No hi ha productes
Els preus són amb IVA inclòs
S'ha afegit el producte al vostre carret de la compra
Hi ha 0 ítems al vostre carret. Hi ha 1 article al vostre carret.
- English
- Castellano
- Català
Registra’t
Autors Hi ha 118 autors
-
Sabater, A. Olaf
Antoni-Olaf Sabater i Ribera (Barcelona, 1959) és un pianista i compositor català.
Format al Conservatori Municipal de Barcelona amb les professores Carme Poch i Sofia Puche, ha desenvolupa activitats com a autor i com a intèrpret, tan en l’àmbit de la música contemporània, com en el del jazz i la música moderna, on gaudeix d’un gran reconeixement com a teclista, arranjador i director musical.
És autor de composicions per a instrument solista, cambra, orquestra i big band. Del seu catàleg per a piano destaquen les obres Bluesolaf (1983), Toccatalana (1984), Seqüència puntillista on hi ha un Schubert amagat i In mompouriam –obra inclosa pel pianista Jordi Masó en el disc Homenatges a Mompou, a més de les composicions per a piano a quatre mans Tres racions musicals i Cinc sorpreses. Entre les composicions de cambra es poden citar Sanctuarios (1979), per a flauta, violoncel i piano; Sonatelia (1980) per a flauta i piano; Pianoncello (1982), per a violoncel i piano; Abstracció colorista, per a clarinet, fagot i oboè, i That’s for flute, oboe and clarinet.
Ha compost també la banda sonora de la pel·lícula Nudos, de Lluís M. Güell, i la música de les sèries de Televisió de Catalunya Ventdelplà i Mar de fons.
-
Salvat, Joaquim
Joaquim Salvat (1900-1938) Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb els mestres Tomàs Buxó (piano), Enric Morera i Joan Manén (composició). Posteriorment va ser nomenat professor de solfeig al mateix centre.
La seva producció es considera hereva dels postulats estètics del modernisme i del noucentisme que es distingeix per una exquisida elegància estètica imprimint una personalitat inconfusible, molt particularment en la seva extensa producció de cançons.
Morí el març del 1938 i malgrat la seva curta vida, les seves obres permeten ja entreveure el seu gran coneixement dels elements compositius i un inici de la maduresa en la creativitat que hauria pogut donar grans fruits.
Entre les seves obres destaquem més d’una vintena de lieder amb textos de reconeguts poetes com Apel·les Mestres, Joan Maragall, Josep Carner, o Tomàs Garcés entre d’altres, però la seva obra més interpretada és el Quartet en Do dedicat al Quartet de Corda de Barcelona que el va estrenar l’any 1935 com a cloenda de la temporada de concerts de l’Associació de Cultura Musical. També comptem amb diverses obres per a piano entre les que en destaquem la Suite Lírica, un Preludi i una Sonata; per a violí i piano hem de destacar les Quatro canzonette entre altres petites peces, així com les Cinc cançons populars harmonitzades per a quintet de vent i per a quintet de corda. La única obra que va compondre per a orquestra Prélude et chanson consta que va ser presentada al Concours Kursaal d’Ostende de l’any 1930. -
Sardà, Albert
Albert Sardà va néixer a Barcelona l’any 1943. Va estudiar contrapunt i composició amb J. Soler, estudis que ha realitzat conjuntament amb els d’Enginyer Industrial. És llicenciat en història de l’art per la Universitat de Barcelona. Becat par la ciutat de Darmstadt, va assistir, l’any 1972, al Curs Internacional de Música Contemporània dictat par Ligeti, Stockhausen, Kagel i Xenakis. Des del 1991 és director del ‘Curs de Música del Segle XX’. Les seves obres han estat enregistrades i interpretadas per diferents orquestres i conjunts nacionals i estrangers i editades par Southern-Music, Seesaw Music Corp., de New York; Simrock, d’Hamburg; Catalana d’Edicions Musicals i Cilvis-ACC, de Barcelona. El seu ballet L’Ombra va obtenir el Premi Ferran Sors l’any 1984. Ha estat guardonat amb el premi de composició Ciutat de Barcelona (1986) par la seva obra Concert par a violoncel i orquestra. Entre les seves últimes obres cal destacar l’òpera L’any de gràcia representada a Alacant, Palma de Mallorca, Perpinyà, Barcelona i Madrid. A finals de l’any 200 va estrenar a Lleida la seva segona òpera de cambra Selima amb text de Miquel de Palol i que es va representar també a Santiago de Compostela i Barcelona. Durant els anys 1979-85 va ser professor d’harmonia, contrapunt, història de la música i de l’art als conservatoris de Badalona i Manresa, i director d’aquest últim. És catedràtic d’Història i Estètica de la Música al Conservatori Municipal Superior de Música de Barcelona. És un dels fundadors de l’Associació Catalana de Compositors i des del 1981 fins al 1992 en va ser el seu president. És fundador i director de la Fundació Música Contemporània. Entre les seves últimes composicions destacariem la composició de diferents obres escèniques.
L’any 2004 amb motiu de l’any Dalí i per encàrrec de l’Ajuntament de Figueres, composa la Cantata al Gran Masturbador amb text de Salvador Dalí i que es va representar a Figueres i Albacete. Entre 2005 i 2006 la creació i representació a Terrassa el 2007 de la seva òpera Un futur esplèndid, amb llibret de Miquel de Palol. Entre 2008 i 2010 ha composat diferents obres per a conjunts de cambra i instruments solistes. Així mateix ha realitzat una segona versió del seu concert per a saxo soprano i orquestra. -
Sardó, Adrià
Adrià Sardó i Parals (1915-2014) estudià a l'Escola Municipal de Música de Barcelona (Conservatori Superior de Música).
Tingué com a professors Joaquim Salvat, Frederic Alfonso, Enric Morera, Joaquín Zamacois, Francesc Costa (violí) i Eduard Toldrà (direcció d'orquestra). També rebé consells del mestre Napoleone Annovazzi (director musical del Gran Teatre del Liceu de Barcelona).
Quan es va crear l'Orquestra Municipal de Barcelona (Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya), va guanyar per oposició una plaça de violí primer.
Ha dirigit les companyies següents: Ballets de Barcelona, Ballet del Gran Teatre del Liceu, Ballet de Pilar López, Òpera de Cambra de Barcelona i Òpera de Barcelona. -
-
Serra, Joaquim
Joaquim Serra i Corominas neix a Peralada (Alt Empordà) el 1907 i mor a Barcelona el 1957. Fill de Josep Serra i Bonal, estudià amb ell, amb Lluís Millet i amb Enric Morera. El 1923 va escriure la seva primera sardana. Va guanyar dos premis Concepció Rabell: amb el Trio en mi (1926) i amb les Variacions per a orquestra i piano (1928), així com diferents premis dels concursos Sant Jordi amb Impressions Camperoles (1926), La Fira, Glossa del ball de gitanes i La presó de Lleida.
És autor d’una cinquantena de sardanes d’una qualitat extraordinària, com La primera volada (1921), Infantívola (1922), Tendresa, Joiosa, Rocacorba i Apassionada, totes escrites el 1936, etc. Dels seus poemes simfònics destaca la seva obra pòstuma Puigsoliu.
El 1934 fou nomenat director artístic de Ràdio Associació de Barcelona. El 1948 dictà un curs d’orquestració per a cobla, que resumí en el seu Tractat d’Instrumentació per a cobla (1957). -
Setó, Conrad
Conrad Setó neix el 1958 a Montblanc (Tarragona) El 1976 comença la seva activitat com a músic professional i funda el grup Tanit de música de cambra contemporània. Ha pres part com a pianista en diverses formacions instrumentals amb les quals ha realitzat nombrosos concerts per tot l'Estat Espanyol i per l'estranger, acompanyat per intèrprets com Àngel Pereira (vibràfon), Quim Soler (percussió), Víctor Valls i Joan Garrobé (guitarres), Quim Ollé (flauta), Iwona Burzynska (violí), Rafael Esteva (contrabaix) o Daniel Levy (bateria), entre d'altres.
Ha enregistrat més de deu discos amb música pròpia. El doble LP Joc de Dames li ha valgut el primer premi al millor disc d'autor atorgat per la Generalitat de Catalunya. Ha participat a l'European Festival Jazz de Lemans (França) i a la Iª Muestra de New Age Music de León al costat de músics internacionals com H. J. Roedhelius i Wim Mertens.
El 1983 va realitzar el seu primer espectacle interdisciplinari dins la campanya Grec'83 de Barcelona amb l'obra Impressions Cromàtiques. Darrerament ha realitzat un projecte pictorico-musical amb el pintor reusenc Lluís Sànchez Abelló.
Ha col·laborat amb els millors músics de casa nostra com per exemple Lluís Llach, Jordi Sabatés, Toti Soler, Núria Feliu, Marina Rossell o el desaparegut Ovidi Montllor.
Les seves composicions, unes 500, són heterogènies tant pel que fa a l'estil emprat com per les formacions instrumentals per a les quals han estat escrites.
En l'actualitat reparteix la seva energia entre la pedagogia, els concerts i la composició. -
Soler, Josep
Josep Soler i Sardà (1935-2022) va néixer a Vilafranca del Penedès. Allà inicià, amb Rosa Lara, l’aprenentatge musical que continuaria a París amb René Leibowitz (1960) i a Barcelona amb Cristòfol Taltabull (1960-1964). Ha rebut el Premi de l’Òpera de Montecarlo (1964), dues vegades el Premi Ciutat de Barcelona (1962 i 1978) i el XIII Premi Oscar Esplà. La seva òpera Edip i Jocasta va ser estrenada al Gran Teatre del Liceu el 1986.
En les seves obres, molt influïdes per la música de Schönberg i d’Alban Berg, usa generalment la tècnica dodecafònica en un estil impressionista i expressionista, alhora que, progressivament, esdevé més senzill i auster.
En el camp bibliogràfic, Josep Soler ha escrit diversos llibres i articles. Des del 1977 fins al 1982 va ser professor d’història i estètica al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona i, fins al 1985, ho va ser de composició en el mateix centre; actualment és director del Conservatori Professional de Música de Badalona i Acadèmic Numerari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, de Barcelona.
-
Soto, Margarita
Margarita Soto Viso, neix a La Corunya el 1957. Es forma al Conservatori de la seva ciutat i completa els estudis amb Noemí Novara. La seva activitat musical inclou diverses vessants.
Ha realitzat treballs d’investigació musical, principalment sobre autors gallecs com Marcial del Adalid. Mélodies pour chant et piano. Cantares Viejos y Nuevos de Galicia (A Coruña 1985, Fundació Pedro Barrié de la Maza) o Enfantillages (Coedició Clivis/Viso, 1996).
Com a pianista ha centrat la seva activitat en la difusió de la música que investiga i ha actuat a diferents llocs d’Espanya i a l’estranger.
Com a docent ha exercit de pianista acompanyant de ballet a l’Escola d’Arts Coreogràfiques de La Corunya i com a professora del Cos de Professors de Música i Arts Escèniques, on va ingressar el 1986.
El 1996 va crear l’editorial VISO, dedicada fonamentalment a la publicació d’autors històrics gallecs.
És autora de diverses cançons i de l’obra Nilal per a quartet de corda. L’obra En-Re-Do és un estudi basat en l’interval de segona; va ser escrita l’any 1984 i estrenada pel pianista Jean Pierre Dupuy.
És membre de l’Associació Gallega de Compositors.
-
Soto, Pere
Guitarrista i compositor, neix a Badalona (Barcelona) el 1958.
De formació autodidacta, ha demostrat una gran inquietud per a tots els gèneres musicals. Les primeres passes les va fer al món del Rock i del Blues i més tard va anar-se aproximant a la música de Jazz, col·laborant i significant-se en diversos conjunts i en solitari, comptant també amb diversos enregistraments, als Estats Units i a Holanda.
L’any 1983 descobreix la musica de J.S. Bach la qual l'impressiona per la seva força espiritual i per l’enorme potència musical. A partir d'aquí s'introdueix en el mon dels clàssics estudiant a fons les obres dels grans mestres de totes les èpoques fins arribar als compositors reconeguts dels segle XX. Cal fer especial menció a tres grans mestres d'aquest segle com son Charles Ives, Olivier Messiaen i Alfred Schnittke dels quals n’ha rebut una important influència estètica.
L’any 2000 s’estrena el seu Quartet de Corda núm. 2 a Mèxic DF on, a partir d’aquest moment, hi passa llargues temporades impartint classes i seminaris arreu del país.
Com a intèrpret lider, compta amb deu CD comercials, a part d'un gran nombre de col·laboracions en grups de jazz internacionals.
-
Taverna-Bech, Francesc
Francesc Taverna-Bech (1932-2010) va néixer a Barcelona. Cursà els estudis musicals de piano, composició i violí entre els anys 1952 i 1964 a la seva ciutat natal.
El 1973 inicià la seva dedicació a la crítica musical a la vegada que va intensificar l’activitat com a compositor. El seu catàleg d’obres assoleix la xifra de vuitanta composicions, la majoria de les quals s’han estrenat i programat tant en les temporades de Catalunya com en les d’Espanya i diverses ciutats d’Europa, Àsia i Amèrica. Va figurar també en jurats de concursos de composició i d’interpretació.
Els seus articles es van publicar a Serra d’Or, Revista de Catalunya, Revista Musical Catalana, El Correo Catalán, Destino, Barcelona Metrópolis i Barcelona Creació (Yokohama, 1990); també va col·laborar en les activitats de la Universitat Catalana d’Estiu de Prada de Conflent.
Després d’una evolució que va des de postulats neoclàssics (Suite Catalana) fins a plantejaments de caràcter atonal i serialista (Calidoscopi, Díptic, Climes, Gèminis), inicià amb les experiències extretes d’aquestes dues vessants una sola via que uneix les anteriors i que té un contingut marcadament expressiu (Temperaments, Proses disperses), tot i que en certs moments va retornar als primers estils (Camins somorts, Auguris, etc.). El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya li va dedicar el 12è volum de la col·lecció Compositors Catalans de qual són autors Jordi Maluquer i Josep Ll. Guzman. -
Teixeira Guimaraes, Joao
En Joao Teixeria Guimaraes (1883-1947) conegut també com Joao Pernambuco va ser un guitarrista reconegut com un dels principals creadors de la guitarra brasilera juntament amb Héctor Villa-lobos amb qui va coincidir en època.
