Harmonices Mundi - Vol. 5 Ampliar

Harmonices Mundi - Vol. 5

AC338

Soler, Josep Autor:
Soler, Josep

Nou producte

Harmonices Mundi tracta la fuga en totes les seves possibilitats, sovint de forma aïllada, però també amb preludis, associada a danses o dintre d’una partita. En aquest volum les primeres cinc fugues es presenten directament (a tres o quatre veus) i només al darrer número es presenta la fuga amb un preludi.

Més detalls

17,00 € amb impostos

Edició: Paper

    Època Segle XX
    Instruments piano
    Pàgines 32
    Durada 18 min
    Contingut Partitura
    ISMN 979-0-3502-0631-3
    Edició Paper

    Fa més de 30 anys que Josep Soler va començar un projecte de dimensions gegantines amb la fuga com a protagonista. La reflexió al voltant d’aquesta forma musical tan estimada durant el Renaixement i el Barroc impregna els més de 50 números de què consta Harmonices Mundi. El projecte global d’Harmonices Mundi consta de 6 volums, cadascun d’ells integrat per diferents peces per a teclat (piano o orgue) amb una durada total que supera les 6 hores de música. Clivis Publicacions ja va editar l’any 1986 el primer àlbum d’Harmonices Mundi per a piano (Ref. AC032) i ara, amb aquest que teniu a les mans, comença l’edició del número V, que consta de 12 peces de les quals en aquesta edició apareixen les 6 primeres.
    Com en el cas de L’Art de la Fuga de Johann Sebastian Bach, l’ Harmonices Mundi de Soler no és un tractat teòric sobre la fuga que queda sobre el paper per a lectura dels entesos, sinó que és una investigació profunda amb la finalitat última de sonar, una obra escrita amb l’ànim de ser interpretada. Al seu llibre Fuga, tècnica i història, Soler analitza profundament aquesta forma musical i assegura que no pot quedar constreta al marc de la tonalitat sinó que pot existir perfectament en el món del dodecafonisme sota el que ell anomena “la il·luminació d’una atonalitat instintiva”. Harmonices Mundi tracta la fuga en totes les seves possibilitats, sovint de forma aïllada, però també amb preludis, associada a danses o dintre d’una partita. En aquest volum les primeres cinc fugues es presenten directament (a tres o quatre veus) i només al darrer número es presenta la fuga amb un preludi.
    El títol de l’obra, Harmonices Mundi, prové del tractat sobre astronomia que el científic Johannes Kepler va publicar l’any 1619 en el que defensava el fet que cada planeta emet un so i que la música de les esferes (que ja havien tractat Pitàgores i Plató) és possible. En tot cas, Kepler volia reconsiderar aquell vell tema de la música celestial amb els ulls moderns de la matemàtica i la física del segle XVII. No queda massa lluny d’aquest esperit la intenció de Soler a l’hora de tractar de nou la fuga, una forma musical amb més de 400 anys d’història.


    David Puertas

18 productes més a la mateixa categoria: