Sonata (1952) Moments musicals Ampliar

Sonata (1952) Moments musicals

DE296

La Sonata per a viola i piano té un impuls rítmic constant, gust per les melodies llargues i amples i pels acompanyaments cromàtics; utilitza tota la tessitura i els diferents recursos i sonoritats que ofereixen els instruments, accentuat en aquest cas en l’aprofitament de la viola.

Més detalls

10,89 € amb impostos

Edició: Digital

    Època s. XX
    Subtítols / Parts Romança - Scherzo - III
    Instruments vla.pno.
    Pàgines 52
    Durada 16 min
    Contingut Partitura i part
    ISMN 979-0-3502-0569-9
    Preu edició impresa 18,72€
    Edició Digital

    Lluís Benejam va compondre cinc sonates al llarg de la seva carrera, totes per a instrument solista i piano. Les tres primeres van ser escrites als anys cinquanta a Barcelona i dedicades al violí, a la viola i al violoncel respectivament. Les dues darreres, compostes a Birmingham, estat d’Alabama, estan dedicades de nou al violí (1959) i al saxòfon (1964).
    La Sonata per a viola i piano, subtitulada Moments musicals, va ser composta l’any 1952, poc després de la primera sonata per a violí, del primer quintet i de la primera obra per a orquestra de corda. Malgrat que es tracta de les obres amb les que va iniciar la carrera de compositor, no podem oblidar que Benejam ja tenia 37 anys i una gran experiència com a intèrpret i com a director. El seu coneixement profund dels instruments, especialment els de corda, va fer que les seves obres fossin ràpidament acceptades i estimades pels intèrprets. Els trets bàsics del seu llenguatge ja s’esbossen en aquesta partitura: impuls rítmic constant, gust per les melodies llargues i amples i pels acompanyaments cromàtics, riquesa contrapuntística, girs impressionistes, perfeccionisme en l’estructura i utilització de tota la tessitura i els diferents recursos i sonoritats que ofereixen els instruments, accentuat en aquest cas en l’aprofitament de la viola. L’obra consta de tres parts: una Romança inicial on la viola desplega tot el seu potencial expressiu, un Scherzo juganer on s’exigeix dels dos intèrprets la màxima coordinació cambrística, i un moviment final que no perd ni en un sol compàs aquest rítme mediterrani inherent a la música de Benejam tant característic de tota la seva producció.


    David Puertas

Clients que han vist aquest producte també han adquirit:

9 productes més a la mateixa categoria: