Interiors

La primera impressió que produeix la interpretació d'Interiors de J. Lluís Guzman Antich és la d'estar davant d'una obra plena de delicadesa i sensibilitat.

Més endavant, i a mesura que ens endinsem en el seu món de teranyines sonores, descobrim una música extremadament refinada, tendra, plena d'imatges seductores i de paisatges. Recordem amb claredat l'alè fugaç i alhora present del que és necessari dir. I endevinem que el so no és la finalitat última del que hi ha escrit sinó que és la música en ella mateixa: la profunda reflexió, el dolor més o menys dissimulat, el sentiment cristal·lí..., la vida interior.

Són precisament les notes “interiors” les que donen sentit a l'obra. Aquestes notes que hi són i que no sentim però que intuïm, amagades i callades, i que acabem trobant amb gran cura i captivament.

Jordi Camell, pianista

J. Lluís Guzman sap que, així com en una novel·la, el més important és la història que conté i la manera d'explicar-la -encara que els novel·listes repeteixin una i altra vegada l'estructura lingüística usant mots, verbs i adjectius, comes i punts, tot això organitzat en frases (ningú els acusa per això)-, de la mateixa manera, el que importa en música és el contingut de la història i l'habilitat en comunicar-la.

Quantes històries noves, passions noves, paisatges nous... ens han d'explicar encara els novel·listes -i els compositors- en els propers segles i mil·lennis! No cal inventar noves paraules, amb les que hi ha es poden dir moltes coses encara mai dites.

En aquestes sis peces per a piano Josep Lluís Guzman ens obre sis desconegudes finestres perquè gaudim del seu paisatge íntim i afectuós, que ha anat modelant -tant bé- durant el seu viatge creatiu.

Llorenç Balsach, compositor