No hi ha productes
Els preus són amb IVA inclòs
S'ha afegit el producte al vostre carret de la compra
Hi ha 0 ítems al vostre carret. Hi ha 1 article al vostre carret.
- English
- Castellano
- Català
Registra’t
Autors Hi ha 112 autors
-
Pedrell, Felip
Felip Pedrell i Sabaté (Tortosa, 1841 - Barcelona, 1922) fou un compositor, pedagog musical, musicòleg, professor i crític musical català, capdavanter del nacionalisme musical a Catalunya al segle xix.
Gràcies als seus viatges a Itàlia i a França, Pedrell va ser el primer músic modernista català a contactar amb la música estrangera. Aquest contacte va ser essencial per a definir les seves futures tendències musicals com a compositor de música culta i popular. Va ser un dels introductors a Catalunya i a Espanya de la música de Wagner ja que Pedrell creia que Wagner era una figura a seguir per a un futur musical basant-se en el món clàssic i proposava una revolució de l'harmonia i de la instrumentació. També, a part d'escriure música, va estudiar la música catalana i espanyola medieval i renaixentista i tanmateix va mostrar un interès pel folklore.
Algunes de les seves obres com a compositor són La Celestina, el poema simfònic Excelsior i Els Pirineus.
-
Pelegrí, M.Teresa
M.Teresa Pelegrí (1907-1996) estudià música de jove, però abandonà la dedicació artística en casar-se i mentre es dedicava als fills. Vint anys després reprengué els estudis, amb mestres com Joan Gibert i Camins i Carles Pellicer i Nadia Boulanger (piano), Joan Poch i Garriga (contrapunt i fuga), Josep Soler i Sardà (composició) i Carles Guinovart i Rubiella (música del segle XX). Prengué interès i estudià a fons el llenguatge musical de l'expressionista Escola de Viena.
Autora principalment d'obres de cambra, piano i música coral, començà a fer públiques les seves composicions el 1970, i Antoni Besses li enregistrà Tres peces per a piano el 1984. Va ser autora de l'òpera inèdita Herodes und Marianne, sobre la tragèdia de Friedrich Hebbel. El 1977 guanyà el premi Ciutat de Barcelona de música per les Tres peces per a orquestra. Era membre de l'Associació Catalana de Compositors, i les seves Dos piezas para piano van ser incloses en el recopilatori i monumental Llibre per a piano que l'entitat publicà l’any 1980.
Morí a Barcelona i poc després, el seu antic professor Josep Soler i Sardà s’encarregà de fer donació del fons documental de Teresa Pelegrí, a la Biblioteca de Catalunya.
-
Pérez -Villegas Morey, Joan
Vaig començar a estudiar percussió als vuit anys al Conservatori de Palma. Atret pels atractius culturals de Barcelona, decideixo estudiar percussió clàssica i contemporània a l’Esmuc. És en aquest centre on descobreixo i m’interesso per altres músiques com el jazz i la música tradicional, així com per disciplines com la composició i la improvisació. Tant és així que, en finalitzar el grau, curso el Barcelona Jazz Master en composició sota la tutela de Lluís Vidal. La meva carrera m’ha portat a participar en nombrosos i diversos projectes que van des de la música de cambra fins a la simfònica, passant per orquestres de jazz, música per a dansa o teatre, pop, música tradicional, etc. Les meves composicions han estat interpretades a Alemanya, Suïssa, Espanya, Àustria, Itàlia, Portugal, Països Baixos, Regne Unit, Bèlgica, França, Luxemburg i Estats Units.
He escrit obres per encàrrec per a Staatstheater Braunschweig (2023), Kebyart Ensemble (2022), entre d’altres. Com a compositor vaig ser guardonat amb el 1er premi del KUG Jazz Comp 2021 (Àustria) per la meva peça The Properties of Rubber i amb el premi Ruta del Jazz de Núvol (Espanya) pel disc Blau Salvatge (2020). El 2019 vaig presentar Blau Salvatge, el meu primer projecte com a compositor i líder de la banda. Gràcies a una campanya de crowdfunding en què van participar més de 150 mecenes, vam gravar el disc, que es va publicar el 2020, mentre continuava els estudis de composició a l’HKB de Berna, amb Martin Streule, Django Bates i Stefan Schultze. He tingut l’oportunitat de ser academicista de l’Orquestra Simfònica de Balears (2016-2017), com a artista convidat al SICMF 16’ (Sud-Àfrica) i Cistermusica 16’ (Portugal) amb el duet de percussió Face two Phase, amb què guanyàrem el primer premi a la 4a edició de CIMCA (Concurs Internacional de Música de Cambra Cidade Alcobaça, Portugal).
Actualment treballo com a compositor, músic i productor freelance mentre continuo desenvolupant els meus propis projectes com Blau Salvatge i Alanaire. També actuo i componc per a la companyia de dansa GN|MC i amb la companyia de teatre Atzar.
-
Porter, Ramon
Nascut a Barcelona el 1961, cursa els estudis de piano amb Joan Massià i Carbonell. Posteriorment treballa amb Sofia Puchei i Eulalia Solé. Paral•lelament cursa els d'0rquestració i Composició amb Josep Soler.
Les seves obres han estat premiades en diversos concursos de composició -destacant-ne el convocat per Musician's Accord, arran del qual es presenta la seva obra Trio per a clarinet, fagot i piano al Carnegie Recital Hall de Nova York- i han estat interpretadas i radiades tant a l'Estat Espanyol com a l'estranger.
Com a pianista dona concerts periòdicament sigui amb formacions de cambra o com a solista. Amb el grup instrumental Barcelona 216 ha participat en diversos festivals de música contemporània. Darrerament la Fundació Agustí Pedro Pons li ha atorgat una beca per a la composició d'un concert per a piano i orquestra. -
Puertas, David
David Puertas Esteve, fill i germà de músics, neix a Barcelona l’any 1969. Ha estudiat flauta travessera, flabiol i composició al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona i al Conservatori Superior del Liceu. També és Llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona.
Com a compositor ha estat guardonat en diferents certàmens dedicats a la música tradicional i popular: Premi Mollet amb Sardana Modal, Premi Pallars amb Ball de Gegants de La Pobla de Segur, Premi Figueres amb Ball dels Gegants Dalí i Gala, etcètera. Entre els nombrosos encàrrecs que ha rebut destaca l’harmonització d’El cant dels ocells per a quartet de corda en motiu de la presentació del Forum de les Cultures-2004 a l’Ajuntament de Barcelona, obra que ha editat Clivis Publicacions.
Ha estat productor del programa radiofònic Fes ta Festa de Ràdio 4 i responsable de documentació musical de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya. Actualment és professor de música de l’Institut Can Puig de Sant Pere de Ribes.
És autor del llibre Música encreuada... Els enigmes musicals i de 5 llibres de Sidokus (el Sudoku musical) conjuntament amb el seu germà Bernat. Tres d’ells editats per Clivis Publicacions; els altres dos s’han publicat en alemany a Schott Musik Verlag. -
Puértolas, Pere J.
Pere J. Puértolas neix el 1949 i realitza la carrera musical al Conservatori Superior de Música del Liceu,on estudia violí amb F. Guerin, música de cambra amb Maria Canela i perfeccionament en diversos cursos amb el violinista Antoni Brossa i la pianista Rosa Sabater.
L’any 1969 guanya la plaça de violinista a l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, i obté al mateix temps la llicenciatura en Filologia Romànica Hispànica i en Història de l’Art per la Universitat Central de Barcelona. La Universitat de Granada li atorga el 1983 el grau d’Excel·lent als cursos de postgrau de l’especialitat d’Art Contemporani. El 1978 entra a formar part de l’Orquestra Ciutat de Barcelona. Més tard obté la plaça de Professor de Violí i més endavant exerceix com a cap de premsa i relacions públiques de l’esmentada entitat. Des del 1990 es dedica exclusivament a la composició i a la direcció musicals.
Les seves primeres composicions estan adreçades al món escènic, i especialment al públic infantil i jovenil. S’hi compten les comèdies musicals Supertot i Helena a l’illa del baró Zodiac, amb textos de Josep M. Benet i Jornet; El gran Claus i el Petit Claus, basat en un conte d’Andersen; Contes a la vora del foc, amb narracions de rondalles populars catalanes; L’auca del marrec tossut de Carme Barberà, i altres obres per al teatre, el cinema i la dansa.
La seva producció inclou fins ara obres de cambra com solos, duets, trios i quartets, etc., d’entre els quals destaquen Pinewood Waltz, per a bateria, els Quartet de Corda núm. 1 i núm. 2, Sonatina i Drums & Woods per a quartet de percussió, i Sextet Opus 49, per a flauta, clarinet, fagot, violí, viola i violoncel. També ha escrit diverses obres per a orquestra, com ara la Suite Renard per a orquestra de corda, el Concert per a Percussió i Orquestra Simfònica, transcrit també per a banda simfònica, i l’obra Fanfara per a una Ciutat (Barcelona 2001) per a orquestra de metalls i percussió.
La seva obra s’ha interpretat dins i fora d’Espanya amb un gran èxit de crítica i de públic. -
Ramió, Concepció
Concepció Ramió i Diumenge neix a Girona l’any 1961 on realitza estudis de piano; posteriorment obtindrà la titulació superior de composició al CSMMB havent treballat amb Josep Soler i amb Carles Guinovart; més endavant amplia els estudis a París amb Betsy Jolas amb una beca del Ministerio de Educación y Ciencia. És membre de l’Associació Catalana de Compositors.
Coneix profundament el camp de la cobla en el que s’iniciava com a compositora l’any 1980, més tard com a intèrpret, com a directora de nombroses formacions i finalment com a investigadora. En les seves composicions ha mostrat interès en l’experimentació, tant en el terreny estètic com en l’instrumental. En aquest camp compta amb una quinzena de sardanes, dues obres per a cobla i una per a dues cobles, així com nombroses peces on intervenen instruments catalans, entre les que destaquen Tres peces en auguris estel·lars, per a carilló i tenora, Scherzo per a piano i tenora, o el quintet Moviments aquàtics.
Entre les composicions més destacades en d’altres gèneres, apuntem Espais hipertròfics (1991) per a conjunt de cambra, La cançó de l’hora de les bruixes (1994), per a coral infantil, de caràcter experimental, amb text de Miquel Desclot; Lluna, sal, sang, exili (1999) muntatge poètico-musical a la memòria de Maria Mercè Marçal, per a trio instrumental.
Exerceix de professora d’harmonia, contrapunt, anàlisi i formes a l’Escola i Conservatori de Música d’Igualada des del 1990. La seva tasca de recerca musicològica, a més de l’àmbit de cobla, també s’ha estès en l’àmbit de la música de segle XX, tema amb el qual ha impartit nombrosos cursos, i en l’estudi de la creativitat femenina, en l’especialitat de compositores. -
Roche, Elisa
Elisa Maria Roche Márquez va néixer a la ciutat asturiana de Gijón el 1943. Va iniciar els seus estudis de piano de ben jove amb Enrique Truán, professor d'origen suís i de formació oberta a les noves tendències pedagògiques que, des de principis del segle XX, s'havien imposat als països amb més tradició musical d'Europa. Sota la seva direcció i orientació es va forjar l'excel·lent base tècnica i humanística que la van caracteritzar. Va revalidar els seus estudis als conservatoris d'Oviedo i Madrid, on va rebre classes de Manuel Carra.
Interessada en la pedagogia musical, es va graduar a l'Institut Orff del Mozarteum de Salzburg sota la direcció del Dr. Herman Regner i de la Professora Barbara Haselbach, els quals, amb Maria Dolors Bonal, es van convertir en referent professional i ètic de la seva carrera i inquietuds docents. Va ampliar estudis a Budapest.
Va iniciar la seva activitat educativa al Col·legi públic Carmen Cabezuelo del barri madrileny de San Blas, on va crear el grup Divertimento, del qual la majoria dels seus components van seguir més tard estudis professionals de música. Posteriorment va treballar al Col·legi Alemany de Madrid. Catedràtica de pedagogia musical del Real Conservatorio Superior de Música de Madrid, de la seva càtedra han sortit figures rellevants de l'educació musical d'Espanya.
Com a consellera tècnica per a la reforma dels ensenyaments artístics, durant els anys 1990-1996 va promoure els canvis substancials introduïts per la LOGSE en els ensenyaments de música, les arts escèniques i la dansa, al marge de la regulació educativa general fins llavors.
L'any 2004, la Fundació Carl Orff, amb seu a Diesen (Alemanya), li va concedir la Medalla Pro-Mèrit en reconeixement a la seva trajectòria professional i a la seva valuosa contribució al desenvolupament d'Orff Schulwerk a Espanya.
Va morir a Madrid el 9 de març de 2009. -
Rodríguez Picó, Jesús
Neix l’any 1953 a Barcelona i realitza els estudis musicals al Conservatori Superior de Música del Liceu, on obté el títol de Professor Superior de Clarinet. Posteriorment amplia els estudis d’aquest instrument a França i més tard es familiaritza amb el repertori de música contemporània i col·labora com a clarinetista amb diversos grups de cambra. Entre el 1976 i el 1990 realitza també nombrosos concerts difonent així la música per a clarinet, estrenant i enregistrant obres de compositors contemporanis.
L’any 1976 inicia la seva etapa creativa amb composicions on utilitza procediments flexibles i noves grafies, i tres anys després prescindeix d’aquesta pràctica retornant a l’escriptura convencional. La primera de les seves nombroses obres simfòniques va ser La ciutat de les estrelles. A partir d’aquest moment ha rebut encàrrecs per part de diverses orquestres. D’aquests encàrrecs han sorgit obres com el Concert n.1 per a clarinet i orquestra, o la Simfonia Americana, i darrerament la Fantasia sobre l’òpera el viatge de Marlow i les Danses d’Ibèria.
Compta amb una extensa obra de cambra que és el resultat de l’amistat i la col·laboració amb diferents instrumentistes en la que es reflecteix una especial preferència per les formacions amb clarinet i/o saxòfon. Entre les que en destaquen Sonata a Colombina per a clarinet i piano, Sonata Marina per a saxo i piano, o Danses de Zaira per a Clarinet, Oboè i Fagot. També ha escrit diverses òperes de cambra com El paradís de les muntanyes, estrenada el 1998 i enregistrada en disc comercial per Columna Música, així com Hotel Occident i Urbs.
L’any 1987 va elaborar el projecte de l’emissora Catalunya Música i en va ser cap de programes fins al desembre del 1990. És autor del llibre Xavier Benguerel, obra y estilo, (2007, Idea Books).
