Sonades de sentir campanes

Sonades de sentir campanes és una col·lecció de sis peces per a violí i piano que vaig titular: Sentir créixer l’herba, Sentir de nas, Sentir el vent i no saber de quin torrent, Sentir grat, Sentir ploure, Sentir-se al setè cel.
L'any 1997, tot experimentant en l'elaboració d'un programa vaig obtenir un resultat que em va fer veure que era ideal per a violí i piano i em vaig dir: “mira, has sentit tocar campanes i no saps d'on”, vaig seguir endavant i vaig compondre les sis peces. Seguidament vaig introduir-hi les esmenes adients per tal d'arrodonir-ne la musicalitat i finalment van ser revisades pel violinista Xavier Turull, abans de donar-les per definitivament enllestides.
En suprimir no tant sols el fil conductor de la melodia com a principi de construcció musical, si no també qualsevol mena de parentiu amb el llenguatge parlat, vaig fer una reinterpretació del principi aristotèlic de fonamentar l'art en la imitació de la natura a partir de la qual, en lloc de basar-me en les aparences, ho feia en la realitat del seu procés constructiu, és a dir, en una estreta combinació de l'atzar amb la pròpia necessitat. Per portar-ho a terme, des de meitat de la dècada dels seixanta utilitzo el mètode de simulació de Montecarlo de l'estadística inductiva, en un principi ho feia a mà i des de l'any 1968, amb l'ordinador.

Josep M. Mestres Quadreny