Tres bagatel·les en forma de poema Ampliar

Tres bagatel·les en forma de poema

AC337

Nuix, Jep Autor:
Nuix, Jep

Nou producte

Jep Nuix domina els més variats llenguatges compositius i en aquesta obra tria l’escriptura clàssica amb uns absoluta precisió (matisos hiperdefinits, atacs “fora de temps” quan no hi ha un temps metronòmic de referència... tot això a la recerca dels efectes que els títols expliciten).

Més detalls

11,44 € amb impostos

Edició: Paper

    Època Segle XX
    Subtítols / Parts Mirall de mirall - Connexió - Tensió-Distensió
    Instruments Piano
    Pàgines 12
    Durada 4 min
    Contingut Partitura
    ISMN 979-0-3502-0611-5
    Edició Paper

    De bagatel·les, res. Aquest modest títol solament pot tenir raó per la curta durada de l’obra i no per la modèstia sinó pel sentit de la proporció de l’autor. Si més no... tres treballs, tres investigacions, tres camins, tres intents, tres estudis...
    En Jep Nuix no hi ha dreceres. Els seus treballs, absolutament metòdics, fan tots els passos, van graó per graó, investiguen tots els llenguatges, en un disseny de trajectòria linial i contínua. Ves a saber si van ser exercicis que quan va enllestir va considerar prou bons per donar-los categoria d’obra acabada. Els títols són clars en la concepció tècnica.
    I. Mirall de mirall
    El mirall és una de les tècniques compositives més clàssiques a la recerca de la coherència formal. El mirall de mirall hauria de ser l’original. Més senzill i planer, impossible.
    II. Connexió
    Connexió per a mi és fluxe, continuïtat, lògica del que ve respecte el que s’ha escoltat i, per tan i de nou, coherència.
    III. Tensió - Distensió
    Un altre concepte classicitzant per a molts la raó de ser de l’art en moviment en el temps que és la música. És curt-llarg, és agut-greu, és fort-fluix... són els paràmetres més bàsics de la música en estat pur, els que li donen comprensió i... coherència.
    El que està clar és que Jep Nuix domina els més variats llenguatges compositius i en aquesta obra tria l’escriptura clàssica amb uns absoluta precisió (matisos hiperdefinits, atacs “fora de temps” quan no hi ha un temps metronòmic de referència, grupets rítmics irregulars que no es sap dins de quin pols s’han de repartir... tot això a la recerca dels efectes que els títols expliciten).
    Stravinsky també va passar per aquest estadi d’exprimir l’escriptura clàssica i expandir-la fins al límit. I en els dos casos (Stravinsky i Nuix) aquesta aparent complicació en l’escriptura, lluny d’emmanillar l’intèrpret, li facilita l’execució ja que aquest és el llenguatge que l’intèrpret coneix i en el que pot trobar-hi la llibertat que l’autor vol donar-li.
    El símil en la pintura encara és més clar: tots els abstractes abans han dibuixat bodegons i retrats amb precisió fotogràfica abans de deixar-se anar.
    Ja està! Ja tinc el títol: Tres bodegons, si em permets, Jep.


    Frederic Sesé

18 productes més a la mateixa categoria: