Toldrà, Eduard

Toldrà, Eduard

8 partitures

Eduard Toldrà (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1895 - Barcelona, 1962) estudià a partir del 1906 a l'Escola Municipal de Música de Barcelona, especialment amb Lluís Millet i Antoni Nicolau. L'any 1912 debutà com a violinista a l'Ateneu de Barcelona. El mateix any fundà el Quartet Renaixement amb Josep Recasens, violí, Lluís Sánchez, viola, i Antoni Planàs, violoncel, formació que tingué un decenni d'existència. Es perfeccionà, pensionat per l'ajuntament de Barcelona, a París, Berlín i Viena. Fou professor de violí i de direcció d'orquestra a l'Escola Municipal de Música. Com a director actuà al capdavant de l'Orquestra d'Estudis Simfònics, i quan l'any 1944 fou formada l'Orquestra Municipal de Barcelona en fou nomenat director. Les seves obres simfòniques més destacades són la Suite en mi major (1919), Empúries, sardana de concert (1926), obra amb la qual guanyà el premi Sant Jordi (1926) del Foment de la Sardana de Barcelona, i la suite La filla del marxant (1934), que havia estat pensada per al drama en tres actes d'Adrià Gual, que restà inèdita. En el camp de la música de cambra compongué el Quartet de corda en do menor (1914) i Vistes al mar, obra per a quartet de corda, premi Fundació Rabell (1920), estrenada l'any següent; Sis sonets, per a violí i piano (1922), premi Fundació Patxot de l'any 1921. Escriví música per a cobla: Les danses de Vilanova, premi Fundació Patxot (1920), La maledicció del comte Arnau, per a tres cobles i timbales (1926), i trenta-cinc sardanes, de les quals es destaquen Sol ponent (1917), Lluna plena (1921), Sol ixent (1922), Caterina d'Alió (1922), Camperola (1923), Cantallops (1931) i Vilanovina (1946). És autor de l'òpera còmica El giravolt de maig. És també autor de cançons originals, algunes de les quals han adquirit una gran popularitat. Amb text de J. Carner compongué La rosa, deu cançons, de les quals es destaquen Canticel (1923) i Cançó incerta (1927). També escriví música amb texts de Tomàs Garcés: L'ombra del lledoner (1923), Cançó de l'amor que passa (1925), Camins de fada (1926), Cançó de l'oblit (1927); i de Josep Maria de Sagarra: Les garbes dormen al camp (1923), Vinyes verdes vora el mar (1924), Cançó de vela (1926) i el cèlebre Romanç de Santa Llúcia (1924). Compongué música per al cicle de sis cançons per a veu i orquestra La rosa als llavis (1935), de Salvat-Papasseit, i poemes de Lope de Vega, Garcilaso, Quevedo i d'altres. Estrenà al Liceu la versió escènica de l'Atlàntida, de Falla-Halffter, l'any 1961. Entre els seus enregistraments es destacà El sombrero de tres picos, amb l'Orchestre National Française, que guanyà l'any 1958 el Grand Prix du Disque de l'Académie Charles Cros.
(www.enciclopedia.cat)

Mostrant 1 - 8 de 8 elements