Fàbregas, Jordi (*1951)

Fàbregas, Jordi (*1951)

2 partitures

Jordi Fàbregas i Canadell va néixer a Sallent al 1951 i de ben petit va iniciar el seu contacte amb la música tant a casa seva, com a l'Escola Mare de Déu de Montserrat on hi va cantar fins a l’adolescència. A finals dels anys seixanta, influït per la Nova Cançó i de manera molt especial pels Setze Jutges, així com per alguns mestres de la chanson com Jacques Brel, va començar a cantar i a tocar la guitarra de manera autodidàctica, i als anys setanta va iniciar la seva relació amb la gralla.
El seu neguit musical i cultural el portà a fundar diversos grups musicals entre els quals destaquem Coses al 1973, l’Harmònica Brava al 1979, La Murga al 1980, i Primera Nota al 1987. El 1991 va ser cofundador de l’Orquestra Simfònica de la Canya i al 1996 d’El Pont d’Arcalís. A més, des del 1991 és el director dels Ministrils del Camí Ral.
Paral·lelament a la seva activitat musical, en Jordi va anar desenvolupant una important tasca de dinamització, difusió i creació d’espais i moments per a la música folk i tradicional, que es va concretar en la creació, al 1988, del Festival Tradicionàrius, que l'any 2008 ha celebrat la XXI edició, amb la col·laboració en la creació de l’Associació Musical per la Tradició Musical-TRAM (1989), i en la del Centre Artesà Tradicionàrius-CAT (1993), que enguany ha inaugurat un nou i ampli local.


Així mateix ha participat en l’organització i coorganització d’actes com la Trobada de Música Tradicional al Pallars, el Mercè Folk, el Mercat de Música Viva de Vic o la Fira d’Espectacles d’arrel tradicional a Manresa. I darrerament cal destacar la seva responsabilitat en el programa Línia Folk d’iCat fm.
Ha estat i és compositor de cançons, ha musicat poemes de Màrius Torres, Martí i Pol, Miquel Desclot, i altres, i ha composat moltes peces d’arrel i estil popular i tradicional, generalment destinades a balls de gegants, i a tocs i cercaviles de festes majors. I no podem deixar d’esmentar la seva extensa tasca com arranjador de peces tradicionals, tant per ser interpretades en festes populars, com per formacions musical estables com El Pont d’Arcalís.
No voldria acabar aquestes ratlles sense esmentar algunes característiques del Jordi que són les que el fan ser com és: la seva bonhomia, dolçor, sensibilitat i tendresa en el ser i en el tracte amb els altres; l’empremta d’estil, de tractament i de cadències que està deixant en la interpretació actual de la música popular i tradicional, i en la composició de música d’arrel; i l’espontaneïtat, frescor i precisió de la seva agradable i profunda veu.



Jordi Quintana

Mostrant 1 - 2 de 2 elements