Quartet 1994 Ampliar

Quartet 1994 [partitura]

DE561

No es tracta d’una obra lleugera ni fàcil, sinó d’una partitura complexa que, malgrat que es deixa escoltar sense esforç, transmet aquella sensació de plaer intel·lectual que només es dóna en les obres que tenen alguna cosa a dir.

Més detalls

18,91 € amb impostos

    Època s. XX
    Instruments vl.vla.vc.pno.
    Pàgines 120
    Durada 30 min
    Contingut partitura
    ISMN 979-0-3502-0588-0
    Observacions Les particel·les es venen apart amb la referència E561p
    Preu edició impresa 32,50€

    Estem davant d’una obra de dimensions considerables (prop de mitja hora de música) i de contingut profund. No es tracta d’una obra lleugera ni fàcil, sinó d’una partitura complexa que, malgrat que es deixa escoltar sense esforç, transmet aquella sensació de plaer intel·lectual que només es dóna en les obres que tenen alguna cosa a dir. Malgrat que el mateix autor ha comentat en més d’una ocasió que s’ha de tenir molt valor per compondre música després del que van escriure els clàssics, en aquesta partitura veiem que Fleta sí que té coses a dir, i les diu amb aquest llenguatge tan personal que el fa inconfusible.
    L’obra, en quatre moviments, comença amb un passatge en forma de fuga que, lluny de quedar-se en un exercici tècnic, ens situa en l’ambient que es respirarà al llarg de l’obra: serenitat, equilibri i bon gust. És de destacar el final de la fuga, la part dels strettos, tractada amb un ostinato de semicorxeres de gran efecte. La part central del moviment és un cant dels instruments de corda amb un piano purament acompanyant, i la represa del tema ens condueix a un impactant i enèrgic final en pizzicato.
    El segon moviment es caracteritza pels canvis constants de compàs, fet que no dificulta en cap moment el desenvolupament de la música, ans al contrari, amb un domini exquisit a l’hora de fer passar les melodies d’un instrument a l’altre amb tota naturalitat. El final, de gran dificultat tècnica, també s’ha resolt amb un pizzicato, aquest cop en pianíssim.
    El tercer moviment comença amb una introducció del piano que aviat té el suport del violí que tot seguit pren gran volada. Sense deixar que assumeixi el paper de solista, les altres cordes l’acompanyen fins que la viola reprèn el tema inicial. El final torna a ser protagonitzat pel violí amb una melodia que es perd en el no-res.
    El darrer moviment, el més llarg dels quatre, és rítmic i juganer, i torna a exigir dels intèrprets un profund treball de cambra i acaba amb un fragment dominat per les semicorxeres a tutti i amb una Coda brillant.


    David Puertas

Accesoris

30 productes més a la mateixa categoria: