Soler, Josep

Josep Soler i Sardà (1935-2022) va néixer a Vilafranca del Penedès. Allà inicià, amb Rosa Lara, l’aprenentatge musical que continuaria a París amb René Leibowitz (1960) i a Barcelona amb Cristòfol Taltabull (1960-1964). Ha rebut el Premi de l’Òpera de Montecarlo (1964), dues vegades el Premi Ciutat de Barcelona (1962 i 1978) i el XIII Premi Oscar Esplà. La seva òpera Edip i Jocasta va ser estrenada al Gran Teatre del Liceu el 1986.

En les seves obres, molt influïdes per la música de Schönberg i d’Alban Berg, usa generalment la tècnica dodecafònica en un estil impressionista i expressionista, alhora que, progressivament, esdevé més senzill i auster.

En el camp bibliogràfic, Josep Soler ha escrit diversos llibres i articles. Des del 1977 fins al 1982 va ser professor d’història i estètica al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona i, fins al 1985, ho va ser de composició en el mateix centre; actualment és director del Conservatori Professional de Música de Badalona i Acadèmic Numerari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, de Barcelona.