Fantasies en Forma de Concert

El compositor molt conegut per l'Himne del Barça (1974), a qui hem d'honorar també com a escriptor del fet musical, ens captiva amb unes fantasies rítmiques que agafen forma de concert per a flauta i cordes. A cavall entre un exercici teòric i estètic, està perfectament construït a nivell motívic i formal.

Pel que fa l'harmonia, l'obra està plenament influenciada per la Segona Escola de Viena, i si bé no es reflecteix d'una forma escolàstica ni serialista, sí que s'utilitza amb força llibertat l'escala cromàtica. L'humor, els contrastos i l'absurd hi són presents, juntament amb el lirisme i l'aspecte maquinal.

La flauta, instrument recurrent en la literatura musical de Valls, es reivindica com a solista amb diverses cadenzas virtuoses, molt melodisme i sempre buscant el joc amb l'orquestra, que al seu temps té molta responsabilitat per mantenir l'estabilitat rítmica. Així doncs, amb el ritme com a element estructurador i unificador de l'obra, Valls la vesteix amb profunditat en la part harmònica i melòdica/motívica, sense deixar de banda l'interès tímbric.

El 1er moviment s'introdueix amb un Calmato succeït per un Allegro - giocoso; el 2on és un Lent (amb un cert aire d'improvisació), i el 3er inicia amb una cadenza de flauta Allegro que constament anirà canviant el tempo a piacere del compositor i per sorpresa del públic. En definitiva, una obra feta des de l'erudició, capaç de connectar amb l'oient més distret.

                                                                                  Francesc Guzmán Bonet