Capricho núm. 5 Ampliar

Capricho núm. 5

S018

Nou producte

L’autor no es limita a fer servir la trompeta com a fanfara sinó que juga amb tots els seus recursos. L’obra, no és difícil d’execució però requereix exigència en el treball cambrístic. La part de piano, optativa, reforça l’element rítmic de l’obra i pot ajudar a fixar l’afinació si l’obra s’interpreta amb estudiants avançats.

Més detalls

11,50 € amb impostos

Edició: Paper

    Època s. XX
    Subtítols / Parts 3 trompetes i piano (opcional)
    Instruments 3trba.pno.
    Pàgines 24
    Durada 7 min
    Contingut partitura + particel·les
    ISMN 979-0-3502-0547-7
    Edició Paper

    Francisco Fleta Polo és un autor que escriu de forma idiomàtica, és a dir: coneix perfectament l’instrument per al que escriu i n’exigeix al màxim, però sempre respectant les possibilitats pròpies de l’instruments. Fins i tot quan fa transcripcions, aquestes esdevenen obres noves perfectament adaptades al nou instrument: no transcriu només les notes sinó que resta atent al caràcter, a les tensions, a les respiracions... en definitiva: a la música. Aquest respecte pel material amb el que treballa ha fet que la seva música agradi el públic i, element molt important, agradi els intèrprets que veuen en la música de Fleta la d’un autor que es posa en la pell del que l’ha de tocar.
    En el cas d’aquest Trio per a trompetes, el seu coneixement de l’instrument és evident (recordem que Fleta, a més dels estudis superiors de violí i viola, també va fer els de trompeta) i no es limita a fer-lo servir d’instrument de fanfara sinó que juga amb tots els seus recursos. L’obra, que no destaca per la dificultat d’execució, sinó més aviat per l’exigència en el treball cambrístic, conté els elements propis del llenguatge de Fleta en el que es combinen harmonies lliures, presència constant de l’element rítmic, domini de les formes clàssiques (la part central de l’obra és una fuga canònica), utilitzacó de tots els recursos propis de l’instrument (hi ha fragments amb sordina) i certes dosis de bon humor (com la utilització dels frulatti en moments puntuals o un final impactant). La part de piano és optativa: reforça l’element rítmic de l’obra i pot ajudar a fixar l’afinació si l’obra s’interpreta amb estudiants avançats.
    L’obra està dedicada al trompetista Jaume Espigolé, company de claustre al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona.

     

    David Puertas

3 productes més a la mateixa categoria: