No hi ha productes
Els preus són amb IVA inclòs
S'ha afegit el producte al vostre carret de la compra
Hi ha 0 ítems al vostre carret. Hi ha 1 article al vostre carret.
- English
- Castellano
- Català
Registra’t
Autors Hi ha 105 autors
-
Puertas, David
David Puertas Esteve, fill i germà de músics, neix a Barcelona l’any 1969. Ha estudiat flauta travessera, flabiol i composició al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona i al Conservatori Superior del Liceu. També és Llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona.
Com a compositor ha estat guardonat en diferents certàmens dedicats a la música tradicional i popular: Premi Mollet amb Sardana Modal, Premi Pallars amb Ball de Gegants de La Pobla de Segur, Premi Figueres amb Ball dels Gegants Dalí i Gala, etcètera. Entre els nombrosos encàrrecs que ha rebut destaca l’harmonització d’El cant dels ocells per a quartet de corda en motiu de la presentació del Forum de les Cultures-2004 a l’Ajuntament de Barcelona, obra que ha editat Clivis Publicacions.
Ha estat productor del programa radiofònic Fes ta Festa de Ràdio 4 i responsable de documentació musical de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya. Actualment és professor de música de l’Institut Can Puig de Sant Pere de Ribes.
És autor del llibre Música encreuada... Els enigmes musicals i de 5 llibres de Sidokus (el Sudoku musical) conjuntament amb el seu germà Bernat. Tres d’ells editats per Clivis Publicacions; els altres dos s’han publicat en alemany a Schott Musik Verlag. -
Puértolas, Pere J.
Pere J. Puértolas neix el 1949 i realitza la carrera musical al Conservatori Superior de Música del Liceu,on estudia violí amb F. Guerin, música de cambra amb Maria Canela i perfeccionament en diversos cursos amb el violinista Antoni Brossa i la pianista Rosa Sabater.
L’any 1969 guanya la plaça de violinista a l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, i obté al mateix temps la llicenciatura en Filologia Romànica Hispànica i en Història de l’Art per la Universitat Central de Barcelona. La Universitat de Granada li atorga el 1983 el grau d’Excel·lent als cursos de postgrau de l’especialitat d’Art Contemporani. El 1978 entra a formar part de l’Orquestra Ciutat de Barcelona. Més tard obté la plaça de Professor de Violí i més endavant exerceix com a cap de premsa i relacions públiques de l’esmentada entitat. Des del 1990 es dedica exclusivament a la composició i a la direcció musicals.
Les seves primeres composicions estan adreçades al món escènic, i especialment al públic infantil i jovenil. S’hi compten les comèdies musicals Supertot i Helena a l’illa del baró Zodiac, amb textos de Josep M. Benet i Jornet; El gran Claus i el Petit Claus, basat en un conte d’Andersen; Contes a la vora del foc, amb narracions de rondalles populars catalanes; L’auca del marrec tossut de Carme Barberà, i altres obres per al teatre, el cinema i la dansa.
La seva producció inclou fins ara obres de cambra com solos, duets, trios i quartets, etc., d’entre els quals destaquen Pinewood Waltz, per a bateria, els Quartet de Corda núm. 1 i núm. 2, Sonatina i Drums & Woods per a quartet de percussió, i Sextet Opus 49, per a flauta, clarinet, fagot, violí, viola i violoncel. També ha escrit diverses obres per a orquestra, com ara la Suite Renard per a orquestra de corda, el Concert per a Percussió i Orquestra Simfònica, transcrit també per a banda simfònica, i l’obra Fanfara per a una Ciutat (Barcelona 2001) per a orquestra de metalls i percussió.
La seva obra s’ha interpretat dins i fora d’Espanya amb un gran èxit de crítica i de públic. -
Ramió, Concepció
Concepció Ramió i Diumenge neix a Girona l’any 1961 on realitza estudis de piano; posteriorment obtindrà la titulació superior de composició al CSMMB havent treballat amb Josep Soler i amb Carles Guinovart; més endavant amplia els estudis a París amb Betsy Jolas amb una beca del Ministerio de Educación y Ciencia. És membre de l’Associació Catalana de Compositors.
Coneix profundament el camp de la cobla en el que s’iniciava com a compositora l’any 1980, més tard com a intèrpret, com a directora de nombroses formacions i finalment com a investigadora. En les seves composicions ha mostrat interès en l’experimentació, tant en el terreny estètic com en l’instrumental. En aquest camp compta amb una quinzena de sardanes, dues obres per a cobla i una per a dues cobles, així com nombroses peces on intervenen instruments catalans, entre les que destaquen Tres peces en auguris estel·lars, per a carilló i tenora, Scherzo per a piano i tenora, o el quintet Moviments aquàtics.
Entre les composicions més destacades en d’altres gèneres, apuntem Espais hipertròfics (1991) per a conjunt de cambra, La cançó de l’hora de les bruixes (1994), per a coral infantil, de caràcter experimental, amb text de Miquel Desclot; Lluna, sal, sang, exili (1999) muntatge poètico-musical a la memòria de Maria Mercè Marçal, per a trio instrumental.
Exerceix de professora d’harmonia, contrapunt, anàlisi i formes a l’Escola i Conservatori de Música d’Igualada des del 1990. La seva tasca de recerca musicològica, a més de l’àmbit de cobla, també s’ha estès en l’àmbit de la música de segle XX, tema amb el qual ha impartit nombrosos cursos, i en l’estudi de la creativitat femenina, en l’especialitat de compositores. -
Roche, Elisa
Elisa Maria Roche Márquez va néixer a la ciutat asturiana de Gijón el 1943. Va iniciar els seus estudis de piano de ben jove amb Enrique Truán, professor d'origen suís i de formació oberta a les noves tendències pedagògiques que, des de principis del segle XX, s'havien imposat als països amb més tradició musical d'Europa. Sota la seva direcció i orientació es va forjar l'excel·lent base tècnica i humanística que la van caracteritzar. Va revalidar els seus estudis als conservatoris d'Oviedo i Madrid, on va rebre classes de Manuel Carra.
Interessada en la pedagogia musical, es va graduar a l'Institut Orff del Mozarteum de Salzburg sota la direcció del Dr. Herman Regner i de la Professora Barbara Haselbach, els quals, amb Maria Dolors Bonal, es van convertir en referent professional i ètic de la seva carrera i inquietuds docents. Va ampliar estudis a Budapest.
Va iniciar la seva activitat educativa al Col·legi públic Carmen Cabezuelo del barri madrileny de San Blas, on va crear el grup Divertimento, del qual la majoria dels seus components van seguir més tard estudis professionals de música. Posteriorment va treballar al Col·legi Alemany de Madrid. Catedràtica de pedagogia musical del Real Conservatorio Superior de Música de Madrid, de la seva càtedra han sortit figures rellevants de l'educació musical d'Espanya.
Com a consellera tècnica per a la reforma dels ensenyaments artístics, durant els anys 1990-1996 va promoure els canvis substancials introduïts per la LOGSE en els ensenyaments de música, les arts escèniques i la dansa, al marge de la regulació educativa general fins llavors.
L'any 2004, la Fundació Carl Orff, amb seu a Diesen (Alemanya), li va concedir la Medalla Pro-Mèrit en reconeixement a la seva trajectòria professional i a la seva valuosa contribució al desenvolupament d'Orff Schulwerk a Espanya.
Va morir a Madrid el 9 de març de 2009. -
Rodríguez Picó, Jesús
Neix l’any 1953 a Barcelona i realitza els estudis musicals al Conservatori Superior de Música del Liceu, on obté el títol de Professor Superior de Clarinet. Posteriorment amplia els estudis d’aquest instrument a França i més tard es familiaritza amb el repertori de música contemporània i col·labora com a clarinetista amb diversos grups de cambra. Entre el 1976 i el 1990 realitza també nombrosos concerts difonent així la música per a clarinet, estrenant i enregistrant obres de compositors contemporanis.
L’any 1976 inicia la seva etapa creativa amb composicions on utilitza procediments flexibles i noves grafies, i tres anys després prescindeix d’aquesta pràctica retornant a l’escriptura convencional. La primera de les seves nombroses obres simfòniques va ser La ciutat de les estrelles. A partir d’aquest moment ha rebut encàrrecs per part de diverses orquestres. D’aquests encàrrecs han sorgit obres com el Concert n.1 per a clarinet i orquestra, o la Simfonia Americana, i darrerament la Fantasia sobre l’òpera el viatge de Marlow i les Danses d’Ibèria.
Compta amb una extensa obra de cambra que és el resultat de l’amistat i la col·laboració amb diferents instrumentistes en la que es reflecteix una especial preferència per les formacions amb clarinet i/o saxòfon. Entre les que en destaquen Sonata a Colombina per a clarinet i piano, Sonata Marina per a saxo i piano, o Danses de Zaira per a Clarinet, Oboè i Fagot. També ha escrit diverses òperes de cambra com El paradís de les muntanyes, estrenada el 1998 i enregistrada en disc comercial per Columna Música, així com Hotel Occident i Urbs.
L’any 1987 va elaborar el projecte de l’emissora Catalunya Música i en va ser cap de programes fins al desembre del 1990. És autor del llibre Xavier Benguerel, obra y estilo, (2007, Idea Books).
-
Rodríguez Suso, Carmen
Musicòloga de Bilbao que ha exercit com a docent, investigadora i professional lliure.
Va estudiar a les Universitats Autònoma de Barcelona i de Deusto, i va residir com a investigadora a l'École Pratique des Hautes Études de París.
Ha sigut professora de música a l'Institut de Batxillerat Julio Caro Baroja (Vizcaya), i de matèries musicològiques al Conservatori Superior de Bilbao Juan Crisóstomo de Arriaga, i Coordinadora General de la Fundació per al Centro Superior de Música del País Vasco Musikene.
Després d'una estada a la Universitat de Granada, actualment és professora a la Universitat del País Basc (Euskal Herriko Unibersitatea). Escriu habitualment sobre diversos tipus de música en les àrees de codicologia medieval, anàlisi modal, iconografia musical i història social de la música, i també realitza tasques de divulgació musical. -
Romaní, Raimon
Raimon Romaní (Barcelona 1974) és compositor, director i professor de música.
És titulat en composició pels conservatoris de Terrassa i Badalona i en direcció d’orquestra per l'ESMUC. És professor d’harmonia, cant coral, orquestra, anàlisi musical i trompa al Conservatori de Sant Cugat i a l'Escola de Música i Dansa Fusió de Sant Cugat.
S'inicià en la direcció coral de la mà de Manuel Cabero i amplià la formació als cursos de la FCEC i d'Europa Cantat. Dirigeix corals des del 1994. Sota la seva direcció, algunes corals del Conservatori han obtingut diversos premis a certàmens corals de Ejea de los Caballeros el 2016, 2017, 2019 i 2022; de Villena el 2018, de Villa de Avilés el 2018 i 2022; i de Cocentaina 2019.
Com a compositor, destaquen les obres simfonico-corals La llegenda de Sant Jordi, l'himne Veni, creator spiritus, la cantata de Nadal Pastors a Betlem i la cantata sacra Vacuum monumentum (La Resurreció); així com els motets Quam dilecta, Caelus novus et terra nova, Quam pulchra es i Ave Maria.
-
Ros Marbá, Antoni
En el seu catàleg compta amb algunes dotzenes d’obres incloses cantates, obres orquestrals, de cambra, cançons, una òpera, nombroses instrumentacions i música per a cobla. Segons assegura ell mateix: “Un dels elements més importants pel director és tenir una bona competència en el món de l’harmonia, el contrapunt i la composició. Els grans directors també han estat compositors, com ho demostren Wagner, Strauss, Furtwängler, Markevich, Toldrà o Lamote de Grignon”.
-
Rövenstrunck, Bernat
Bernhard (Bernat) Rövenstrunck va néixer el 10 de març de 1920 a Essen-Altendorf (Alemanya) i mor a Albstadt (Alemanya) l'octubre de 2010.
Després d’esdevenir mestre enquadernador de llibres va estudiar música al Conservatori Witte d’Essen i a l’Escola de música i dansa Folkwang de la mateixa ciutat. Va ser Mestre de Capella a Buchau am Federsee i a l’Esglesia Wrngen a Ulm. A la Volkschule d’aquesta darrera ciutat va exercir la docència així com a l’Escola Superior Estatal de Música de Trossingen com a Professor de Guitarra i de Composició.
La seva formació musical comprenia el domini de diversos instruments com la viola, l’oboè, l’orgue i la guitarra. Dominava la direcció de cor i d’orquestra i, no cal dir-ho, també les formes d’escriptura. Tenia un gran bagatge literari, humanístic, filosòfic i teològic. A part de l’alemany, la seva llengua nadiua, dominava per al seu ús, el llatí, el francès, l’anglès i el castellà, i també el català, que va aprendre per les contínues estades a Catalunya des que va arribar l’any 1948 de la ma del compositor i amic Jaume Padrós. Era un gran coneixedor de la música antiga i de la música popular catalana de tradició antiga, que va assimilar com ningú per la seva activitat compositiva.
Mentre al seu país no es reconeixia prou el valor de les seves composicions, a Praga s’estrenaven i s’enregistraven un seguit d’obres seves abans de la caiguda del teló d’acer.
Les seves composicions abasten des d’obres per a gran aparell instrumental i vocal fins a la música de cambra més diversa passant per la música coral, la música per a instruments solistes (entre els quals alguns de menys usuals com la guitarra, l’acordió o la gralla), un gran nombre de peces destinades a l’aprenentatge de diversos instruments. Aquesta i tota l’obra teòrica està dipositada a la biblioteca d’Ulm sota la signatura 69346 on pot ser consultada. Del conjunt de la seva obra cal destacar molt especialment la seva música més tardana com ho són les composicions sobre les poesies de Sant Joan de la Creu per la seva simplificació en l’escriptura i la seva acurada traducció a l’alemany. -
Ruano Balada, Joan
Joan Ruano Balada (Barcelona, 1919-2010) guitarrista i gran activista de l’instrument.
Va estudiar cant al cor de nens de l’Orfeó Català sota la direcció del seu fundador Lluís Millet Maristany. La guitarra el va captivar des del primer moment, i estudià la carrera amb el mestre Gracià Tarragó al Conservatori Superior del Liceu de Barcelona.
Enginyer i professor de guitarra, harmonitzà un gran nombre d’obres amb finalitats docents. Va ser membre fundador de la Penya Tàrrega i ànima de l’entitat, des d’on va organitzar nombrosos concerts, donant un gran impuls a joves promeses, avui consagrades, com son David Russell, Mª Esther Guzmán i enaltint la guitarra a la seva ciutat natal amb la programació de grans mestres com Narciso Yepes, Julian Bream o Maria Luisa Anido. L’any 2006 va ser guardonat amb el Premi Honorífic a "Tota una vida per la Guitarra" en el III Certamen Llobet de Barcelona. L’any 2009 se’l va distingir amb una Placa Honorífica a l’excel·lent treball realitzat des de la Peña Tárrega en favor de la guitarra.
