Autors Hi ha 112 autors

Mostrant 61 - 72 de 112 elements
  • Mestres Quadreny, Josep M.

    Josep M. Mestres Quadreny (1929-2021) Neix a Manresa i estudia Ciències a la Universitat de Barcelona i música amb Cristófor Taltabull. Ben aviat es sent compromès amb la música del seu temps dedicant un esforç important a la promoció i a la difusió de la nova música. Amb aquesta finalitat ha estat co-fundador de diverses entitats i grups instrumentals, com són Música Oberta en el si del CLUB 49, del Conjunt Català de Música Contemporània, del Laboratori de Música Electroacústica Phonos i del Grup Instrumental Català» (GIC). L’any 1952 s’integra al Cercle Manuel de Falla, i durant el bienni 1977-79 va ser president de l’Associació Catalana de Compositors.
    La seva música evoluciona seguint una permanent renovació d’idees i una progressiva incorporació de noves tècniques sovint derivades d’altres camps de la creació artística i dels coneixements científics actuals. No dogmàtic per naturalesa, el seu camp d’exploració és molt vast i va des d’obres interpretades únicament pel públic com Self Service fins a obres compostes per ordinador, passant per un ampli ventall de peces per a orquestra, conjunts de cambra com Vara per Quatre per a piano a vuit mans; solistes com Tres peces per guitarra, i música d’escena. Va col·laborar amb el poeta Joan Brossa en diverses obres com Acció Musical per a Joan Miró, Suite Bufa, L’armari en el mar, i l’òpera Cap de mirar.

  • Montsalvatge, Xavier

    Xavier Montsalvatge (1912-2002) va néixer a Girona, als nou anys es traslladà a Barcelona per causes familiars. Estudià a l’Escola Municipal de Música, violí amb Francesc Costa i composició amb Enric Morera i Jaume Pahissa.
    S’interessà per les idees de l’escola francesa (Milhaud i Poulenc) al mateix temps que inicià contactes amb l’ambient intel·lectual i artístic barceloní. A partir de l’any 1933 començà la seva activitat compositiva obtenint el Premi de la Fundació Patxot per l’obra Tres Impromptus per a piano.
    La seva obra és extensa i com diu Francesc Taverna-Bech, Montsalvatge crea un món sonor personal on estils aliens i noves tendències compositives només són assumides en allò que li pot proporcionar més eficàcia en l’expressió de les seves idees.
    Té gran importància la música per a veu i piano en la qual utilitza textos dels millors poetes de tots els temps. L’any 1945 composa les tan conegudes i preuades mundialment Cinco Canciones Negras.
    Guanyà diversos premis i guardons i l’any 1989 es creà a Girona el Premi Internacional de Piano Xavier Montsalvatge.

  • Morral, Jordi

    Jordi Morral i Masià va néixer a Ripollet el 1932. Als 11 anys comença els estudis musicals amb la professora Lolita Martínez a Cerdanyola, on vivia des dels tres anys. Finalitza els seus estudis al Conservatori Superior de Música de Barcelona com a deixeble d’Alícia Rodríguez, Maria Cateura, Josep Poch, Lluís Millet, i Manuel Oltra. La seva trajectòria ha seguit tres vessants: la pedagògica, el cant coral i la composició.
    Durant vint anys va fer classes com a professor d’ensenyament secundari, des d’on ha tingut ocasió de despertar inquietuds i amor per la música.
    L’any 1958 fundà i dirigí durant més de 20 anys la Coral Cerdanyola, adscrita en el marc de les Joventuts Musicals, durant la presidència a Barcelona de Narcís Bonet. Aquest cor ha actuat sota la seva direcció, entre d’altres llocs, a Barcelona (Palau de la Música, Monestir de Pedralbes), Galícia, Aragó, Menorca, Andorra, Itàlia, França, Suïssa (Festival Internacional de Neuchatel), Alemanya (Festival d’estiu de Baden Baden) i a Miami (EUA), havent rebut sempre les crítiques més favorables del públic i de la premsa especialment pel seu original discurs expressiu.
    En el vessant compositiu va escriure sardanes per a cobla i per a cor, així com també música popular com les Danses de Jordi el Cavaller amb guió d’Andreu Soler, i diverses cançons per a veu i piano, entre d'altres Capvespre al camp i Salveu-me els ulls, amb poemes de Felip Graugés i Martí i Pol respectivament.

    Morí a Cerdanyola el 20 de març de 2011.

  • Nuix, Jep

    Jep Nuix (Barcelona 1955-1998). Compositor i flautista. Realitzà estudis de flauta, harmonia i contrapunt al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, i composició i instrumentació amb Gabriel Brncic. Els seus contactes amb compositors com Witold Lutoslawski, Luigi Nono, Thomas Kessler, Gerald Bennett, Heinz Holliger, Luis de Pablo, Joan Guinjoan, entre d’altres, el dugueren a escriure per a tot tipus de formacions: des d’instruments a solo fins a orquestra simfònica, incloent-hi la música electroacústica en totes les seves vessants.

    Com a compositor va escriure al voltant d’una seixantena d’obres. Rebé encàrrecs d’intèrprets i d’institucions. Una de les beques que rebé li va permetre ser compositor resident durant un curs a l’estudi de música electrònica del Conservatori de Basilea (Suïssa). La seva dedicació a la música electroacústica es va desenvolupar al Laboratori de Música Electroacústica Phonos‚ de Barcelona, on passà a formar part del grup de compositors habituals. Fou convidat a participar en la 33a edició de la Ferienkurse für Neue Musik (Darmstadt, Alemanya).

    Va ser seleccionat per representar Espanya a la tribuna de la Societat Internacional de Música Contemporània a Varsòvia, Polònia (1992).

    En la seva discografia destaquen els discos Intervals i Jenji, a part d’altres obres enregistrades en discos en companyia d’altres compositors.

  • Olaya, Meritxell

    Meritxell Olaya i Tubau, neix a Barcelona el 1958. És Professora Superior de Cant, Professora de Piano i Llicenciada en Història Moderna per la Universitat de Barcelona.
    Realitza tota la carrera de cant amb Montserrat Pueyo obtenint sempre les màximes qualificacions al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona. Posteriorment, amplia coneixements amb Carme Bustamante i Gilbert Price.
    Molt aviat s’inicia en la pedagogia del Cant matèria que no ha deixat mai de cultivar; i després de vint-i-cinc anys d’experiència, la maduresa li ha permès, entre altres activitats, la creació d’aquest llibre.
    Actualment imparteix classes de Cant al Conservatori de Música i a l’Escola Superior de Cant del Liceu, a la seva ciutat natal.
    Com a soprano en actiu, amb un ampli repertori centrat especialment en la música antiga i en la cançó, treballa amb prestigiosos directors i grups de cambra.

  • Oltra, Manuel

    Manuel Oltra (València 1922-Barcelona 2017) Comença els estudis musicals als 14 anys amb el mestre Josep Font Sabaté i ho fa intensivament a desgrat dels entrebancs propis de la Guerra Civil. La incorporació a l'exèrcit l'any 1943 l'obliga a traslladar-se a Ceuta on ben aviat aconsegueix una plaça de professor al Conservatori Hispano-Marroquí de Tetuán. Tres anys després torna a Barcelona on comença la seva activitat plenament musical com a pianista, director i compositor.
    L'any 1957 fa oficials els seus estudis al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona on de forma immediata entra a formar part com a professor ajudant, i posteriorment, com a catedràtic d'Harmonia, Contrapunt i Formes Musicals, és nomenat per al càrrec de subdirector del Centre.
    La seva producció com a compositor és extensa i variada comprenent des d'obra de cambra per a diversos conjunts, obres simfòniques, obres corals a cappella o amb acompanyament instrumental, cantates infantils, fins a obres per a cobla d'entre les que cal destacar la singular Rapsòdia per a Piano i Cobla (1953) per ser la primera obra feta per a aquesta formació instrumental. L'harmonització de cançons i ballets tradicionals formen també un corpus notable dins l'obra de Manuel Oltra.
    L'any 1994 va rebre el Premi Nacional de Música en l'apartat de Composició i el Premi Nacional de Cultura Popular i Tradicional en l'apartat de Música, atorgats per la Generalitat de Catalunya.

  • Ortega, Miquel

    Miquel Ortega neix a Barcelona el 1963 en el si d’una família sense cap antecedent musical. Cursà els estudis musicals al Conservatori Superior del Liceu i l’any 1979 entra a formar part de la plantilla de mestres del Gran Teatre del Liceu de la mà del baríton Vicenç Sardinero.
    Amplia els seus estudis amb els mestres Ernest Xancó (Violoncel), Manuel Oltra (Contrapunt, Instrumentació i Composició) i amb Antoni Ros Marbà (Direcció d’orquestra).
    L’any 1990 es trasllada a Madrid com a mestre concertador del Teatro Lírico Nacional La Zarzuela, iniciant allà la seva tasca com a director d’orquestra impulsat per Miquel Roa i Emilio Sagi.
    És membre de l’Associació Catalana de Compositors i ha estrenat diverses obres tant a l’Estat Espanyol com a l’estranger.
    La seva obra es pot classificar dins d’un estil neoclàssic de trets tonals amb incursions atonals esporàdiques de caire molt mediterrànies.

  • Padrós, David

    David Padrós (Igualada, 1942-Barcelona, 2016). Cursà els seus estudis musicals amb Jordi Albareda, piano i Jordi Torra, harmonia, contrapunt i composició. Amplià els estudis de piano a Alemanya i Suïssa amb els professors Paul Baumgartner i Sava Savoff, els de composició amb Hans Ulrich Lehemann i Klaus Hubert i els d’interpretació de la música contemporània amb Jürg Wyttenbach. A Alemanya finalitza els seus estudis amb el Konzertdiplom el 1969 amb la màxima qualificació i a Suïssa amb el Solistendiplom el 1974, ambdós de piano. Resideix a Basilea fins el 1982 on desenvolupa una intensa activitat com a compositor, pianista i pedagog.
    Des de l’any 1971, en què va ser estrenada la seva obra Styx al Festival Internacional de Música de Barcelona, les seves obres han estat interpretades arreu d’Europa, destacant el Festival Internacional de Lucerna (Suïssa), la Gaudeamus Musikwoche (Holanda), Europalia-85 (Bèlgica) i novament al Festival de Barcelona el 1987, on s’estrenà Confluències, amb gran èxit de públic i de crítica.
    Ha rebut el Premi Hans Lentz 1969, al mèrit artístic (Alemanya) i el de Composició de la Fundació Landis & Gyr (Suïssa) el 1976.

  • Pardo, Miquel

    Neix a Barcelona el 18 de novembre de 1959. Comença els seus estudis acadèmics als 11 anys com a alumne lliure del Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona. 
    Tot i tenir una sòlida formació acadèmica, Miquel Pardo ha mantingut un esperit autodidacte i d’investigació que el caracteritza com a artista d’estètica independent. La seva activitat creadora es bifurca en dos aspectes: per una banda, la invenció del llenguatge com a eina d’expressió i per l’altra, la pròpia creació d’obres musicals. En aquest sentit, el seu repertori abraça des d’obres d’estil naïf fins a obres basades en tècniques complexes, totes elles marcades per un estil molt personal.
    Al llarg de la seva trajectòria artística ha obtingut diversos premis i guardons: el 1986 obté la Beca del Ministeri de Cultura; el 1988 guanya el Premi del V Concurs de Joves Compositors de la Generalitat de Catalunya i el Premi Nacional de Composició per a Orgue Cristóbal Halffter; el 1994, el Segon Premi de Joves Compositors de Joventuts Musicals de Barcelona, i el 1996, el Premi Internacional Catalunya de Composició Coral i el Segon Premi Nacional de Composició Pelegrín de la Xunta de Galícia.
    És membre de l'SGAE i de l’Associació Catalana de Compositors. El 1993 guanya per oposició la plaça de Professor de Matèries Teòriques al Conservatori Professional Municipal de Música de Sabadell. Paral·lelament exerceix com a crític musical per a la Revista Musical Catalana.
    El seu catàleg abasta 45 obres de gèneres diversos, com ara el simfònic, de cambra, per a conjunt instrumental i per a solista.

Mostrant 61 - 72 de 112 elements