La llegenda de Sant Jordi Ampliar

La llegenda de Sant Jordi

E765

Nou producte

La cantata La llegenda de Sant Jordi posa música a la més coneguda llegenda catalana. Explica l’alliberament per part de Sant Jordi, del poble de Montblanc dominat per un drac terrible.

Més detalls

31,20 € amb impostos

Edició: Paper

    Època s. XX
    Subtítols / Parts 13 parts
    Instruments corSAB,narrador,piano
    Idioma del text català
    Pàgines 53
    Durada 30 min.
    Contingut partitura
    ISMN 979-0-3502-1046-4
    Observacions Les parts per a cor estan disponibles amb la referència C0535. Els materials d'orquestra estan disponibles en règim de lloguer, contacti amb l'editorial.
    Altres Bernat Romaní (text)
    Edició Paper

    En aquesta història també hi tenen un paper rellevant, la princesa, el rei de Montblanc i tot el poble, que viuen un procés que va des de la desesperació fins a la victòria final. La música s’estructura en tretze números. Alguns van encadenats i d’altres no.
    Sant Jordi, el rei, la princesa i el drac tenen els seus leitmotiv musicals propis. El de Sant Jordi és el que se sent només en començar l’obertura, i reapareix en el moment de la lluita amb el drac, però agafa el màxim protagonisme en el cor final. És una melodia impetuosa i vigorosa, però també es pot mostrar lírica com en el compàs 625.
    El leitmotiv de la princesa és una senzilla melodia descendent que apareix també a l’obertura i és recurrent al llarg de l’obra amb diferents matisos segons el moment de la història. La Cançó dels nens es basa en aquest motiu. També la trobem en referència a les roses que floreixen de la sang del drac; la princesa i la rosa van unides en un mateix concepte. Els dos motius de Sant Jordi i de la Princesa es troben superposats de manera triomfal als últims compassos instrumentals de l’obra, celebrant la trobada entre la humanitat del poble i la sobrehumanitat de Sant Jordi. El rei canta una pavana, dansa típica reial, y malgrat el caràcter pompós i distant no abandona mai la seva severitat, fins i tot quan diu coses dramàtiques. Al drac li correspon un motiu grotesc basat en l’acord tríada augmentada. Apareix per primera vegada al compàs 113 i va apareixent sempre que es parla d’ell.


    Raimon Romaní

1 productes més a la mateixa categoria: