rocacorba i Apassionada, totes escrites el 1936, etc. Dels seus poemes simfònics destaca la seva obra pòstuma Puigsoliu.
El 1934 fou nomenat director artístic de Ràdio Associació de Barcelona. El 1948 dictà un curs d’orquestració per a cobla, que resumí en el seu Tractat d’Instrumentació per a cobla (1957).