Voz silenciosa de las fuentes ocultas Ampliar

Voz silenciosa de las fuentes ocultas

DE741

Soler, Josep Autor:
Soler, Josep

Aquesta obra condueix des dels primers compassos el tempo ondulant del contrabaix i del piano amb la indicació constant de rubato.

Més detalls

10,76 € amb impostos

    Època s. XX
    Instruments cb.pno.
    Pàgines 33
    Durada 10 min.
    Contingut partitura + particel·la
    ISMN 979-0-3502-0891-1
    Preu edició impresa 14€

    Quatre peces per a contrabaix (2010), fins ara era la única obra escrita per Josep Soler, per a un dels instruments que rares vegades te cabuda en la nostra oïda, pel seu to obscur. Això no significa que anteriorment, en la seva inesgotable obra no hagi fet ús dels recursos sonors del contrabaix, com per exemple, a Edip i Iocasta (1972), on quatre contrabaixos amb sordina ataquen amb l’orgue els darrers compassos de la tragèdia, passant pel final del preludi de Jesús de Natzaret (obra iniciada l’any 1974) que conclou amb un acord de quatre contrabaixos en harmònics naturals, i també al final de la primera escena de l’Acte II que es tanca amb un solo de contrabaix –una vegada més amb sordina–.
    Aquesta obra condueix des dels primers compassos el tempo ondulant del contrabaix i del piano amb la indicació constant de rubato. La travessia, pacientment, dilata incessant l’arribada com si ja sabés que no hi ha cap lloc on arribar; que no hi ha meta, perquè tot és camí. Lento; després d’un fugisser instant d’inquietud, el poeta demana serenitat. Ell, anomenat el sagrat, disposa l’estatge. El traductor-intèrpret haurà de ser un fi de l'eco del poeta, tal com el poeta és un eco que respon a la veu silenciosa de l’ésser.
    El que és silenciós té veu i aquesta veu ens acosta a l’abisme. Qui no s’hi hagi acostat mai, no haurà experimentat l’angoixa essencial, aquella que davant la veu de l’ésser no té por de dir . Qui diu i s’atreveix a pensar, obeeix aquesta veu que busca per a ella mateixa la veritat. Però en la profunditat de l’essència ni tan sols s’acosten lleugerament a les nostres descripcions: l’intèrpret que prengui aquesta partitura d’aquella manera, l’estarà profanant i estarà profanant també el seu propi destí com a dipositari de la veu silenciosa, estranya i essencial a la vegada.
    I la música, ¿qui tindrà prou valor per tractar de descobrir què és el que hi ha amagat, si tan sols la guarden els signes i només en els signes hi ha amagada la paraula que podria obrir-nos els seus camins? (J. Soler a Musica Enchiriadis, 2011).


    Diego Civilotti

11 productes més a la mateixa categoria: